Destinació Galícia - Dia 16: Loiba, Mondoñedo i Tapia de Casariego

 Dissabte, 15 d'agost del 2020

La destinació d'avui és d'aquelles que pot estar -o no- masificada, per la qual cosa ens hem aixecat ben aviat i, sense esmorzar ni res, comencem la ruta.

Però abans hem de fer el canvi d'aigües i al costat d'on hem dormit hi ha un lloc senyalitzat al Park4Night, però no tenim molt clar que funcioni. Com a mínim, pensem, podrem buidar les aigües grises... I al final podem fer-ho tot. Costa una mica, perquè hi ha dues aixetes per omplir, però no tenen maneta. Aconseguim obrir una amb una clau anglesa i anem omplint el dipòsit mentre buidem les grises, però no veiem cap lloc per buidar el potty. Finalment, quan vaig a tancar la sortida de les grises de la Pelotilla veig una tapa a terra, només amb dos forats per poder obrir-la i, efectivament, hem trobat el lloc per buidar les aigües negres. O sigui que al final podem fer-ho tot.

Ria d'Ortigueira

Ens dirigim a Loiba i, concretament, al mirador de Couteiro on està situat un dels bancs més macos del món (després hem llegit que n'hi ha d'altres a Galícia amb el mateix nom). El mirador té unes vistes espectaculars als penya segats de Loiba i n'hi ha no un, sinó tres bancs amb vistes. És possible pernoctar amb l'autocaravana, però s'està molt exposat al vent i per això vam preferir fer-ho a Ortigueria, que està situat a uns 15 minuts del mirador.

Passegem per la zona i aprofitem per fer algunes fotos i vídeos pel canal de Youtube, i parlem una estona amb una parella jove de Madrid que porten una autocaravana encara més petita que la nostra (només fa 5,30m de llargada). És la seva primera sortida i ja tenen clar que l'hauran de canviar més tard o més d'hora, sobretot per no haver de fer el llit. Quan veuen la Pelotilla es queden enamorats, com ho estem nosaltres 😍.

Mirador de Couteiro

Després d'esmorzar planegem la ruta del dia. La nostra idea és arribar a la Platja de les Catedrals al vespre i mirar d'accedir al vespre, un cop s'hagi acabat l'horari de visita. El problema és que fa dies que estic sense dades i no podem buscar molta informació.

Ens dirigim a Mondoñedo, un poble situat a l'interior amb àrea d'autocaravanes. Mondoñedo va ser durant diversos segles la capital de la desapareguda província de Mondoñedo i l'any 1985 va ser declarada Conjunt Històric-Artístic. A més, tenen el seu particular "Rei de les Tartes", un pastisser que als anys 50 va dissenyar i crear la Tarta de Mondoñedo, obtenint nombrosos guardons. Amb el temps, la marca "O Rei das Tartas" es pot veure per tot arreu.

Hem deixat l'autocaravana aparcada a l'àrea i ens dirigim cap al centre de la població. Els carrers al principi estan deserts, però conforme ens acostem comencem a veure bars i restaurants amb les terrasses ben plenes.

Arribant al centre veiem una impressionantt església i descobrim que és la catedral de Mondoñedo! També coneguda com al "catedral agenollada" doncs, tot i que la seva construcció es va iniciar l'any 1219 i conserva elements romànics i gòtics, no és una catedral tan alta com poden ser altres del mateix estil. 

Catedral de Mondoñedo

Decideixo entrar a visitar-la, tot i que s'ha de pagar, però en Xavier es queda fora. Tot el recinte està marcat amb diferents números i codis qr, però donat que estic sense dades al mòbil em faciliten una audioguia. Com la majoria d'edificis religiosos de l'època, la catedral ha sofert diverses remodelacions, així podem observar una portalada d'estil romànic que combina amb dues torres totalment barroques. I a l'interior, exactament el mateix. Malauradament, el retaule de l'altar major està en reconstrucció o rehabilitació i les bastides impideixen veure'l en la seva totalitat.

Quan acabo la visita és hora de dinar, i decidim anar a un restaurant. Després d'unes quantes voltes, acabem dinant a la Vinacoteca Segundo, i la veritat és que mengem molt de gust. I de postres, com que la famosa tarta de Mondoñedo no ens agradarà (sembla ser que té cabell d'àngel, que ni a en Xavier ni a mi ens agrada), ens aturem a la Pastisseria Val de Rea, ja de tornada al pàrquing, on comprem una porció de tarta de Santiago i un pionono de nata, un pastisset de pa de pessic amb nata que està boníssim!!!!!

I de Mondoñedo a la Platja de las Catedrals. Hem sentit molt parlar de la zona i hem vist (sobretot jo) moltíssimes fotografies, totes espectaculars, però.... hi ha massa gent. I això que en teoria han restringit l'accés. 

La nostra idea era accedir-hi al vespre, però ens hauríem d'esperar a les 9 del vespre, així que ens dediquem a voltar per la zona i fer alguna foto.

Platja de les Catedrals

I al final decidim tornar a canviar els plans i dirigir-nos a Astúries, concretament a Tapia de Casariego, on hi té casa una antiga companya de feina.

Allà aparquem l'auto a l'àrea de pagament. L'àrea és un antic pàrquing de turismes i això vol dir que cada tres places marcades a terra les autocaravanes n'ocupen dues, d'altra forma no es podria obrir ni la porta. D'altra banda, està força inclinada i s'han de posar les calces per dormir més o menys plans. El preu és de 4€ per 24 hores, i s'ha de pagar en metàlic (monedes, no retorna canvi). 

Quan arriben els nostres amics, Mónica i Chus, fem una passejada i podem veure un nou capvespre espectacular, d'aquells que es recorden tota la vida.

Capvespre a Tapia de Casariego

Tapia de Casariego és una bonica població que, tot i que força turística, ha sabut mantenir el seu aire de poble de pescadors, sobretot al voltant del port. Allà hi trobem nombrosos bars, restaurants i tavernes molt animades (massa gent, en aquesta època) i aconseguim trobar una taula on degustar un bon sopar amb els nostres amics, que són uns magnífics amfitrions.

Cap a la mitjanit tornem a l'àrea i ens acomiadem dels nostres amics. Demà marxem de nou i seguirem algunes de les seves indicacions.

Quilometratge total acumulat: 2.134,6km

Pernocta: àrea d'autocaravanes de Tapia de Casariego