DreamTravelDream

  El riu Corb neix a Rauric i finalitza el seu recorregut a Vilanova de la Barca , on es troba amb el Segre del que és afluent. La Vall transcorre entre Rauric i Bellpuig, enmig de camps de vinyes, oliveres, ametllers i cereals. A l’època romana era el corredor que connectava Barcino amb Ilerda i, durant un cap de setmana de la passada tardor vam decidir explorar aquest territori. Estem a la comarca de la Conca de Barberà . La ruta Es tracta d'una ruta circular, amb origen i finalització a Santa Coloma de Queralt, que nosaltres vam repartir en tres dies. A continuació, la nostra proposta: Día 1 – Des de Santa Coloma de Queralt a Ciutadilla Iniciem la ruta a l' àrea d’autocaravanes de Santa Coloma de Queralt, on hem passat una nit molt tranquil·la. Des d'allà ens dirigim al casc antic i travessem la muralla pel Portal de Cervera , un dels quatre portals que donen accés al nucli emmurallat. Abans però hem vist la Font de les Canyes , on neix el riu Gaià . Vaga

Dimarts, 18 d'agost del 2020 Ahir al vespre vam agafar entrades per visitar El Caprici de Gaudí , per la qual cosa ens posem en marxa ben aviat (hem agafat la segona hora disponible, a les 9:15 si no recordo malament). Evidentment, si passeu per la zona no podeu deixar de visitar-ho. La Villa Quijano, coneguda com "El Capricho", és un edifici modernista que va ser projectat per Antoni Gaudí, i construït entre el 1883 i el 1885. Màxim Díaz Quijano era un indià enriquit a Cuba, on va estar en contactar amb alguns empresaris catalans, i en tornar a Comillas va encarregar aquest palauet, que des del 2009 es va convertir en museu. Ens hagués agradat fer una visita guiada, però anàvem justos de temps i vam fer-la per lliure. Tot i això, ens va encantar! Un cop acabada la visita tornem a l'àrea i posem rumb a Burgos. Tenim uns 200 quilòmetres per endavant i a les 16:00 ja hem aparcat a prop del castell de Burgos, on hem llegit que és possible pernoctar. La Pelotilla està una

Dilluns, 17 d'agost del 2020 Ens despertem després d'una nit sense cap entrebanc (ni vent, ni pluja) prop del Cap Vídio per adonar-nos que, durant la nit, ens hem quedat sense gas. La bombona de propà la vam canviar al desembre de l'any passat, o sigui que ja tocava. Busquem a Google Maps la benzinera Repsol més propera, que està a menys de 15 minuts. Abans d'arribar-hi, però, al poble de Soto de Luiña veiem una ferreteria amb bombones fora i decidim aturar-nos a preguntar. Es tracta de la Ferretería el Puente ( www.elpuenteferreteria.es ) on, no només tenen el propà més econòmic que hem comprat mai, sino que a més, molt amablement, ens deixen omplir d'aigua l'autocaravana amb una aixeta que tenen a l'exterior. I pel trànsit de clients que veiem en els 20 minuts que estem allà sembla que fan negoci! Continuem ruta per l'A-8, l'autovia del Cantàbric, on trobem una zona de descans amb una àrea habilitada per buidar i omplir aigua, així que aprofitem

Diumenge, 16 d'agost del 2020 Els nostres amics asturians ens van recomandar un parell de pobles per visitar a la nostra ruta direcció Est i decidim dirigir-nos al primer que ens han dit: Puerto de Vega . Puerto de Vega és un poble on encara es manté l'essència marinera de la zona, amb el seu port pesquer o l'edifici de la "lonja", on es poden fer visites guiades en èpoques normals. L'accés amb autocaravana és força complicat, bàsicament perquè el gps ens fica pel mig del poble, amb carrers força estrets. La zona del port està plena de gent prenent sidra o cervesa i, durant uns minuts, penso que haurem de buscar on fer mitja volta i tornar a sortir, però llavors arribem al final del carrer i ens trobem amb un gran pàrquing on podem aparcar sense cap problema. Puerto de Vega Les aigües del port estan molt tranquil·les, doncs hi ha un parell de dics que serveixen per protegir-lo dels temporals. Passem una estona voltant pels carrers de la zona del port,tot fent

 Dissabte, 15 d'agost del 2020 La destinació d'avui és d'aquelles que pot estar -o no- masificada, per la qual cosa ens hem aixecat ben aviat i, sense esmorzar ni res, comencem la ruta. Però abans hem de fer el canvi d'aigües i al costat d'on hem dormit hi ha un lloc senyalitzat al Park4Night , però no tenim molt clar que funcioni. Com a mínim, pensem, podrem buidar les aigües grises... I al final podem fer-ho tot. Costa una mica, perquè hi ha dues aixetes per omplir, però no tenen maneta. Aconseguim obrir una amb una clau anglesa i anem omplint el dipòsit mentre buidem les grises, però no veiem cap lloc per buidar el potty. Finalment, quan vaig a tancar la sortida de les grises de la Pelotilla veig una tapa a terra, només amb dos forats per poder obrir-la i, efectivament, hem trobat el lloc per buidar les aigües negres. O sigui que al final podem fer-ho tot. Ria d'Ortigueira Ens dirigim a Loiba i, concretament, al mirador de Couteiro on està situat un dels ban

 Divendres, 14 d'agost del 2020 Avui tenim previst tornar a la costa gallega, concretament posem al GPS l'adreça de la Garita da Herbeira, un mirador amb unes vistes de penya segats impressionants. Anem travessant diverses ries, direcció Puentedeume, Ferrol... La veritat és que els paisatges al costat del mar o de les ries són molt macos. A l'arribar a Valdoviño veiem una indicació de platja i, tot i que el dia no està gaire clar, decidim acostar-nos-hi per fer algunes fotos. L'accés és complicat, bàsicament perquè hem decidit anar-hi un cop passada la carretera d'accés i hem de fer un canvi de sentit i, en el sentit de la marxa que portem ens hem d'obrir molt per accedir a la carretera, molt estreta però perfectament asfaltada que porta fins a la platja. Quan arribem al pàrquing veiem una autocaravana i algun cotxe, i un parell de treballadors que, pensem, estan per cobrar el pàrquing. Però oli en un llum, no ens deixen ni baixar de l'autocaravana ni tan so