VACANCES 2019 (Cap. 14) - De l'Aveyron al Mediterrani

Dilluns, 19 d'agost del 2019


Encetem la darrera etapa per França d'aquest viatge encara amb algunes incerteses. El Mediterrani ens crida, tenim moltes ganes de tornar-nos a banyar a les seves aigües i de gaudir d'una mica més de calor (i després ens queixem) i planegem passar algun dia per la zona de Leucate, però finalment els vents (la tramuntana, per ser més exactes) ens portarà a altres llocs...

Sortim aviat de l'àrea de Mende després d'omplir aigües pel mòdic preu de 2€ i agafem l'A75 en direcció Sud. Aviat ens trobem envoltat per una espesa boira i cap a les 9h ens aturem a l'àrea de servei de l'Aveyron per esmorzar. Fa força fred, el dia no acompanya gaire, però un cop hem esmorzat sortim a fer un volt per l'àrea, doncs hem vist unes construccions ben curioses. I és que a la mateixa àrea hi ha una mena de museu a l'aire lliure que vol homenatjar els pastors. Al terreny podem trobar diversos aixoplucs fets de pedra, escultures de forja i panells explicatius. Ben curiós tot plegat.



Sortim de l'A75 abans d'arribar a Millau i ens endinsem per carreteres secundàries fins a La Couvertoirade, un poble que hem sentit molt anomenar i que tenim ganes de visitar.

El poble és tal i com ens pensàvem. Com moltes poblacions petites de França tenen el pàrquing habilitat pels visitants a l'entrada del poble. És un poble de caire medieval, tot encerclat per una muralla, i que manté l'aire alhora rural i turístic, sense passar-se ni d'una cosa ni de l'altre.

Ja sigui perquè ja hem passat la quinzena d'agost o perquè no fa gaire bon dia, el cas es que no trobem gaire gent i podem passejar i embadalir-nos a cada cantonada. Fins i tot fem un "extra" i dinem un menú en un dels restaurants del poble.

Ens fa gràcia observar que moltes cases tenen a les portes unes flors seques que, segons ens assabentem, són per espantar el mal d'ull o per atreure la bona sort, segons qui t'ho expliqui.


Ens enfilem fins al molí des del qual es pot veure tot el poble i aprofitem per agafar una d'aquestes plantes per a la nostra auto. I em sembla que ha funcionat i tot!


Un cop visitat tot tornem a dirigir-nos a l'A75 direcció Leucate però, a darrera hora, canviem d'opinió, doncs com que bufa força tramuntana no podrem fer el que teníem previst, i acabem a l'àrea de Port-Vendres. Aquesta àrea està a la zona portuària, una mica lluny del poble. De fet, al final ni el vam visitar perquè se'ns va acumular la feina.

Feia 10 minuts que havíem aparcat a l'àrea quan se'ns acosta un autocaravanista francès i ens pregunta com viatgem així. Com que no sabem què vol dir, ens ensenya una de les rodes de l'autocaravana, que té una esquerda força important. Hem tingut molta sort que no hagi reventat pel camí (potser la màgia de La Courvetoirade???). Com que no ens veiem amb cor de canviar la roda nosaltres sols, truquem a l'assistència i, com que estem prop de la frontera amb Catalunya, quedem que l'endemà ens enviaran una grua des de La Jonquera per canviar el pneumàtic.


Mentrestant, com que ja no anem tranquils, en Xavier localitza per telèfon un taller de La Jonquera i encarreguem 4 rodes noves, que no els arribaran fins dimecres. Era una despesa que teníem previst fer després de vacances però, vist el que ha passat, no ens la volem jugar.

L'àrea està força plena. El preu per nit és de 10€ (sense electricitat), que es paguen al matí quan ve un treballador municipal a cobrar.

Dimarts, 20 d'agost del 2019

Dia de relax a Port-Vendres. Fins a les 17:00h no està previst que vingui la grua, per la qual cosa ens dediquem a passejar fins al far. Com que fa vent no ens ve de gust banyar-nos i, a més, les platges que hi ha aprop de l'àrea tampoc tenen res especial. Ens esperarem a arribar a la Costa Brava.

Fem una passejada fins al far, i poca cosa més. De tant en tant ja va bé un dia sense fer res 😀.


La grua arriba a l'hora prevista i fa el canvi de roda. La roda que teníem de recanvi està força baixa i, el veí que ens havia indicat que duiem la roda rebentada ens deixa un compressor per inflar-la. Com a agraïment, li regalem un paquet de xoriç ibèric que encara no havíem encetat.

Anem a dormir aviat. Demà ens aixecarem aviat per anar a La Jonquera i deixar la Catalunya Nord a les nostres esquenes.

Pernocta i quilometratge


  • Pernocta: àrea de Port Vendres
  • Quilòmetres recorreguts: 365
  • Quilòmetres totals acumulats: 3.265,3

Fotos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari!