Camins de ronda a S'Agaró

Divendres, 19 de juny del 2020

Arriba un nou cap de setmana. A més, un cap de setmana especial, doncs per fi acabem el desconfinament i podem desplaçar-nos a altres regions sanitàries i, encara més, comença l'estiu. I això és sinònim de platja però, on podem anar??? De moment no està clar que puguem pernoctar fora d'àrees o càmpings així que els nostres amics Jordi i Esther ens reserven plaça amb ells a S'AgaroArea.

Sortim de casa a les 15:30 i en poc més d'una hora ja estem carregant aigua a l'àrea, doncs no hem pogut carregar abans. En Jordi (Toti) i l'Esther han arribat abans de dinar.

Vistes des de l'àrea

Un cop hem petat la xerrada, ens acostem al nucli urbà per fer algunes compres de darrera hora. S'Agaró és una població eminentment turística que pertany al municipi de Castell d'Aro. Té un carrer principal amb un supermercat (Valbi), una botiga especialitzada en "delicatessen", amb terrassa inclosa, alguna pastisseria, fruiteria i diversos bars i restaurants. Allà fem les compres bàsiques però sense carregar gaire, perquè l'accés més directe a l'àrea és una bona pujada, i tot seguit ens dirigim a la Platja de Sant Pol, per on passegem i fem fotos fins arribar a l'extrem sud, on comença el camí de ronda de S'Agaró a Sant Feliu.

El passeig marítim (si es diu així, que no ho sabem), és una passarel·la de fusta que voreja tota la platja de Sant Pol. A l'altre vorera, algunes palauets d'estil noucentista, restaurants i alguna botiga de les que sempre podeu trobar a prop d'una platja: cremes pel sol, tovalloles, banyadors, diaris...

"Casetes" de S'Agaró

Un cop acabada la passejada, i de nou a l'àrea, sopem a la fresca i decidim què fer l'endemà. L'Anna, propietària de l'àrea, ens recomana anar pel camí de ronda direcció Platja d'Aro fins a la platja de Sa Conca. Decidim que ens endurem el dinar, i així podrem anar amb més tranquil·litat.

Dissabte, 20 de juny del 2020

Per fi sembla que arriba l'estiu! El cel està ben blau i, quan m'aixeco, poso de seguida aigua a bullir per preparar l'amanida de pasta que serà el meu dinar. En Xavier es prepara una esqueixada ben bona (tot i que a mi no m'agradi), i en Jordi i l'Esther porten entrepans. 

Preparem les motxilles amb les tovalloles, el menjar, aigua i una ombrel·la (nosaltres ens hem deixat tot el "parament" de platja a casa 😡) i, a 20 metres de l'àrea agafem un passatge de baixada que ens porta directament a la platja de Sant Pol. Aquest cop girem a l'esquerra, direcció nord, i fem tota la platja fins arribar al principi del camí de ronda.

Aquest camí de ronda és molt ample, planer i gens exigent. Està a l'abast de casi tothom, doncs no està adaptat al 100%. Des d'allà tenim una primera panoràmica de la platja de Sant Pol, amb les casetes dels antics Banys de S'Agaró que tot just uns operaris comencen a muntar i que li donen un aire com de poble de principis de segle. I de seguida ens endinsem de ple a la Costa Brava.

Platja de Sant Pol, des del camí de ronda

Cada racó demana ser fotografiat; la forta llum crea forts contrastes de sol i ombres i el color del mar sembla que hagi passat per un filtre de Photoshop, però és de veritat. I les gavines...Deu ser època de nidificació i, ja sigui per això o perquè han estat massa temps sense que ningú les molesti, que no paren de cridar i de volar per sobre nostre.

 

Triguem una mica més d'una hora en arribar-hi a la platja, 2,5 km des de l'àrea, però ens hem aturat molt, segurament es pot fer en menys temps.

De seguida trobem un racó on posar-nos, tot respectant les distàncies que recomanen tots els protocols, i de seguida ens acostem a la riba però l'aigua està gelada!!! En Xavier i l'Esther es capbussen de seguida, però jo trigo ben bé uns 10 minuts en ficar-me del tot, i tot i que intento aguantar una estona, està massa freda. És el primer bany de la temporada, mai ens havíem "estrenat" tan tard!

Cap a les 16:00h comencem el camí de tornada. Ara no fem tantes parades, tot i que es fa difícil. De sobte, quan el camí de ronda gira i ens permet veure S'Agaró, veiem uns núvols ben grisos que s'acosten. Encara tenim uns 20 minuts per arribar a l'àrea, però no podem despistar-nos, per si de cas.

Després d'una bona dutxa és hora de xerrar una mica. Coneixem la Marta i en Josep, una parella de La Seu d'Urgell, i tinc el meu moment "Youtuber" quan una altra parella s'acosta on estem nosaltres i em donen les gràcies pels vídeos i informació que penjo a la xarxa. Quina il·lusió que fa, hahaha!!!

Avui també sopem a la fresca. Al final no ha plogut, tot i que després algú comenta que a Platja d'Aro ha caigut un bon xàfec, i estem ben bé fins a quarts de dotze xerrant i explicant les nostres anècdotes autocaravanístiques (si existeix aquesta paraula).

Diumenge, 21 de juny del 2020

Ja és oficialment estiu! Avui ens aixequem abans per fer el camí de ronda de S'Agaró a Sant Feliu de Guíxols. En Jordi i l'Esther l'han fet parcialment, des de Sant Feliu, i diuen que, tot i que no és tan planer com l'altre, no té cap dificultat. La Marta, en canvi, ens avisa que hi ha moltes escales, pujades i baixades. També hi ha "mercadillo" a Sant Feliu, un altre al·licient. Així que esmorzem aviat, agafem tovalloles i aigües (no agafem l'ombrel·la, doncs tenim previst tornar a dinar a l'àrea), i ens posem en camí.

Aquesta vegada, un cop arribem a la platja de Sant Pol, el que fem és tombar a la dreta, agafar la carretera que s'enfila cap a les urbanitzacions, i de seguida trobem el principi del camí.

M'atreviria a dir que aquest camí és més bonic que l'altre, és més salvatge, més estret, amb més accessos a cales, túnels... i més empinat... Les nombroses caletes fa que sovint s'hagi de pujar fins a la carretera, tornar a baixar, tornar a pujar. Un veritable trencacames pels que no estem gaire acostumats a aquestes caminades. En un moment donat un senderista ens indica que, des d'on som en aquell moment, ens trobarem amb una forta pujada i el camí queda tallat, però que podem anar per la carretera i tornar a enllaçar amb el mateix camí més endavant. I així ho fem, tot i que la carretera també puja força.

En arribar a l'alçada del complexe de les Piràmides (uns apartaments de luxe, pel que sembla) estem una estona considerant diferents opcions. Uns senderistes ens indiquen que tampoc és possible arribar a Sant Feliu, doncs més endavant ens trobaríem un segon tall amb un accés força dificultós, així que decidim passejar una mica més pel sender i, al cap d'una estona, fem el camí de tornada. 

Arribem de nou a S'Agaró i ens aturem una estona per fer un bany a la platja de Sant Pol, tot i que l'aigua continua estan gelada i, ja de tornada cap a l'àrea, no podem evitar preguntar-nos com pot semblar abandonat un edifici tan bonic com la Casa Estrada, més coneguda com a Torre de les Punxes, un bé declarat d'interès cultural. Es tracta d'una torre modernista, construïda a principis del segle XX, i que sembla ser que havia de ser reconvertida en hotel, però on no s'ha fet cap actuació des de l'any 2014, aproximadament. Una veritable pena!

Torre de Les Punxes

I després de dinar, becaina i anar dilatant la marxa tot el que podem, cap a les set de la tarda ens acomiadem dels nostres amics i tornem cap a casa, amb força trànsit però cap embús.

I fins la propera! El vídeo estarà disponible en uns dies. Subscriviu-vos al nostre canal i activeu la campaneta per no perdre-us-en cap!