A principis del mes de juny vam fer una escapada exprés a Ágreda, a la província de Sòria. El motiu de l'escapada era conèixer uns quants companys i companyes del grup de WhatsApp de Javi Fuentes, àlies "Un novato en autocaravana". La trobada ens va permetre conèixer-nos en persona i comprovar que, de vegades, això de les xarxes socials no és només pel món virtual. I a més, ens va permetre conèixer una ciutat que d'altra manera, haguéssim trigat en visitar i que us convidem a conèixer: Ágreda, la vila de les tres cultures.
Una mica d'història
Se sap que Ágreda va ser un assentament celtiber, posteriorment romanitzat, tot i que s'han trobat restes d'assentaments prehistòrics a tota la vall del riu Queiles.
Els visigots van arribar l'any 415 i la presència musulmana està registrada ja a l'any 713. Durant l'emirat de Còrdova, Ágreda es va convertir en ciutat fortificada, i al seu interior hi havia una medina i una alcassaba.
Porta àrab (s.X) |
La Reconquesta va començar al segle X i va durar tres segles més. En aquest lapse de temps la ciutat va anar canviant de mans, fins que va ser finalment recuperada pels cristians durant el regnat de Alfonso I el Batallador. La ciutat, ocupada per musulmans i jueus, va ser repoblada per cristians de les Terres Altes, i totes tres cultures van conviure pacíficament fins l'any 1492, quan van ser expulsats els jueus i, posteriorment, al 1510 quan van sortir els darrers musulmans.
Com a ciutat frontera entre els regnes de Castella, Aragó i Navarra, la vila va gaudir de pactes i favors, fins arribar al punt de rendir comptes només al rei de Castella i tenir el seu propi fur, concedit per Alfons Xè.
Al segle XVII neix Sor Maria de Jesús d'Àgreda, personatge clau en la història de la vila. Gran escriptora mística, va arribar a ser consellera de Felip IV, per la qual cosa el monarca va visitar la vila en diverses ocasions.
Els segles XIX i XX van ser de grans transformacions. El casc urbà va superar les muralles, va arribar el ferrocarril i es va mecanitzar el camp. La industrialització va arribar a partir de la segona meitat del segle passat.
Què fer a Ágreda
La millor proposta que us podem fer és que us acosteu a l'Oficina de Turisme, situada a l'edifici de l'Ajuntament. Allà us informaran de totes les activitats previstes i podeu concertar també una visita guiada per la vila. En el nostre cas ens van fer una visita pel casc antic, totalment gratuïta, i la Déborah ens va dur per un itinerari ple de referències històriques i anècdotes. Totalment recomanable.
El Centre d'Interpretació, d'entrada gratuïta, ofereix informació detallada sobre el pas de les tres cultures (musulmana, jueva i cristiana) per la ciutat, a més d'unes vistes espectaculars de les antigues hortes àrabs.
La Torrassa de la Mola (Torreón de la Muela), és un edifici defensiu d'origen cristià que ubiquem al barranc de la mola, construïda entre els segles XIV - XV sobre l'antiga alcassaba musulmana. L'edifici es va rehabilitar el 2012, recuperant les diferents alçades i espais originals de la torrassa, i es visita exclusivament acompanyats d'un guia de l'Oficina de Turisme.
Ágreda des de la Torrassa |
El Palau dels Castejón, d'estil renaixentista, es va acabar de construir al començament del s. XVII per ordre de Don Diego González de Castejón i Vinuesa, regidor de Sòria i Ágreda. Està situat entre el barri de Sant Miquel i el barri àrab.
Palau dels Castejón |
Jardí renaixentista |
L'església de Nostra Senyora dels Miracles és un temple de dimensions catedralícies construït entre els segles XVI i XVII, en el seu interior acull la imatge de Ntra. Sra. dels Miracles, una important peça gòtica de gran valor espiritual per als veïns d'Ágreda i la seva comarca. A dins, també podem trobar dos espectaculars retaules gòtics de l'S.XV de l'escola aragonesa i castellana, dedicats a Sant Llorenç i Sant Vicent Màrtir.
Església de Nostra Senyora dels Miracles |
I si fem exercici?
Indicació de ruta de senderisme |
Ágreda i les autocaravanes
Àrea d'autocaravanes |
Sor Maria de Jesús d'Ágreda
Sepulcre de Sor Maria de Jesús d'Ágreda |
Gastronomia
Torreznos sorians |
TOT MOLT MACU UN PETONARRO
ResponEliminaMoltíssimes gràcies Maria! Un petonàs per a tots dos, i disculpa que no t'hagi contestat abans, no havia vist el comentari ;-)
ResponElimina