La Cerdanya Francesa és una gran desconeguda per a nosaltres, que som més de platja que de muntanya. El passat cap de setmana ens vam apuntar a la proposta de Mònica i Fran, de @pacastories, per acompanyar-los en algunes excursions per la zona. A continuació, el resum de la sortida.
 |
| Àrea d'autocaravanes de Montlluís |
Divendres, 17 de juliol del 2020
Comencem la ruta des de Mataró i ens dirigim cap a l'estació, on recollim en Fran qui ens acompanyarà tot el viatge d'anada fins a Puigcerdà. No ens coneixem en persona, només de les xarxes socials, però tot i això tenim massa interessos en comú com per no conectar.
La ruta està clara: agafar la C-17 a Granollers direcció nord, i continuar per la Collada de Toses fins a Puigcerdà, on ens hem de trobar amb la Mònica. A l'arribar a Puigcerdà busquem un supermercat amb pàrquing accesible per autocaravanes, i acabem al supermercat Aldi de Bourg-Madame. Allà es retroba la família de @PacaStories, amb en Pau i en Guiu inclosos, i aprofitem per fer algunes compres de darrera hora al supermercat.
A continuació ens dirigim cap a Montlluís, que és on tenim previst pernoctar.
Montlluís és una petita ciutat fortificada per Vauban, patrimoni de la humanitat des del 2008. En el darrer viatge a la Bretanya vam descobrir diverses fortificacions d'aquest insigne enginyer militar, a qui vaig descobrir arrel de l'obra de ficció 1714, i des de llavors que m'agrada anar-lo "perseguint" en les nostres sortides. L'àrea d'autocaravanes està situada al fosar de les muralles, i quan hi arribem ja casi està plena.
Anem a fer un tomb fins a la fortalesa que està a la part superior de la vila, però que a aquestes hores ja no es pot visitar. A més, fa un aire força fred i no triguem en tornar a les autocaravanes. Avui sopem tots junts a la Paca, doncs és prou gran per encabir-nos tots sis sense problemes, però no triguem en anar a dormir, doncs l'endemà toca matinar.
Haurem de tornar per visitar la vila amb més calma.
Dissabte, 18 de juliol del 2020
Ens hem aixecat a les 6:00 per anar al Llac de la Bollosa. El motiu és perquè els mesos de juliol i agost no està permès circular fins al llac entre les 7 del matí i les 7 de la tarda. S'ha de deixar el cotxe fora (en un pàrquing habilitat) i pujar en bus/navette.
Arribem a la barrera d'entrada a les 6:30, però tot i la matinada no ens deixen passar perquè, segons ells, ocupem massa espai i no hi hauria lloc a dalt, o sigui que no ens ha servit de res matinar. Com a mínim, agafen nota de la matrícula i això ens permetrà agafar el bus de forma gratuïta. Així que aprofitem per esmorzar tranquil·lament a les autos i, cap a les nou, agafem el bus.
El trajecte és d'uns 15 minuts per una carretera estreta i en constant pujada, i no ens penedim d'haver agafat el bus. A més, d'aquesta manera podem tornar quan vulguem, sense haver d'esperar a les 7 de la tarda. L'únic problema és que hem d'anar més carregats del compte.
Així que arribem ens dirigim cap a la presa que marca el final del llac. De fet, el llac de la Bollosa o de Les Bouilloises no és pas un llac natural, sino un embassament per a la producció d'energia hidroelèctrica. Arribem al Gran Hotel, des d'on surt la ruta dels 9 llacs i també la dels 12 llacs, que comparteix part del recorregut amb la primera.
Segons qualsevol guia que busqueu, us dirà que és una ruta fàcil d'unes 2:30 hores de durada. Però atenció, heu d'entendre "fàcil" des del punt de vista de persones avessades a fer muntanya. Si sou com nosaltres, que només acostumem a caminar pel passeig marítim, pot ser força dura, sobretot el principi, amb una pujada considerable pel que sembla la llera del riu, per la quantitat de rocs que hi trobem. Però val la pena prendre-s'ho amb calma, i si em comptes de 9 llacs en veieu tres, doncs ja n'hi ha prou.
 |
| Val la pena caminar per trobar-se aquests paratges! |
També hi ha l'opció de fer nit en ruta, és a dir, muntar una petita tenda per pernoctar i continuar el dia següent. Està permès pernoctar amb tenda, exclusivament, de 19:00 a les 9 del matí i de fet veiem força gent carregada amb grans motxilles.
A més, la mateixa ruta és la que es fa servir per pujar al Carlit, un cim de 2.921 metres que és el més alt d'aquesta banda dels Pirineus. Així que és impossible perdre's. A més, camí està tan transitat com les Rambles de Barcelona abans del COVID! 😂😂😂.
Ens aturem al llac de Bailleul per fer una "parada tècnica", menjar els entrepans i esperar a la Mònica, que està camí del Carlit (una espartana en tota regla). Després d'un bon descans, i com que la Mònica encara trigarà una mica en arribar al lloc on estem nosaltres, decidim continuar la ruta circular i ens trobem amb ella més endavant.
La tornada des del llac de Bailleul és força més ràpida, casi tot el camí és de baixada, algunes de més suaus i d'altres més pronunciades, fins arribar al final del trajecte, un altre cop davant del Gran Hotel. Penso que haurem caminat unes quatre hores, però és difícil de calcular perquè anàvem parant per fer fotos, vídeos, etc. I per beure aigua, que no vam trobar ni una font!
Així doncs, abans de les cinc de la tarda aproximadament, agafem el bus de tornada al parking. Un cop allà posem rumb al llac de Matemale, on arribem a les 17:45h. Tot està força a prop, no hem de fer grans desplaçaments.
Al llac de Matemale hi ha dos possibles zones de pernocta, una de gratuïta sense cap servei, i una altra de pagament amb serveis (llum inclosa). Uns amics ens indiquen que l'àrea gratuïta està plena, així que no ens la juguem i ens anem directes a l'àrea de pagament, pel mòdic preu de 13,75€.
Estem força cansats de l'excursió del matí, però tot i això m'escapo a fer algunes fotos i explorar la zona.
Avui anem a dormir aviat, ens ho hem guanyat!
Diumenge, 19 de juliol del 2020
El dia s'aixeca radiant i decidim anar a prendre el sol al llac. El llac de Matemale és, com el de les Bouilloses, un llac artificial. Al voltant els francesos, que d'això en saben molt, han montat un "centre de loisirs", és a dir, un centre d'oci ple d'activitats per fer (pagant, és clar): circuits d'aventura, passejades amb trineus o carros (depenent de l'època), quads elèctrics per nens i nenes, lloguer de "pedalos", barques de vela.... O sigui que, sobretot si aneu amb canalla, prepareu la butxaca 😕.
També hi ha zones de barbacoes (sense graella), taules de pic-nic, bancs per seure i possibilitat de fer diverses passejades. El pàrquing de turismes està ple, però l'espai és tan ampli que no hi ha sensació de congestió.
Tornem a l'àrea a dinar i ho fem les dues famílies juntes, deixant passar l'estona durant la sobretaula mentre els nens s'entretenen fent una caseta amb branques que han trobat al bosc. Però com que hem pagat només per 24h aviat ens tornem a posar en marxa.
Havíem decidit anar a Dorres, per fer un bany a les seves aigües termals, però la previsió és molt dolenta i decidim passar la nit al poble de Font-Romeu. La Mònica i en Fran busquen un lloc de pernocta amb l'aplicació Park4Night, doncs tot i que hi ha àrea de pagament, està situada força lluny del poble. Al final aparquem davant unes pistes d'skate.
Anem a fer un tomb per Font-Romeu. No coneixíem el poble, però tampoc m'entusiasma. Segurament a l'hivern l'ambient ha de ser molt diferent, però ara mateix només veig un carrer amb botigues de material de muntanya i sky. Sort que trobem alguna botiga de queviures, on comprem pa i, més endavant, mengem unes creps en un lloc que coneixen la Mònica i en Fran.
Hem sortit de l'auto amb els paraigües, doncs se sentia tronar ben aprop, però al final els núvols s'allunyen i, de tornada a l'autocaravana, trobem que la poca pluja que ha caigut ha fet sortir els cargols, i no uns cargols qualsevols, que feien la mida del meu dit!
En Guiu i en Pau passen una bona estona mirant-los, agafant-los i marejant-los 😁. Un cop a les autos, la Mònica i jo sortim a fer un tomb amb les gosses i descobrim un parc d'escultures al mig del bosc, per on passegem una bona estona.
De tornada a les autos ja és hora de sopar, o sigui que ens acomiadem fins l'endemà.
Dilluns, 20 de juliol del 2020
Avui és el darrer dia de la nostra escapada i tenim previst anar als banys de Dorres. És un lloc al qual havíem d'haver anat fa uns quants anys, però que vam anul·lar, per la qual cosa ho teníem pendent.
Així que aparquem a una de les quatre places que hi ha al pàrquing destinades a "Camping-Car" i baixem per un caminet fins als banys.
Els banys de Dorres és un petit espai termal on podem trobar una petita piscina (on l'aigua arriba fins al genoll), a 38º, un parell de "banyeres" de pedra per a màxim dues persones, amb aigua a 42º i on no poden a anar-hi nens i nenes, i dues banyeres més petites, sota un cobert, amb aigua gelada. Però aquestes darreres estan tancades pel tema COVID.
Hi ha un petit edifici amb vestidors, lavabos i dutxes. A l'entrada (5€ per adult) ens expliquen el protocol: màxim 20 persones a la piscina, només una persona a la de 42º o fins a quatre si són del mateix grup. Hi ha un vigilant que va controlant el nombre de persones i que t'indica quan pots entrar.
L'aigua fa olor de sofre i, tot i que fa calor, a mi no m'importa fer una bona remullada. A més, les vistes són espectaculars.
Segurament ha de ser molt més agradable fer l'activitat a la tardor o a l'hivern, quan realment ve de gust fer un bany d'aigua calenta, però ho hem gaudit igualment. Això sí, a les 12:30h tanquen fins a la tarda. Aquests horaris francesos no els entendré mai 😂.
De tornada al pàrquing decidim acomiadar-nos de la família de @PacaStories i comencem la tornada cap a casa. Aquest cop, en comptes d'agafar la collada de Toses anirem per la carretera de sota, que passa pel poble de La Molina, Toses i, abans de Planoles, s'incorpora a la collada (N-152, si no m'equivoco).
Tot i que portem menjar per fer, ens aturem a Toses i dinem un menú casolà a l'Hostal Estació Toses on, per 10,80€ per persona, podem escollir entre tres primers (amanida, gazpatxo i macarrons) i de segon plat únic: diverses peces a la brassa, més postres i beguda. No busqueu un restaurant de disseny, més aviat està una mica atrotinat, però la cuina és senzilla i bona, no necessitem res més.
En Xavier decideix descansar una mica a la Pelotilla mentre jo faig un tomb pel poble. Està format per cases de pedra i teulades de pissarra, la majoria en força bon estat (sembla que són segons residències, la majoria) i, a banda de l'Hostal i d'un restaurant que està tancat, no hi ha cap altre botiga. En teoria hi ha una església romànica del segle XI, però no he sabut trobar-la. Fa massa calor per anar pujant carrers.
De tornada a l'auto, agafem la carretera direcció Fornells de Muntanya i Planoles. Val a dir que no és una carretera apta per a tot tipus de vehicles. És estreta, amb alguna que altra curva, i un petit túnel amb una alçada de 3 metres. De fet, en algun lloc veiem indicacions de què es tracta d'un camí veïnal no apte per a vehicles pesants i/o voluminosos. Sort que la Pelotilla és petita.
La tornada és molt tranquil·la. Ens aturem a l'àrea de La Garriga per buidar els dipòsits d'aigües grises i negres, i un cop tot a lloc tornem cap a casa, on arribem cap a les 6 de la tarda.
En resum, ens ha agradat molt poder conèixer aquesta zona de la Cerdanya francesa i compartir l'escapada amb la Mònica, en Fran, en Pau i en Guiu. Segurament hi tornarem en alguna altra època de l'any!
Pernocta i quilometratge
Pernocta Montlluís: N 42°30’27” E 2°7’19.416” Park4Night Serveis disponibles: canvi d'aigües (gratuït)
Pernocta Llac de Matemale: N 42°34’44.8392” E 2°5’43.9332” Park4Night Serveis disponibles: canvi d'aigües i llum. Preu 24h: 13,75€
Pernocta Font-Romeu: N 42°30’22.6872” E 2°2’35.592” Park4Night Sense serveis
Estacionament Dorres: N 42°29’13.5564” E 1°56’41.496” Park4Night Serveis disponibles: canvi d'aigües (gratuït)
Quilòmetres recorreguts: 400.
Tan aviat com estigui disponible, us posarem l'enllaç al vídeo! Aprofiteu per subscriure-us al nostre canal i així no us en perdreu cap!
.jpg)
Molt bon reportaje, toses.. es el meu poble de neixement.👍
ResponElimina