Cap d'Any al Lluçanés

Aquest cap d'any l'hem passat al camping Lluçanés, situat a l'entrada d'Olost. Es tracta d'un camping de segona categoria, una miqueta just d'instal·lacions, però molt ben cuidat.

En aquest camping els nostres companys "Los Pacos" han organitzat una trobada per passar junts el cap d'any, a la qual assistim un total de 14 famílies.

Nosaltres arribem el dissabte al matí. Hem sortit a les 8 de casa, i això que havíem de "carregar" dues adolescents i un nen de 6 anys, però en Xavier els ha despertat amb aigua, i hem esmorzat al cotxe.

El viatge ha estat una mica llarg. Primer hem anat a Besalú, on guardem la caravana, i un cop enganxada al cotxe, amb molt de compte per que el terra era gelat, ens hem dirigit cap a Olot. Ens havíen aconsellat que anéssim pels túnels de Capsacosta, però quan arribem a Olot el que trobem indicat, direcció Ripoll, és l'eix transpirenainc, i cap allà que anem. Es tracta d'una carretera amb molt poc tràfic, unes quantes curves, i uns paissatges impresionants. En tot el trajecte només ens avança un cotxe. A mig camí agafo el mapa i veig que res de túnels, aquesta carretera és la que jo no volia agafar, doncs encara que guanyàvem en quilòmetres, al mapa la veia com una comarcal. La veritat és que ha estat un encert.

A l'arribar a Ripoll i agafar la nacional en direcció Vic s'acaba la tranquil·litat. En pocs quilòmetres patim un parell d'avançaments de risc, sort que només són 30 quilòmetres fins a l'eix transversal. Seguint les indicacions, agafem l'eix direcció Lleida i sortim per la sortida de Prats de Lluçanés i Olost. Es tracta d'una carretera molt nova i, evidentment en molt bon estat, que ens deixa a la porta del camping.

Arribem pels volts de les 11:30. Los Pacos, Arizona i Almussafes van arribar divendres, i ja s'estan situant els Jave4, Matrix i Saur. Davant nostre han arribat MiryPaco. També ens ha passat a saludar en Jofranc, doncs viuen a Prats de Lluçanés. Darrera nostre arriba Mar-mar, i es col·loquen a continuació. Un cop instal·lats, ajudem a en Jordi a montar el seu avancé, i ja és hora de fer el primer vermut.

Aprofito per fer unes proves amb la càmara de vídeo. És molt senzilleta, i de seguida s'acaba la bateria, però em serveix per veure que funciona bé. Intentaré pujar el vídeo a continuació.

Després del vermut toca dinar, parem una taula ben llarga i cada familia treu el seu àpat. Compartim unes bones postres i continuem xerrant, mentre arriben la família Taulaí, des de València amb la seva AC nova. A la que s'amaga el sol ens hem "d'aixoplugar". Sort del local social, amb calefacció, i dels jocs que hem portat per passar l'estona: dòmino, cartes, quatre en ratlla, el blokus (tot un descobriment, com enganxa el joc aquest), i anar esperant que es faci l'hora de sopar. Això ja és més complicat, doncs nosaltres hem de cuinar a fora, a una temperatura ja sota zero, i dinar cadascú a la seva caseta. Després de sopar ens tornem a trobar al local per continuar fent la xerradeta, fins a les 12 o la 1 de la matinada.

La resta de dies transcorren sense gaires canvis. Diumenge al matí arriba l'Ignasi amb els seus fills, i uns quants ens acostem fins a Prats de Lluçanés, on hi ha una petita fira. A la tarda, per baixar el vermut i el dinar, les dones (casi totes) marxem caminant fins a Olost, que està a mig quilòmetre. Llàstima que la carretera no tingui casi vorera, doncs la passejada és maca.

El dilluns dia 31 arriben les darreres famílies, Carlyna i Gordis. No estaran amb nosaltres ni tan sols 24 hores, però això sí, molt intenses.

Després de dinar comencem a preparar la sala on soparem tots junts. L'amo del camping, en Joan, ens ha guarnit les taules amb estovalles vermelles, i Los Pacos pengen unes quantes guirnaldes i globus. Al vespre les noies ocupen l'avancé de Jave4 i monten una perruqueria, que si planxa per aquí, secador per allà, pintures de guerra, etc. Però totes estan guapíssimes.

Quan s'acosta l'hora de preparar el sopar comencen els problemes: tots tenim la calefacció engegada, alguns només elèctrica, i comencen a saltar els ploms. Revisem totes les instal·lacions, i arribem a la conclusió que és "culpa" dels nouvinguts, és a dir, o Carlyna o Gordis. Però aconseguim recuperar la llum i només deixem la calefacció elèctrica a dues caravanes . Durant tota aquesta estona, es produeix un intens tràfic de bombones de propà (el butà es congela) i prèstec de mantes per si falla la llum a les caravanes sense gas (per cert, gràcies Matrix!).

Per fi aconseguim sopar tots junts. Deu minuts abans de la mitja nit ja comencem a ambientar-nos, perruques vàries, confetti i espantasogres i, per fi, ja és 2008! Continuem la vetllada amb el ja tradicional "amic invisible" que reparteix regals a tots els assistents, i ball amb música preparada per Los Pacos fins a altes hores de la matinada.

L'endemà, quan ens aixequem, ens assabentem de les mogudes que va haver-hi de matinada: havia tornat a marxar la llum, i uns quants agossarats van estar aguantant el fred (a la nit la temperatura baixava uns quants graus sota zero) fins que ho van solucionar. Jo, la veritat, no em vaig adonar de res.

Amb el matí comencem a acomiadar-nos: primer marxen els Almussafes i Carlyna, doncs tenen un llarg viatge fins a València, i durant el dia anirant marxant també els Gordis, en CiM, MiryPaco, Los Pacos i Arizona. Ens quedem set famílies fins al dia 2, i acabem de passar el dia tranquilament, entre partides de dòmino i remigio, per no perdre el costum.

En total han estat cinc dies amb molt bona companyia, compartint converses, preocupacions i bons moments, i esperem poder repetir-ho l'any vinent.