Sant Pere Casserres i Cingles de Tavertet

Fa més d'un any que volíem visitar Sant Pere Casserres. Ja vam voler anar-hi l'any passat, però quan ho vam mirar estava tancat (tanquen el mes de gener) i després no vam tenir l'oportunitat. Aquest any havíem d'anar-hi sí o sí.


Dissabte, 15 de febrer del 2020

Com que l'any passat ja vam buscar informació sobre Sant Pere Casserres, aquest cop no he planificat gens la sortida. Només hem decidit on anirem a dormir, a l'àrea de Tavertet, de la que tothom parla força bé.

Dissabte ens aixequem ben d'hora i ens dirigim cap a Granollers, on agafem la C-17. El dia s'ha aixecat ben clar, sense cap núvol, i les previsions són bones. Però quan travessem el túnel de la C-17 que hi ha passat La Garriga el dia canvia, doncs hi ha encara força boira.

Continuem avançant envoltats per la boira, de vegades més fina i de vegades més densa. Passada la plana de Vic, direcció Roda de Ter, sembla que s'aixequi, però quan agafem la comarcal direcció el Parador de Vic torna a aparèixer.

El camí està molt ben indicat, s'han d'anar seguint les indicacions del Parador i, abans d'arribar, trobem un trencall a ma esquerra que hem d'agafar per anar fins al monestir. Al principi de la carretera hi ha un senyal de prohibició de circular per a vehicles de més de 12 metres, sort que la Pelotilla no arriba als 6 metres! I comença la pujada per una carretereta només encimentada al principi, però més endavant ja estarà ben asfaltada. La carretera és estreta i n'hi ha uns quants revolts ben regirats, però per sort anem sols i no trobem ningú de cara. Quan arribem al pàrquing només hi ha un parell de cotxes, per la qual cosa aparquem l'autocaravana i esmorzem abans de dirigir-nos cap al monestir.

Cal dir que la carretera s'acaba aquí, però per arribar al monestir primer hem de passar per dins d'un bar-restaurant on també fan menús. Mirem preus, tot i que no tenim previst quedar-nos fins tan tard. De totes maneres, si haguéssim de dinar per la zona aniríem al Fussimanya, sense cap dubte!

Quan travessem el restaurant sortim a una esplanada i ens dirigim cap al monestir. No té pèrdua, només es pot anar endavant. Això sí, a la tornada ens adonem que hi ha una indicació amb dues possibles rutes, pel “camí fàcil” i pel “sender”. Nosaltres, com no l'hem vist, anem pel sender, és clar. Perquè triar el camí fàcil quan n'hi ha un altre de més complicat? 😂😂😂



De fet, no és que el sender sigui gaire complicat, però sí que anem per camins estrets, hi ha escales, pujades, baixades... No és apte si hi aneu amb un cotxet, si sou poc àgils o si esteu una mica passats de pes (hi ha un pas força estret). El camí fàcil és un camí d'un metre d'amplada, més o menys planer, que va paral·lel a l'altre, però a l'estar a un nivell inferior segurament es perden algunes vistes.

No hem controlat el temps, però diria que en uns 10-15 minuts s'arriba al monestir.


El monestir de Sant Pere de Casserres és un monument de principis del romànic català. Us deixo un enllaç a la pàgina web, on us ho expliquen molt millor. L'entrada general val només 3€ (hi ha entrades reduïdes per a nens, jubilats, discapacitats...) i totes les estances tenen un panell explicatiu a més d'una petita miniatura de com deuria ser en la realitat, doncs no es conserva res del mobiliari original.


La visita “per lliure” dura menys d'una hora, perquè no hem pogut veure l'audiovisual a l'estar fora de servei. Hi ha la possibilitat de fer visites guiades, però s'han de reservar per avançat.

Quan acabem la visita dubtem sobre què fer a continuació. Voldríem caminar una mica, però la boira encara no s'ha aixecat i poc es pot veure, així que decidim tornar cap al principi del camí, on hi ha el sender senyalitzat per arribar a peu des de la carretera fins al pàrquing. I creuem els dits per no creuar-nos ningú, perquè a hores d'ara el pàrquing ja s'ha anat omplint de cotxes.

Quan arribem a baix de tot ja es començar a aixecar la boira, però no veiem clar on deixar l'autocaravana per fer la ruta a peu. Hem llegit per internet que es pot deixar al pàrquing del Parador, però com que està tancat ni tan sols ens acostem. També hi ha una zona de pàrquing més endavant, però massa lluny per anar fins a l'inici del camí i, a més s'ha de fer per carretera. Així que després d'explorar una mica les possibilitats que hi ha des de aquest darrer pàrquing, decidim posar rumb cap a Tavertet.


Amb tot això ja són més de les 12 del migdia, i quan posem les dades de l'àrea al Google Maps veig que tenim casi tres quarts d'hora de camí, però no hi ha presa.

Per la carretera de tornada direcció Vic (BV-5213) podem veure, per fi, els paisatges que no hem vist al matí. La veritat és que tota la zona de les Guilleries és espectacular.

Circulem per la C153 direcció Olot i, a l’arribar a L'Esquirol, agafem la BV5207 que travessa tot el poble. Ens queda pendent visitar-lo, així com també Roda de Ter que té, a simple vist, un pont força maco.

La BV5207 és una carretera força estreta, sense línia de separació de carrils, però en bon estat general. Poc a poc es va enfilant per les muntanyes de Les Guilleries i, quan trobem un tros recte, ens apartem per deixar passar els cotxes de darrera (no hi ha gaires trossos per fer-ho, tot s'ha de dir). Uns quilòmetres abans d'arribar a Tavertet hi ha un petit pàrquing amb un mirador des d'on albirem per primer cop Tavertet i l'entorn magnífic en el què està situat.


A l'entrada del poble hi ha un pàrquing per cotxes i l'accés al poble està tancat parcialment amb una barrera. Se'ns acosta un empleat municipal (després ens adonarem que és una dona) i quan li diem que anem a l'àrea ens pregunta si hi dormirem. Li diem que sí i ens cobra la tarifa establerta, 15€, en efectiu. Pren nota de la matrícula i ens dona un paperet amb les dades de l'auto i la contrasenya de wifi. Li preguntem si hi ha alguna fira o mercat, perquè ens sobta veure tants cotxes, i ens diu que no, que allà només trobarem silenci i bons paisatges. I té molta raó!!!

L'àrea està força plena. Té 16 places i queden unes 6-7 places lliures. Ens situem al principi, perquè cap vehicle ens tapi el sol i poder dinar fora, doncs fa un dia fantàstic. Connectem la llum, anivellem l'autocaravana i ja podem fer el vermut al solet i preparar el dinar, que aviat està llest.


Després de dinar, mentre en Xavier fa la becaina, aprofito per fer un tomb pels voltants. Surto de l'àrea i em dirigeixo cap a la dreta, en direcció a un pàrquing de sorra per a vehicles (excepte autocaravanes). I tinc una de les sorpreses del dia, com és descobrir els cingles de Tavertet. I és que, cosa poc habitual en mi, no havia buscat gens d'informació de la zona, només sabia que a Tavertet hi havia una àrea, però ni idea del paratge meravellós on està situada. Em costa esperar que es desperti en Xavier i, quan ho fa, ens anem a explorar la zona.


El primer que fem és agafar un corriol que porta al sender dels cingles. Des d'allà podem accedir a una gran pedra que em fa pensar en el famós Preikestolen (salvant les distàncies, evidentment). I és que, de vegades, ens anem molt lluny quan, molt més a prop, tenim paisatges de vertigen.

Després ens dirigim cap al poble, tot vorejant els cingles i intentant copsar amb el mòbil les meravelloses vistes sobre el pantà de Sau, la qual cosa és totalment impossible. Des de ja em plantejo comprar-me una càmera reflex amb un bon objectiu i el seu trípode. Hauré de començar a estalviar.

Del poble ens agrada l'església de Sant Cristòfol, d'estil romànic, a la que es pot entrar parcialment, doncs hi ha una reixa que impedeix accedir a la zona on hi ha els bancs i l'altar. Al costat hi ha una zona d'herba on descobrim antigues tombes a ran de terra.


Hem de comprar pa per sopar i, mentre voltem, ens dona la sensació que el poble està escassament habitat per gent, diguem-ne, autòctona. Només hi ha 3 o 4 restaurants i una petita botiga on ens enduem el darrer paquet de pa de motlle, doncs ja no en tenen d'altre. També tenen embotits, carns i altres queviures.

La majoria de les cases semblen segones residències, els carrers són amples i només s'hi troben uns pocs cotxes aparcats a les voreres, doncs els “turistes” han d'aparcar obligatòriament al pàrquing de l'entrada o el que hi ha al final del poble, previ pagament de 2€. Una empleada municipal s'encarrega de que tothom compleixi les normes. I això ho veiem al vespre quan l'àrea ja està plena i comencen a arribar autocaravanes que es col·loquen de qualsevol manera. De seguida arriba i els diu que l'àrea només té 16 places i que han de marxar. Potser no és la persona més simpàtica del poble, però temo que si no ho fes així l'àrea seria “Can Pixa”.

De tornada a l'autocaravana, i com que comença a fer fresca, decidim començar a veure una de les pel·lícules que tenim gravades, “Diecisiete”. La idea és començar a veure-la, parar-la per sopar i, després, acabar-la de veure, però la veritat és que ens enganxa i fins que no acaba no sopem.

I ara bé lo bo. Per sopar teníem previst pa amb tomàquet i embotits però, com que el pa que tenim és de motlle, decidim torrar-lo una mica per poder sucar el pa. I en Xavier té una “genial” idea, que és anar-lo a torrar a una barbacoa que hi ha al costat de la zona de pícnic. No tenim carbó, però això no és cap problema per a en Xavier. I ja ens veieu, amb lots i un plat amb tot el pa, abric, guants, barrets i bufandes, bufant sobre les brases que havien quedat del migdia... Però al final ho aconseguim i ben bones que estaven les torrades. 😋😋😋

Diumenge, 16 de febrer del 2020

Ens aixequem cap a les nou. El dia està clar, només queda una mica de boira que ràpidament s'aixeca, però bufa una mica de vent amb la qual cosa el dia no serà tan agradable com el d'ahir.


La primera missió del dia és, després d'esmorzar, comprar pa. Aprofitem per passar per l'oficina d'informació on ens indiquen un parell de rutes assequibles per a nosaltres. Descartem anar a veure el Salt del Moli Bernat perquè ens indica la noia d'Informació que ara mateix, no baixa aigua. En canvi, prenem nota per fer la ruta del Puig de la Força.

Aquesta ruta ens porta per una pista transitable també per a cotxes, la qual cosa no m'acaba de fer el pes, i en un parell de llocs hi ha grans pedres on fer-se fotografies de tota mena. El que més ens ha agradat és veure un grup de voltors volant molt a prop nostre. Llàstima que mai no ens en recordem d'agafar els prismàtics!!!😵



Pel camí ens creuem amb força gent, això semblen Les Rambles. I és que el camí no és gens exigents. Sí que té alguna baixada llarga (que després serà pujada) i poca cosa més.

Casi al final arribem a una Masia que actualment és un centre de meditació budista, i on tenen una terrassa per prendre alguna beguda o fer un aperitiu, però nosaltres portem fruita i aigua, no necessitem res més.


A en Xavier li comença a molestar el peu, així que ens arribem fins al mirador de Sau i, després de fer les fotos de rigor, tornem cap a l'àrea. Per tant, ens queda pendent arribar fins al Puig de la Força, que no queda gaire lluny.

Quan arribem a l'àrea fem el vermut i, abans de dinar, riem una estona jugant a petanca en un terreny ben irregular. Feia anys que no jugàvem i hem rigut molt.

La resta del dia no té gaire a explicar. Dinem a dins, perquè el vent és fred, i després de la becaina comencem a recollir per marxar. Al final ens quedem sols a l'àrea, i podem buidar tranquil·lament.

I aquí ve l'única crítica a l'àrea: la zona de buidatge d'aigües negres. Hi ha una arqueta on pots buidar el poty però, a l'hora de netejar-lo, hi ha una mànega de més de dos metres connectada a l'aixeta. Això porta a confusió, perquè hi ha gent que utilitza aquesta mànega per omplir el dipòsit d'aigua neta amb una mànega que, altres usuaris, fiquen fins al fons del tot del poty per esbandir-lo... 😱😱😱

El problema és que hi ha dues tomes per carregar aigua, però queden entre les autocaravanes (en la mateixa línia on es troben les preses de llum) i la gent no ho veu.

Com que nosaltres estem aparcats al costat fins diumenge no ens adonem d'això. Dissabte la gent omplia, i diumenge buidaven (tots amb la mateixa mànega...). Mentre dinem la nostra distracció és veure si les persones que buiden el poty duen guants o no, i fins a on fiquen la mànega.

Val a dir que, uns dies després vaig enviar un correu a l'ajuntament de Tavertet indicant aquest fet i em van contestar molt amablement dient que ho comunicarien a l'alcalde i mirarien de solucionar-ho. Si hi aneu, ja m'ho explicareu!


I fins aquí aquesta sortideta d'hivern a uns paratges molt i molt recomanables!

Pernocta i quilometratge


  • Pernocta a l'àrea de Tavertet (Pg. Jaume Balmes, 34)
  • Quilòmetres recorreguts: 206,5
I aquí el reportatge de la sortida: vídeo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari!