Interrompo, momentàniament, la publicació del nostre viatge per la Bretanya per publicar la darrera sortida del 2019, pels pobles de la Terra Alta i acabant al Garraf.
 |
| Mapa de la ruta prevista |
Divendres, 27 de desembre de 2019
Avui és l'últim dia de feina fins a l'any vinent, iupi!!!
Arribo a casa a les 4 de la tarda i ja està casi tot a punt: l'autocaravana
aparcada davant de casa, només falta carregar la meva roba i el menjar que
tenim a la nevera, o sigui que a les 16:30h ja estem en ruta, direcció terres
de Tarragona.
Tenim un viatge molt tranquil, ni tan sols agafem retencions
a l'alçada de Barberà del Vallès. Fem una parada tècnica a l'àrea de servei del
Penedès, a l'AP-7, per comprar pa. Passat Tarragona el GPS ens fa sortir a
l'alçada de Reus per agafar l'autovia A-7 i, al cap d'uns quants quilòmetres,
agafem la C44 direcció Vandellós. Llàstima que ja sigui negra nit, perquè el
paisatge de les muntanyes de Tivissa-Vandellós que travessem s'endevina molt
maco.
Una mica més tard de les 7 de la tarda arribem a la nostra
primera destinació, l'àrea d'autocaravanes de Ginestar. És una àrea petita, de
només quatre places. Hi ha una autocaravana anglesa i un cotxe que ocupa una de
les places, per la qual cosa ens posem al final de tot. Tot i que és una mica
tard anem a fer un tomb pel poble però no trobem res digne d'interès. Al centre
del poble hi ha l'església parroquial de Sant
Martí, edifici barroc del segle XVIII, però no podem visitar-la perquè és
tancada. També veiem indicacions de l'església vella però, tot i seguir les
indicacions, només trobem uns murs on sembla que hagin fet servir per
edificar-hi a sobre. Al matí tornarem a explorar-ho...
Anem a prendre alguna cosa al Bar-Restaurant La Forquilla, a
la Plaça del Pou. Sembla ser que aquest edifici antigament deuria ser un molí
d'oli o quelcom semblant, doncs encara té maquinària que ara forma part de la
decoració. Hem llegit que es dina bé, però nosaltres portem l’autocaravana
plena de menjar, així que ens en tornem a fer el nostre primer sopar de
vacances, pa amb tomàquet i embotits, que sempre venen de gust. Deixem la
calefacció posada, doncs sembla que a la nit farà força fred.
Quilometratge i pernocta:
- Total quilòmetres recorreguts: 191
- Pernocta: àrea d'autocaravanes de Ginestar
Dissabte, 28 de desembre de 2019
Abans de les 7 del matí ja hem rebut la primera
“innocentada”. Un veí del poble ha aparcat el seu cotxe a la darrera plaça que
quedava buida, al costat nostre, i ha estat traient coses i trastejant però
clar, com que era negra nit i necessitava llum, que millor que fer-ho amb les
llums del tractor, engegat. Tot i això, jo torno a dormir fins a les 9 del
matí, més o menys, però en Xavier ja s’ha queda aixecat.
Mentre ell esmorza els seus batuts, jo m'acosto al poble
(estem a un minut) i compro pa i un croissant per esmorzar. Des de l'aparcament
anem caminant fins a l'embarcador. És un passeig ben maco, envoltat de vinyes i
dos o tres zones de descans amb bancs, fonts (ara mateix sense aigua) i
aparells per fer gimnàstica. A més, al final del camí hi ha una zona ampla on
potser podríem haver dormit més tranquils, però no tenim clar que les branques
dels arbres al final del passeig ens haguessin “tocat” l'auto. De totes formes,
ja hem dormit prou bé a l'àrea (fins a l'arribada del tractor...).
 |
| Embarcador de Ginestar |
L'embarcador és ben bonic. Ens quedem una bona estona
simplement veient com baixa l'aigua del riu Ebre i fent algunes fotos. Tornem
caminant al poble i fem un últim passeig. A l'agrobotiga preguntem per
l'església vella i ens indica que és el mateix edifici que vam veure ahir, però
l'entrada és per un lateral. Ens diuen que podem demanar la clau a l'Ajuntament
però, com que és dissabte, està tancat i al final ens anem sense veure-la. Al
Google Maps havíem vist indicada a prop l’ermita de Sant Isidre, així que ens
dirigim cap allà, amb l'autocaravana, però un cop més està tancada, així que
girem cua i ens dirigim per la C12 i, més endavant, la C13, cap a El Pinell de
Brai, tot travessant les Serres de Pàndols i Cavalls i fent alguna parada per
fer fotos.
A El Pinell de Brai visitem l'anomenda Catedral del vi, un celler modernista
preciosíssim. Aparquem l'autocaravana just davant, tot i que després veiem que
hi ha un aparcament força gran (incloent per autocars) a tocar de l'edifici.
Paguem l'entrada que ens dona dret a una degustació de vins i oli de la zona i,
amb la nostra audioguia procedim a ver la visita. Seguint les indicacions de
terra i escoltant les gravacions ens fem idea del que va costar construir
aquest edifici, i de la gran capacitat que té (més de 30.000 litres). A més, la
visita permet pujar a la part superior dels dipòsits des d'on es pot observar
perfectament l'arquitectura de l'edifici. La visita també inclou un petit joc
de les aromes, que pot fer-ho més atractiu pels més petits.
 |
| Catedral del Vi a El Pinell de Brai |
Un cop acabada la visita decidim anar a fer un tomb pel
poble. Aquí descobrim perquè la comarca es diu “Terra Alta” ;-) I és que, tot i
que el celler està a la part baixa del poble, a partir d'allà tot és pujada. I
molta pujada... Veiem una indicació de les “Cases caigudes” i pujant, pujant,
arribem a un petit mirador des d'on es poden veure com van quedar algunes cases
del poble després de la batalla de l'Ebre. Val a dir que tots els pobles
d'aquesta zona van ser durament bombardejats durant la guerra civil espanyola i
encara es troben vestigis d'aquest episodi.
A continuació veiem una indicació de les “Cases colgades”
però, tot i que anem seguint el camí, no aconseguim veure-les, per la qual cosa
decidim tornar a l'autocaravana.
Posem rumb a Corbera d'Ebre. La idea era també visitar el
celler de Gandesa, però al passar per davant ens adonem que està tancat i de
totes formes, almenys per fora, no es veu tan bonic com el de El Pinell, tot i
ser obra del mateix arquitecte, en César Martinell (deixeble de l'Antoni
Gaudí). Un cop arribats a Corbera, i com que no tenim clar ficar-nos pel mig
del poble per si ens trobem algun pas estret, aparquem en una zona on hi ha un
senyal de pàrquing i d'accés al Poble Vell. Deixem
l'autocaravana i enfilem camí amunt (i un cop arribats a dalt, veiem que sí que
podríem haver-nos acostat més i, si més no, estalviar-nos part de la pujada).
L'accés al Poble Vell costa 3€ per cap, no hi ha descompte per a discapacitats,
jubilats, etc. Segurament a partir de les 6 o 7 de la tarda es pot accedir
sense pagar, però no volem perdre tan de temps i abonem el preu estipulat.
Durant la batalla de l'Ebre (25 de juliol al 17 de novembre
del 1938) el poble va ser durament bombardejat, fins al punt que els vilatans
van decidir abandonar el poc que havia quedat dempeus i traslladar-se a la part
baixa, on van anar construint de nou les seves cases. El Poble Vell resta com a
testimoni de la barbàrie i la destrucció i el que es recapta amb les entrades
serveix per evitar que es malmeti més del que ja està.
La visita a l'església parroquial de Sant Pere és
imprescindible. Només van quedar les parets i el campanar, al qual es pot pujar
per 147 escales. S'ha construït un sostre de metacrilat transparent per cobrir
tota la nau de l'església i a dins es pot veure un documental amb fotografies
de l'abans i el després, a més d'una exposició de fotografies i d'objectes
quotidians dels soldats.
No vaig fer gaires fotografies, no vull retratar els efectes
de l'odi, de la guerra...
Amb el cor encongit tornem a l'autocaravana. Aprofitem per
dinar (són prop de les 3) i decidim anar cap a Bot, on passarem la nit. A
l'aplicació Park4Night hem vist que hi ha una zona d'aparcament, sense cap
servei, al costat de l'antiga estació de Bot, des d'on hi surt també una via
verda que sembla molt interessant. A l'arribar a Bot el GPS ens juga una mala
passada (recordem que és el dia dels Innocents) i quan veig que ens indica un
carrer una mica estret li dic a en Xavier que m'esperi, per veure si podrem
continuar o no. M'acosto fins a un mirador des d'on es veu l'estació i, al
costat, una autocaravana més gran que la nostra, per la qual cosa decideixo que
si ells han arribat, nosaltres també. Sort que la nostra auto és petita, perquè
si no fos per això ens hagués tocat recular. L'endemà vam descobrir quin era el
millor camí, que era anar direcció Horta de Sant Joan i, a l'alçada de
l'agrobotiga (abans de sortir del poble) girar a l'esquerra fins a l'estació:
Fa una tarda maquíssima, però freda. En Xavier es queda dins
l'auto a fer la becaina i jo surto a explorar i fer alguna foto.
Més tard decidim anar a fer un tomb pel poble. Agafem el
“Rummi” i pugem per unes escales que jo havia vist, però que encara estan en
obres. Al final hem de pujar un petit terraplè, tot just falten 5 o 6 graons
per construir. Explorem el nucli urbà, però no trobem res obert. Finalment
passem per davant del Celler
Cal Menescal on hi ha un cartell que indica que fan degustacions gratuïtes
i que es pot visitar una casa-museu amb objectes de l'àmbit rural i familiar
amb una antiguitat d'entre 50 i 300 anys.
Ens atén una noia que ens fa una breu explicació i ens diu
que voltem el que vulguem però, al cap d'uns minuts, se'ns acosta i ens fa una
visita guiada per l'exposició. Pugem al pis de dalt on, a mode de golfes,
s'exposen més objectes de la família que han anat guardant durant tot aquest
temps. A més, en aquest espai és on es fan les degustacions. Ens sap greu,
perquè no tenim intenció de comprar res, però tot i això ens fa provar dos vins
blancs, dos de negres i un vinagre balsàmic (la joia de la corona). I al final
en comprem un Oko Baix negre, un vi jove fet amb garnatxa i syrah, que passa
molt bé (tot i que jo sóc més de vins blancs).
Després ens acostem al bar del centre esportiu, l'únic lloc
que trobem obert, i allà berenem una mica mentre fem unes partides al Rummi,
com ja va sent habitual. Acabem la vetllada a l'autocaravana, sopant i veient
una pel·lícula que portava gravada a un pendrive. Abans hem intentat connectar
la tele, però no he pogut sintonitzar cap canal (que és el que passa quan no
connectes el cable de l'antena a la televisió, hahaha).
Quilometratge i pernocta:
- Total quilòmetres recorreguts: 47,7
- Total quilòmetres acumulats: 238,7
- Pernocta: antiga estació de tren a Bot-
Diumenge, 29 de desembre del 2019
Avui ens aixequem amb un dia gris i fred. Decidim caminar
una mica per la via verda i així ho fem, però intuïm que per veure paisatges
macos hauríem d’haver agafar les bicicletes. Ho haurem de fer un altre cop.
Com que no sembla pas que el dia s'aixequi decidim anar cap
a la nostra propera destinació: Batea. Abans, però, en travessar Bot veiem que
l'església està oberta i ens aturem un moment per visitar-la. De nou ens trobem
amb un edifici barroc, del segle XVII, dedicat a Sant
Blai. Jo pujo fins al cor per fer alguna fotografia i després vindrà en
Xavier, doncs l'autocaravana no està ben aparcada.
Ahir ens vam adonar que la bombona de propà està a les
últimes. Consultem Google Maps i veiem que hi ha una benzinera Repsol a Gandesa
i una altra a Batea i, com que aquesta havia de ser la nostra destinació, hi
anem directament. Abans, segons hem vist al Park4Night podem deixar
l'autocaravana aparcada just davant.
Ens endinsem per la TV-3531 i, després, per la T-362. La
boira és l'única companyia durant tot el camí. Quan arribem a Batea trobem que
la benzinera està tancada. A més, tampoc funciona la màquina automàtica per
pagar i poder repostar, tot i que no sabem si ens hauria servit per pagar el
propà. A més, ens sembla que estem encara massa lluny del centre del poble i
com que el dia no acompanya gaire, decidim acostar-nos-hi amb l'autocaravana.
Al final aparquem a la mateixa carretera que travessa el poble, però quan ens
fiquem pels seus carrers veiem que a la Plaça Catalunya podríem haver-ho fet
perfectament.
A Batea destaca el seu nucli antic, ple d'arcades i carrers
empedrats. Seguint el carrer Major arribem a l'església de Sant Miquel, edifici
barroc del segle XVIII, però un cop més ens el trobem tancat. No estem tenint
sort amb les esglésies! De fet, tot al poble està tancat. Un amic ens ha
recomanat que visitem el Celler Lafou, que està a la mateixa Plaça Catalunya,
però tampoc tenim sort, per la qual cosa decidim “tirar milles” i continuar la
nostra ruta. Abans, però, constatem que Batea deu ser el municipi amb més
cellers per quilòmetre quadrat!
De nou per carreteres comarcals, aquest cop la TV-7232 cap a
Vilalba dels Arcs. És una carretera estreta però amb bon paviment. En els 10
quilòmetres que separen Vilalba de Batea només ens creuem amb un grup de
ciclistes.
Ens aturem a Vilalba però no hi estem gaire temps. Passegem
una mica pels carrers, veiem els porxos de la Plaça de la Vil·la i arribem a
l'església parroquial de Sant Llorenç, d'estil barroc i acabada al 1708. La
porta principal està tancada però, fent la volta, trobem un accés lateral obert
i aprofitem per visitar-la.
 |
| Carrer de Vilalba dels Arcs |
No fem fotos, només una del nen Jesús, perquè hi ha molt
poca llum.
Tornem a l'autocaravana, que havíem deixat aparcada al
costat de la Cooperativa, i posem rumb a La Pobla de Massaluca. Segons Google
hi ha una benzinera de CEPSA i volem solucionar el tema del propà. Però quan hi
arribem, veiem que de benzinera res de res. Només un parell de sortidors de
pagament automàtic al costat de la Cooperativa, i res més.
Mirem d'aparcar per visitar el poble però, entre que no
trobem un lloc adient i que ja s'acosta l'hora de dinar, decidim continuar fins
a Riba-Roja.
Abans d'arribar a Riba-Roja ens desviem pel trencall que
porta a l'ermita de Santa Magdalena de Berrús. Després de fer uns 500 metres per una pista de
terra en bon estat, arribem a una zona recreativa amb una llar de foc i taules
de pedra, on ens aturem a dinar. L'ermita deu estar a prop, però preferim no
endinsar-nos a la boira ;-)
 |
| Àrea recreativa ermita de Berrús |
Després de dinar ens dirigim a l'àrea d'autocaravanes de
Riba-Roja. Dir-li àrea és, potser, massa agosarat. És un descampat de grava amb
espai per buidar aigües grises i negres i, en teoria, per omplir-ne. Dic en
teoria perquè no funciona...
Cap a les 7 de la tarda anem a fer un tomb. El nucli antic
de Riba-roja té un cert encant, però encara seria més maco si la meitat de les
cases no semblessin a punt de caure. De totes formes, la caminada ens serveix
per veure que no cal aparcar tan lluny del poble i trobem un lloc per tornar
demà al matí i fer algunes compres.
Quilometratge i pernocta:
- Total quilòmetres recorreguts: 64,6
- Total quilòmetres acumulats: 303,3
- Pernocta: àrea d'autocaravanes de Riba-roja
Dilluns, 30 de desembre del 2019
Avui torna a fer un dia gris i emboirat. Ens acostem a la
zona de buidatge i buidem les grises i les negres però, a l'hora de netejar el
wc i omplir d'aigua neta, resulta que no funciona. Netegem el wc amb aigua de
garrafes (sort que les havíem omplert a una font propera) i decidim anar al
poble per fer les compres i marxar. Abans de sortir de l'àrea, però, hi entra
una autocaravana anglesa força vella. Decideixo baixar per avisar que no hi ha
aigua i l'avi que la condueix em diu que ja ho sap, que de fet fa 6 o 7 anys
que viu allà. Em pregunta si necessitem omplir, i quan li dic que sí ens fa
seguir-lo per tot el poble fins al riu, on accedim a un recinte que suposem que
és pels pescadors del poble i on podem omplir sense problemes.
Després tornem al poble, on aparquem sense problemes,
esmorzem i fem algunes compres. Continuem tenint pendent el problema del propà
i ens dirigim cap a Flix, on hi ha una benzinera Repsol. Però tampoc estem de
sort. Està oberta, però només tenen butà. Ens adrecen a l'AgroFlix, al costat
del supermercat BonPreu. Ho trobem sense gaires problemes, canviem la bombona i
fem alguna compra de darrera hora al BonPreu.
Just davant, a l'altra banda de la carretera, hi ha un espai
que estan habilitant com a àrea d'autocaravanes. Encara no està acabada, però
ja estan les places delimitades i, segons m'ha dit l'avi anglès aquest matí, hi haurà tots
els serveis de forma gratuïta. Potser haurem de tornar més endavant per
comprovar-ho...
Com que estem una mica cansats de la boira i passar fred
decidim anar cap a la costa. Primer anem a prop de Creixell, on dinem al costat
del mar. La idea primera era quedar-nos aquí mateix a dormir, però en arribar
veiem que es tracta d'un lloc que ja coneixem, doncs està prop de l'àrea 340. Ens
plantegem anar-hi a dormir a aquesta àrea, però finament decidim avançar l'arribada a
l'àrea Stop&Go de Cubelles, on tenim previst passar el cap d'any.
 |
| Dinant a les afores de Creixell |
De l'àrea no hi ha gaire a dir. No ens agrada entre altres
coses perquè té les vies del tren massa a prop, però està en bona situació per
anar a la platja i els lavabos són amplis i estan nets. A l'estiu deu fer molta calor, doncs no té
cap ombra.
A la tarda fem una passejada pel Passeig Marítim fins a la
desembocadura del Foix, que es tracta d'un espai protegit i on podem observar
ànecs, corbs marins i algun altre ocell.
 |
| Desembocadura del Foix |
Quilometratge i pernocta:
- Total quilòmetres recorreguts: 146
- Total quilòmetres acumulats: 449,3
- Pernocta: Stop&Go Cubelles
Dimarts, 31 de desembre del 2019
Últim dia de l'any i, per segon any consecutiu, el passem a
l'autocaravana. Al matí ens acostem caminant al casc antic de Cubelles, accedim
a l'església de Santa Maria d'estil.... Barroc!!! A la Plaça de la Vil·la estem
una estona xerrant amb un senyors que té, dins el garatge, una col·lecció única
de màquines de cosir, manuals i industrials, des del segle XIX fins al XX,
perfectament etiquetades i exposades. També té una col·lecció d'estris del
camp. Un dia o altre això hauria d'estar a un museu! No faig cap foto, em
sembla com envair la seva intimitat, però potser li hauria d'haver demanat
permís...
En fi, el dia acaba sense pena ni glòria a l'àrea de
Cubelles. Sopem a l'auto a base de salmó fumat i caviar, i mengem el raïm al
ritme de cops de cassola. Un ritme tan ràpid que quan ja ha fet els 12 cops jo
encara vaig pel 4t gra de raïm!
Després hi ha ball però no ens hi estem gaire estona. La
música no acompanya gaire (i que no deixin acabar les cançons, encara menys).
Tornem a l'auto, on estem una bona estona veient els
programes de la tele...
Quilometratge i pernocta:
- Total quilòmetres recorreguts: 0
- Total quilòmetres acumulats: 449,3
- Pernocta: Stop&Go Cubelles
Dimecres, 1 de gener del 2020
Primer dia de l'any a l'auto! I esperem que siguin molts més
al cap de l'any. Fa solet i bona temperatura i decidim anar a fer un tomb per
la platja, però en comptes d'anar cap a la desembocadura del Foix anem en l'altre
sentit, direcció Tarragona.
Ens plantegem si tornar a casa per dinar però fa un dia tan
agradable que no tenim ganes de tancar-nos a casa, així que decidim quedar-nos
a l'àrea. Dinem a fora i, un cop rentats els plats i recollit tot, procedim a
buidar grises i negres i tornar xino-xano cap a casa. Sortim de l'àrea a les
16:30 i abans de les 19:00 ja hem arribat.
Quilometratge:
- Total quilòmetres recorreguts: 105
- Total quilòmetres acumulats: 554,3
Vídeo
-
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari!