SETMANA SANTA 2019

Dimecres, 17 d'abril del 2019

La nostra segona "sortida llarga". Tenim 5 dies, la qual cosa ens ha permès planificar un viatge per Castelló però, el mateix dia de sortida veiem que per la zona hi ha previsió de forts aiguats i inundacions, per la qual cosa fem un cop d'ull al mapa del temps i canviem la destinació: cap a Occitània falta gent. Castelló s'haurà d'esperar...

En aquest viatge, el primer a fora de Catalunya amb la Pelotilla, pernoctem la primera nit a una àrea de França, però prop de la frontera amb Catalunya, concretament a Maureillas-las-Illas, doncs hem sortit tard i no em vull atabalar buscant lloc per dormir en plena nit. És una àrea en teoria de pagament, però d'accés obert. L'endemà trobem com pagar la pernocta, però la recepció està tancada i al final marxem sense pagar res (que és el que fa la majoria de gent). L'àrea és en cert aspecte curiosa, doncs hi ha un parell d'autos amb aspecte d'estar acampades des de fa temps. Només falten els "nanets" al jardí.

Dijous, 18 d'abril del 2019

L'endemà després d'aquesta primera nit anem cap a Ceret, poble molt maco però sense àrea, tot i que per les dimensions de la Pelotilla no tenim problema en aparcar en un aparcament públic. Un cop visitat el poble, i ja casi hora de dinar, tornem a l'auto per fer un mos i decidir cap a on tirem, doncs evidentment no tenim cap planificació feta.

I la propera destinació serà: Cordes-sur-Ciel.

Art als carrers de Ceret

Què bé que s'aparca!

Fem el trajecte per autopista, amb fort vent que ens acompanya durant la major part del trajecte. A més, a l'arribar a l'alçada d'Albi el trànsit comença a complicar-se i trobem alguna retenció. Estic conduint jo, però a la que sortim de l'autopista canviem i condueix en Xavier. Sort, perquè d'ara en endavant tot seran carreteres estretes d'un sol carril per sentit.

Fem una mica de volta fins arribar a destí. Començo a intuir que quan al Sygic Truck li posem "vehículo de ocio" ens envia a fer turisme 😖.

Quan arribem al poble el primer que fem és buscar l'àrea per autocaravanes. És de pagament, tot i que veiem que no tothom té el tiquet posat. De totes formes, nosaltres el comprem, no fos cas que ens trobéssim una multa l'endemà. Fem una primera "incursió" al poble però ens quedem a la part inferior, doncs veiem que hi ha força pujada i preferim deixar-ho per l'endemà. De moment, el que veiem ens agrada força...

Divendres, 19 d'abril de 2019

L'endemà s'aixeca un dia assoleiat i després d'esmorzar comencem la pujada. Aquí tot està a dalt. Ara sí, ens endinsem pels carrerons de Cordes-sur-Ciel, o més ben dit, pel carrer principal que va pujant fins al cel... És un carrer empedrat amb cases a banda i banda. Cases velles, cases belles. El carrer puja i puja. Quan arribem a una de les portes d'entrada encara puja més. El poble està envoltat per vàries muralles, tot i que no s'aprecien totes.

Conforme ens anem acostant a la part superior del poble comencen a aparèixer botigues d'artesania i records. No podem evitar entrar en una d'elles, decorada amb boles de vidre de colors que pengen del sostre. El propietari parla castellà, doncs havia estat uns anys vivint a Sudamèrica, i estem una estona parlant amb ell i ens recomana un itinerari alternatiu per fora muralles.

També visitem la casa d'un "iogui" molt i molt especial. Té ponts, habitacions rodones, troncs d'arbre per dins. Fa una mica de "yu-yu", però ens permet veure una vivenda de la zona per dins.

El poble ens ha encantat, recomano visitar-lo sí o sí. No sé com serà a l'estiu, potser tan atapeït que no es pugui caminar pels seus carrers, però en aquesta època de l'any és perfecte.

Acabada la visita tornem a l'àrea i decidim anar cap a Albi. Allà arribem cap a la una del migdia a l'àrea d'autocaravanes que encara no està acabada al 100%, però és espectacular. Amb aparcaments amplis, planers i ben delimitats. Està al costat del cementiri i uns 15 o 20 minuts del casc antic d'Albi.

Dinem tranquil·lament i després ens acostem al centre de la població per visitar-la. A l'arribar a la plaça davant la catedral veiem un trenet d'aquests típics de turistes que està a punt de sortir i decidim agafar-lo. Ja sabem que és una "turistada", però estem una mica cansats.

El viatge dura més del que teníem previst, ben bé un parell d'hores, sobretot perquè al travessar el Pont Nou trobem molt de trànsit. Així que quan acaba la passejada fem una visita ràpida a alguns dels llocs que més ens han cridat l'atenció.

Entrem a la catedral, una construcció espectacular en maons vermells que sorprèn per la seva grandària i pel seu interior, amb tots els sostres pintats. Només visitem una part, perquè per accedir a veure-la tota s'ha de pagar entrada.

Tornem a l'àrea i decidim què fer, si quedar-nos a dormir a Albi o anar una mica més endavant. Al final decidim anar fins a Castres. Allà no hi ha cap àrea però sí alguns aparcaments a la mateixa ciutat. Arribem cap a les 7 de la tarda i, tot i que voltem força pel centre, no acabem de trobar un lloc on dormir tranquils. A més, alguns comentaris del Park4Night no són gaire positius, per la qual cosa decidim anar a les afores, al costat d'un càmping (Camping Gourjade) i d'un camp de golf. Hi ha una aparcament on triguem una mica en col·locar-nos, doncs hi ha una petita inclinació però no volem posar les falques.

Quan ens estem situant passa un avi i ens comenta que és una zona molt tranquil·la i que no tindrem cap problema, que sempre hi ha 2 o 3 autocaravanes. Però aquesta nit estem sols... o casi.

Cap a les 12 de la nit arriben els primers cotxes: llums, música a tope, alguna derrapada... No sabem ben bé què fer. En Xavier s'asseu al seient del copilot a "muntar guàrdia". En un moment donat s'aixeca, obre de cop la porta de l'habitacle i fot un crit en francès "Ques que vu vulé?" (evidentment, no tinc ni idea de francès). Sento que parla una noia i un noi, el to d'en Xavier baixa, venen a demanar-nos foc. Nosaltres no fumem, però en Xavier els dona un encenedor que tenim a la cuina, després de dir-los que no es poden acostar a una autocaravana a aquestes hores de la nit. Ens pregunten d'on som i la noia passa les vacances a Espanya i al final marxen cap al seu cotxe. Al cap d'una hora marxen tots i podem descansar una mica...

Dissabte, 20 d'abril del 2019

Al final hem pogut dormir força bé. Tot i que el jovent van marxar cap a les 2 de la matinada deixant tot d'ampolles i gots per terra, a les 7 del matí ha vingut la brigada i ho han deixat tot ben net (jo ni m'he assabentat). Fem una mica el ronso, jo aprofito per dutxar-me i decidim fer l'intent de visitar Castres.

Posem al GPS l'adreça d'uns dels pàrquings que surt al Park4Night, i que algun company no recomanava perquè feia poc que estant allà mateix li havien robat a la nit. Tot i que està força ple, trobem una plaça per a nosaltres i ens dirigim al centre de la ciutat.

Castres és una ciutat mitjana (45.000) habitants, que és travessada de Sud a Nord pel riu Agot, afluent del Tarn. Potser el més emblemàtic són les cases situades a la vora del riu, que ens fan pensar en Girona. Com és dissabte, hi ha mercat i aprofitem per comprar alguna cosa de fruita.

També intentem visitar un museu dedicat a Francisco de Goya que està a l'entrada de la ciutat, però a les dotze del migdia ja ha tancat portes i no tornen a obrir fins a la tarda. Decidim que ja tenim prou de Castres, no hem vist res que, al nostre gust, ens entusiasmi gaire, així que tornem al pàrquing i mirem quines opcions tenim de tornada. Ens decantem per acostar-nos fins a Minerve i posem la nova adreça al GPS.

Ens aturem al poble de Masamet per comprar pa i allà tenim un altre ensurt, i és que a l'aparcar a la vorera no veiem una barra de ferro d'aquelles per limitar l'aparcament, i ens deixem l'intermitent dret 😡. Com que no tenim retrocàmera, normalment baixo jo per controlar l'aparcament, i aquest cop no fer-ho ens ha jugat una mala passada. No som els primers, doncs la barra ja està força torçada... I quan marxem nosaltres, els següents que aparquen també estan a punt de donar-se un bon cop. Què hi farem... I a més, no hem trobat pa 😕.

Per sort la ruta ens porta per paratges molt macos. En un moment donat veiem una desviació a una àrea d'oci (Loisirs, com diuen els francesos), al llac de Montagnès -que de fet és un embassament-, i ens hi acostem. És una zona molt maca, amb aparcament per a autocaravanes, zones de gespa, un parell de barbacoes i taules de picnic. En temporada alta segur que hi ha la possibilitat de llogar kaiacs o pedalos, però ara està tot tancat. Ens ho apuntem per tornar algun cap de setmana, potser cap a l'estiu...

Ens aturem a dinar a Villeneuve-Minervois, un petit poble enmurallat que aprofitem per visitar. Cap a les 17:30 arribem a Minerve. Si no heu anat no us ho podeu deixar perdre. Només l'entorn on està situat el poble és espectacular. L'única possibilitat d'aparcar és de pagament, però a partir de les 18:00 i fins a les 8:00 és gratuït, per la qual cosa ens esperem una estoneta per si de cas, doncs no estem segurs de què ens cobrarien si entrem a les 17:30, per dir alguna cosa.

Ara bé, el lloc reservat per autocaravanes deixa molt a desitjar...

Però el poble s'ho val, i l'entorn, i la ruta...No us dic res més, l'heu de veure amb els vostres ulls.

Diumenge, 21 d'abril del 2019

Avui el destí el tenim clar, ens anem cap a Leucate! Sortim a mig matí del pàrquing de Minerve i posem rumb al Sud. Passat Narbona deixem l'autopista i agafem la carreter que va vorejant la costa. Ens aturem a Peiriac-Sur-Mer i fem una passejada molt maca per l'estany.

Anem buscant un lloc per poder dinar i, potser, passar la nit, però les àrees que trobem no ens fan el pes i l'aparcament està impossible, doncs la carretera és molt estreta i casi no hi ha llocs per aturar-nos. I al final arribem fins a Leucate i entrem a l'àrea, pagant, però que sempre ens porta molts bons records d'un parell d'estius passats al càmping municipal del costat, amb la nostra caravana.

Dilluns, 22 d'abril del 2019

Avui és dia de tornada i no hi ha gaire a explicar... Ens acostem al port pesquer, amb les seves casetes on pots comprar ostres, musclos, cloïsses..., i demanem una ració de gambetes, musclos i alguna cosa més, acompanyada de vi blanc. I sort que només hem demanat una ració, perquè els musclos també són crus i no ens els podem menjar. I mira que hi havíem anat vegades, però només anàvem a comprar i després ho cuinàvem al càmping. En fi, per la propera vegada ja ho sabem. Són de les historietes que després ens agrada recordar.

A mitja tarda arribem a Cabrera, on guardem l'autocaravana, i fins a la propera sortida!

Quilometratge total recorregut: 863km

I el vídeo!!!