Divendres, 14 d'agost del 2020
Avui tenim previst tornar a la costa gallega, concretament posem al GPS l'adreça de la Garita da Herbeira, un mirador amb unes vistes de penya segats impressionants.
Anem travessant diverses ries, direcció Puentedeume, Ferrol... La veritat és que els paisatges al costat del mar o de les ries són molt macos. A l'arribar a Valdoviño veiem una indicació de platja i, tot i que el dia no està gaire clar, decidim acostar-nos-hi per fer algunes fotos.
L'accés és complicat, bàsicament perquè hem decidit anar-hi un cop passada la carretera d'accés i hem de fer un canvi de sentit i, en el sentit de la marxa que portem ens hem d'obrir molt per accedir a la carretera, molt estreta però perfectament asfaltada que porta fins a la platja.
Quan arribem al pàrquing veiem una autocaravana i algun cotxe, i un parell de treballadors que, pensem, estan per cobrar el pàrquing. Però oli en un llum, no ens deixen ni baixar de l'autocaravana ni tan sols per fer fotos. Allà no som benvinguts, el cartell ho diu clarament. Les autocaravanes i similars només podem anar a càmpings. Cap problema, on no ens volen no hi anirem.
Així doncs decidim continuar camí. A l'arribar a Cedeira Google Maps decideix que és hora d'aventures i ens envia pel camí més curt, lineament parlant, per arribar a la Garita da Herbeira: una pista mal asfaltada, amb més forats que asfalt, que travessa tot un parc eòlic, entre altres coses.
Imagineu-vos com era la pista que, revisant la Cronologia de Google, es pensa que ho hem fet amb moto!!!
Això sí, unes vistes impressionants, envoltats de vaques i molins!!!
I per fi arribem a la Garita da Herbeira. La garita en sí és una antiga construcció de pedra, d'uns 15 m2, que data del segle XVIII, i que formava part d'una sèrie de llocs de vigilància costanera i marítima. El que impresiona és l'entorn, el penya segats d'Herberia, que amb una cota de 613 metres sobre el nivell del mar són els més alts de tota l'Europa continental. Per tal que us feu una idea, el conegut Preikestolen està "només" a 603 metres sobre el nivell del mar.
Vam fer algunes fotos, però segur que per internet en trobareu moltes molt més maques.
L'únic punt en contra, doncs que hi havia massa gent. Això semblava una romeria. La gent anava, feia la foto i tornaven a marxar. Més o menys com nosaltres, hahaha.
Decidim continuar costejant, direcció el poble de Cariño, i abans veiem la indicació del Cap Ortegal i, evidentment, decidim acostar-nos-hi. I és un gran encert. Fins ara hem visitat uns quants fars: Finesterre, Laxe, Corme... i no tenen cap encant especial. En canvi el far Ortegal és una altre cosa. Potser perquè l'entorn on està situat és més impactant, amb els tres illots davant del far (els Aguillons) i els penya segats a l'oest, o per la franja vermella que el decora i que el fa més atractiu, o perquè és el punt on conflueixen el mar Cantàbric i l'oceà Atlàntic o perquè... Seria molt llarg d'explicar, però la veritat és que és far que més ens va agradar, i vam estar jugant a fer-nos selfies com els instagramers adolescents, hahaha!
I després de la visita al far Ortegal ens anem al poble de Cariño, on dinarem davant de la platja. Aquest sí és un poble que estima les autocaravanes, doncs no només té una petita àrea a 10 minuts del poble, sino que tampoc hi ha cap problema en estacionar davant de la platja, que és el que fem nosaltres per dinar.
No visitem el poble, estem força cansats avui de conduir, però no ens dona la sensació que sigui un poble més o menys turístic. Tot i tenir una llarga platja, no veiem cap restaurant a "primera línia". Això sí, el passeig està ple de bancs per seure, té un carril bici i zones per fer gimnàstica. La platja està darrera una petita duna, i per accedir hem de fer-ho per una passarel·la de fusta, però avui no fa dia de platja, mala sort!
I acabem el dia a Ortigueira, població que és coneguda per celebrar, des de l'any 1978, el Festival Internacional del Mon Celta, a mitjans de juliol. Però imaginem que aquest any no s'haurà celebrat, com molts altres esdeveniments.
Passegem per la zona del port i ens sobta la quantitat d'ostres que trobem amb la marea baixa. No n'agafem cap, primer perquè no som amants de les ostres i d'altra, perquè dubtem de la salubritat de les mateixes...Pensem que si no les agafa ningú no deuen ser gaire bones.
I mentre es pon el sol aprofito per continuar explorant les característiques de la càmera del mòbil. Trobo que seleccionant l'opció "Nit" les fotos queden molt "resultones":
Decidim dormir a les afores del poble, al costat de la Guàrdia Civil on pensem que estarem tranquils. Però no ens hem adonat que hi ha una pista de skate a prop i fins passades les 12 de la nit que sentim el "traca-traca" dels patinets. Però aquest jovent no dorm mai???
Però bé, al final podem dormir. L'endemà ens aixecarem aviat. Volem anar a un lloc d'aquests "emblemàtics" i ja hem descobert que el millor és anar-hi ben aviat per no trobar massa gent. Esperem aconseguir-ho!!!
Quilometratge total acumulat: 1.982,7 km
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari!