Destinació Galícia - dia 18: Travessem una cova!!!

Dilluns, 17 d'agost del 2020

Ens despertem després d'una nit sense cap entrebanc (ni vent, ni pluja) prop del Cap Vídio per adonar-nos que, durant la nit, ens hem quedat sense gas. La bombona de propà la vam canviar al desembre de l'any passat, o sigui que ja tocava.

Busquem a Google Maps la benzinera Repsol més propera, que està a menys de 15 minuts. Abans d'arribar-hi, però, al poble de Soto de Luiña veiem una ferreteria amb bombones fora i decidim aturar-nos a preguntar. Es tracta de la Ferretería el Puente (www.elpuenteferreteria.es) on, no només tenen el propà més econòmic que hem comprat mai, sino que a més, molt amablement, ens deixen omplir d'aigua l'autocaravana amb una aixeta que tenen a l'exterior. I pel trànsit de clients que veiem en els 20 minuts que estem allà sembla que fan negoci!

Continuem ruta per l'A-8, l'autovia del Cantàbric, on trobem una zona de descans amb una àrea habilitada per buidar i omplir aigua, així que aprofitem per acabar el canvi d'aigües.

Com que no hem pogut esmorzar, ens desviem a l'alçada de Deva per mirar de trobar un lloc tranquil i, potser, fer una volta, i ens aturem al pàrquing de l'església de Sant Salvador. Es tracta d'un temple que va ser totalment destruit durant la Guerra Civil Espanyola i reconstruit posteriorment, però a l'interior del mateix encara es conserven unes restes prerromàniques del temple original que, malauradament, no podem veure, doncs l'església està tancada.

Església Sant Salvador a Deva (s. XX)



Tenim la idea de visitar Deva però, pel que veiem, no hi ha cap nucli urbà, són tot cases diseminades, per la qual cosa després de continuar tornem a agafar l'autovia direcció est.

El Gps ens fa sortir per la sortida 326 i després d'una bona estona per carreteres secundàries, arribem a la primera destinació del dia, la Cuevas del Agua. La particularitat d'aquest poble és que l'única carretera per accedir-hi travessa una cova, la Cuevona.

La Cuevona és una cavitat natural, d'uns 300 metres de longitud, que té la peculiaritat de poder travesar-se amb cotxe, doncs la carretera està asfaltada. En principi, l'accés amb vehicle és només pels habitants del poble, per la qual cosa aparquem l'autocaravana en un petit pàrquing que hi ha just abans de l'entrada i anem caminant. Penseu portar roba clara o, directament, l'armilla fluorescent del vostre vehicle, a més d'algun lot o llum addicional, doncs el trajecte està poc iluminat.

Interior de la Cuevona

El poble és molt petit. A l'entrada hi ha un restaurant amb jardí que fa molt bona pinta i, davant l'estació dels Ferrocarrils (FEVE), una petita botiga on venen una mica de tot, i on aprofitem per comprar pa, un xoriço, formatge de cabrales i un parell d'ampolles de sidra. A continuació, deixem la compra a la botiga i anem a fer un tomb per la zona, i passejant arribem fins a una passarel·la que penja sobre el riu Sella, i que travessem un parell de cops.

A banda d'això, al poble es conserven 6 hórreos en força bon estat i observem que els hórreos asturians tenen forma quadrada, en comptes de rectangular com els gallecs, i la part inferior està molt més aprofitada (sovint com a pàrquing).

Com que s'ha fet una mica tard, aprofitem per dinar a l'autocaravana abans d'emprendre la nostra ruta. Finalment hem variat l'itinerari que jo havia previst, doncs en Xavier vol passar uns dies a la platja (per aquí dalt comencem a trobar masses dies ennuvolats), i ja no ens aturarem més a Astúries, quedarà per un altre cop, doncs sóc conscient que ens deixem moltíssimes coses per veure 😟.

Així doncs, continuem per l'autovia direcció Cantàbria i, més concretament, Comillas, on tinc moltes ganes d'anar-hi per veure el Caprici de Gaudí. A Comillas tenim clar que les autocaravanes no són gaire ben rebudes, doncs a tots els aparcaments hi ha restriccions per pes (imagino que no s'atreveixen a posar per volum), tot i que veiem cotxes aparcats que, segur, superen les 1,8Tn que indica el senyal. Però com no tenen forma de furgoneta o autocaravana, doncs poden aparcar.

Com a mínim han habilitat una zona d'aparcament a la sortida del poble (a uns dos quilòmetres, diria jo). El primer que fem, un cop aparcats, és dirigir-nos a l'oficina de venda d'entrades, per si tenim sort i podem visitar-ho avui mateix, però no és possible. Agafem entrades per la primera visita de l'endemà i anem a fer un tomb.

L'encant de Comillas té molt a veure amb Antonio López López, el que va ser primer Marqués de Comillas. De ben jove havia emigrat a Cuba, on va conèixer alguns empresaris catalans. Al tornar a Comillas, convertit en un ric empresari, va voler convertir Comillas en una vil·la Modernista i senyorial, encarregant diverses obres a arquitectes catalans de renom com Antoni Gaudí, Domènech i Montaner i Martorell i Monells.

Però el que també ens sorpren de Comillas és la quantitat de gent que trobem pels carrers. Potser perquè veníem d'estades a pobles més petits, però fins i tot ens agobiem una mica i ens dirigim cap a la platja que, tot s'ha de dir, està una mica lluny.

Aprofitem per fer una volta pel cementiri modernista, dit així perquè va ser remodelat per l'arquitecte Domènech i Montaner, i on podem admirar escultures com aquesta de Josep Llimona:


Però a banda del caprici de Comillas, també podem visitar la Universitat Pontificia o el Palau de Sobrellano. Us deixem un enllaç amb més informació aquí.

Quan estem a la zona de la platja comença a plovisquejar, i no portem paraigües, o sigui que ens toca tornar ben depresa a l'autocaravana. Ja no veurem res més de Comillas avui, excepte una senyora que passeja un fox terrier igual al Milú, el gosset que havíem tingut fa anys. És tan exacte a ell que demanem a la senyora si li podem fer una foto. És una gosseta però, per la resta, és ben bé igual. I de fet, quan envio la foto als nostres fills es pensen que l'he recuperat de l'arxiu:

Pipa, un clon d'en Milú

I no podem evitar acabar el dia amb una mica de melangia... Potser pel mal temps però també, segurament, per recordar les bones estones que ens havia fet passar en Milú.

Pernocta al pàrquing per autocaravanes de Comillas: Park4Night 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari!