Viladrau - Visca la improvisació!!!

Dissabte, 11 de gener de 2020

Aquest cap de setmana no teníem previst sortir, però sabem que uns amics nostres, en Tonio i la Carme, estan a Viladrau i com que l'esperit és feble mentre em faig una dutxa abans d'anar a comprar penso, i perquè no? I quan surto li dic a en Xavier: "pregunta a veure si hi ha lloc". La resposta és immediata i positiva, així que ens afanyem a fer les compres del cap de setmana i a les 11:00 més o menys ja estem traient la Pelotilla del pàrquing.

Ens aturem a la benzinera per omplir una mica el dipòsit i enfilem la C60 direcció Granollers. Des d'allà agafem la ronda de circumval·lació direcció Canovelles, on enllaçarem amb la C17.

Hem d'aturar-nos un parell de cops pel problema recurrent (de tant en tant) de l'avís de fallada d'injectors. Sembla ser que, si fem un canvi de marxa de 4a a 5a sense que el motor estigui molt revolucionat, s'encén aquest pilot. Al mecànic oficial de Ford l'única solució que ens donen és canviar tot el bloc, però tampoc tenen clar que es solucioni el problema. I com que l'únic que saben fer és connectar-la a l'ordinador decidim no fer res. Quan ens passa això ens aturem un moment, tornem a engegar i problema solucionat.

Sortim de Mataró amb un dia espaterrant, però conforme ens anem endinsant a la comarca d'Osona apareixen les primeres boires. Quan arribem a l'àrea tenim sort i podem aparcar al costat dels nostres amics.

L'àrea de Viladrau era gratuïta fins fa un any aproximadament, però degut a l'abús que se'n va fer ara s'ha de pagar (3€ els dies laborables i 5€ els caps de setmana). El pagament es fa via internet. Primer s'ha d'escanejar un codi QR que hi ha a l'entrada i, després d'omplir un formulari, podem fer el pagament amb la nostra targeta de crèdit o dèbit. I compte amb els que s'intentin escaquejar, perquè sovint passa un vehicle de la policia local controlant les matrícules i si han fet el pagament o no.

A nosaltres no ens importa pagar. A canvi tenim un bon lloc per buidar i omplir aigües, una zona de picnic, connexió wifi i connexió elèctrica. I sabem que el que aportem es dedica al manteniment de l'àrea, que està perfecta per nosaltres.

Un cop aparcada l’auto i saludats els amics, petons i abraçades, decidim anar a fer una petita excursió per un dels camins que surten des d'allà mateix. Però no escollim gaire bé, perquè el camí de seguida es complica i decidim tornar a l'àrea i anar a fer una volta pel poble.

Aquí no es perd ningú 😄

En tornar de la passejada fem el vermut a “casa” dels veïns i ens emplacem per retrobar-nos després de la becaina, per decidir què fem a la tarda.

Nosaltres aviat tenim el dinar fet, planxa (hamburgueses i llom) i amanida. Després visionat d'una pel·lícula que, per mala sort, no s'ha gravat prou bé i no veiem el final (“Paul” us la recomano si voleu riure una bona estona) i a continuació en Xavier fa la becaina mentre jo aprofito per llegir una estona.

Són més de les 6 quan ens retrobem, i com que ja fa força fred no ens vé de gust tornar a passejar pel poble, ens encabim a la Pelotilla per jugar unes partides de Rummi, que guanya en Xavier (dues les guanya empatant amb la Carme i amb el Tonio, i una altra ell solet). Jo avui no he guanyat cap 🙁

Per sopar, cadascú a la seva casa i ens tornem a trobar després, aquest cop a l’autocaravana del Tonio i la Carme, on aquest cop juguem a un joc que ens han ensenyat ells, la “podrida”, i en Xavier torna a guanyar. Avui hauríem d'anar al casino, hahaha.

Parlem una mica del que farem l'endemà. En Tonio proposa anar al Turó de l'Home, però a mi no em fa gaire gràcia poder-me trobar amb gel per la carretera, no anem equipats. Jo he vist que hi ha un itinerari circular, no gaire llarg, per veure el castanyer de les nou branques, arbre monumental de més de 600 anys d'antiguitat, i sembla que serà l'opció escollida. O sigui que marxem a dormir després d'intercanviar uns quants missatges d'allò més divertits amb el grup de Whatsapp que tenim amb altres amics de TotCamping.

Quan ens aixequem l'endemà tot és ben glaçat i emboirat. El dia abans havíem acordat que esmorzaríem tots junts xocolata amb melindros, així que en Xavier s’aixeca ben aviat per anar a comprar melindros i nata de pastisseria, mentre la Carme prepara la xocolata. Mentre esmorzem es va aixecant la boira i queda un dia ben maco.

Àrea de Viladrau

Cap a les 11h comencem l'excursió cap al Castanyer de les Nou Branques. Des de l'àrea anem primer cap a l'Arborétum de Viladrau, al principi del qual trobem la primera fita. El travessem de baix a dalt  i a l'arribar a dalt de tot tornem a trobar una altra fita que ens indica que hem de girar a la dreta, ara ja per un carrer asfaltat que porta cap a les afores de Viladrau. Mirant-ho ara amb Google Maps veig que el més recte és anar per la mateixa Avinguda Montseny on està l'àrea, fins al Passeig Ramon Bofill, però com que ningú ens ha sabut donar indicacions clares, preferim seguir les fites.

Arborètum de Viladrau

En un moment donat, deixem la carretera asfaltada i ens endinsem per una pista forestal que porta a diverses fons, on veiem alguns cotxes que carreguen garrafes d'aigua. Després agafem un sender que va pujant pel turó i passem per davant de la Font del Noi Gran. Estem ben bé al mig del bosc. I continuem pujant pel sender, de vegades un pèl massa exigent, fins arribar a una pista forestal.

Des d'allà el camí és força més planer i ens permet anar descansant del sender costerut que hem fet fins ara. Passem per davant d’unes edificacions (el Mas La Vila, segons Google Maps) i aprofitem per descansar en un banc de pedra encarat al sol. Ben bé que semblem una colla de iaios, hahaha.

Just davant el banc de pedra hi ha una fita que ens fa agafar una altra pista, el Camí del Castanyer de les Nous Branques, on comencem a trobar els primers castanyers amb mides força respectables. Inclús n'hi ha un foradat, on podem ficar-nos i fer una mica el tonto...

Continuant per la pista trobem un trencall a ma dreta sense cap fita ni indicació, però per on puja gent i veiem que, allà mateix, està el castanyer. Trobo que les fites no acaben d'estar molt ben col·locades, o potser t'obliguen a fer tota la volta per veure el castanyer “des de abaix”. En fi, el cas és que arribem i l'arbre és, realment, monumental. Tot i que, com és hivern, el veiem sense fulles, però potser per això es pot observar millor la seva estructura. Fem les fotos de rigor i comencem la tornada.

Com que es tracta d'una ruta circular no tornem pel mateix camí, sinó que deixem el castanyer a la nostra esquena i arribem a una pista que no està pas indicada (no hi ha cap fita), però la meva brúixola interna em diu que hem de girar a la dreta. Sort que tinc bon sentit de l'orientació! Més endavant tornem a trobar les fites que ens fan pujar per un corriol força costerut fins arribar, un altre cop, al Mas La Vila. Des d'allà, i ja per camí asfaltat arribem a Viladrau i a l'àrea.

L'excursió ens ha agradat molt però potser ha sigut una mica més exigent del què ens pensàvem. També es pot ver una ruta força més curta, que seria continuar pel Passeig Ramon Bofill fins al Mas La Vila, és a dir, sense agafar el trencall on trobem la primera fita, però fent aquest camí no passem per les fonts ni els boscos tan bonics que hem vist. En tot cas, val molt la pena veure aquest arbre monumental.

Quan arribem a l'àrea fem un vermut tots junts i després dinem cadascú a “casa seva”. Després de dinar i fer una petita becaina (els bons costums no s'han de perdre), marxen primer el Tonio i la Carme i, una mica més tard, anem a buidar aigües i comencem nosaltres també la tornada.

I mentre esperem per buidar es produeix l'únic incident que hem vist fins ara a una àrea. Resulta que hi ha gent que té el costum de deixar els seus gossos sense lligar perquè "no fan res", fins que ho fan... En fi, no cal explicar res més. Si teniu gossos, penseu que no a tothom li agraden, hi ha persones (nens petits i no tan petits) que poden tenir pànic, o al contrari, no tenir-ne i fer alguna cosa al gos que el molesti. Teniu-los lligats i controlats, si us plau.

En fi, al final acabem de buidar i tornem tranquil·lament cap a casa. Ha estat una sortida del tot improvisada, però molt ben aprofitada!

I com sempre, aquí teniu més fotos.