ÁGREDA, LA VILA DE LES TRES CULTURES

A principis del mes de juny vam fer una escapada exprés a Ágreda, a la província de Sòria. El motiu de l'escapada era conèixer uns quants companys i companyes del grup de WhatsApp de Javi Fuentes, àlies "Un novato en autocaravana". La trobada ens va permetre conèixer-nos en persona i comprovar que, de vegades, això de les xarxes socials no és només pel món virtual. I a més, ens va permetre conèixer una ciutat que d'altra manera, haguéssim trigat en visitar i que us convidem a conèixer: Ágreda, la vila de les tres cultures.

Una mica d'història

Se sap que Ágreda va ser un assentament celtiber, posteriorment romanitzat, tot i que s'han trobat restes d'assentaments prehistòrics a tota la vall del riu Queiles.

Els visigots van arribar l'any 415 i la presència musulmana està registrada ja a l'any 713. Durant l'emirat de Còrdova, Ágreda es va convertir en ciutat fortificada, i al seu interior hi havia una medina i una alcassaba.

Porta àrab (s.X)

La Reconquesta va començar al segle X i va durar tres segles més. En aquest lapse de temps la ciutat va anar canviant de mans, fins que va ser finalment recuperada pels cristians durant el regnat de Alfonso I el Batallador. La ciutat, ocupada per musulmans i jueus, va ser repoblada per cristians de les Terres Altes, i totes tres cultures van conviure pacíficament fins l'any 1492, quan van ser expulsats els jueus i, posteriorment, al 1510 quan van sortir els darrers musulmans.

Com a ciutat frontera entre els regnes de Castella, Aragó i Navarra, la vila va gaudir de pactes i favors, fins arribar al punt de rendir comptes només al rei de Castella i tenir el seu propi fur, concedit per Alfons Xè. 

Al segle XVII neix Sor Maria de Jesús d'Àgreda, personatge clau en la història de la vila. Gran escriptora mística, va arribar a ser consellera de Felip IV, per la qual cosa el monarca va visitar la vila en diverses ocasions.

Els segles XIX i XX van ser de grans transformacions. El casc urbà va superar les muralles, va arribar el ferrocarril i es va mecanitzar el camp. La industrialització va arribar a partir de la segona meitat del segle passat.

Avui dia el patrimoni històric de la ciutat és el seu millor reclam turístic.

Què fer a Ágreda

La millor proposta que us podem fer és que us acosteu a l'Oficina de Turisme, situada a l'edifici de l'Ajuntament. Allà us informaran de totes les activitats previstes i podeu concertar també una visita guiada per la vila. En el nostre cas ens van fer una visita pel casc antic, totalment gratuïta, i la Déborah ens va dur per un itinerari ple de referències històriques i anècdotes. Totalment recomanable.

El Centre d'Interpretació, d'entrada gratuïta, ofereix informació detallada sobre el pas de les tres cultures (musulmana, jueva i cristiana) per la ciutat, a més d'unes vistes espectaculars de les antigues hortes àrabs.

La Torrassa de la Mola (Torreón de la Muela), és un edifici defensiu d'origen cristià que ubiquem al barranc de la mola, construïda entre els segles XIV - XV sobre l'antiga alcassaba musulmana. L'edifici es va rehabilitar el 2012, recuperant les diferents alçades i espais originals de la torrassa, i es visita exclusivament acompanyats d'un guia de l'Oficina de Turisme.

Ágreda des de la Torrassa

El Palau dels Castejón, d'estil renaixentista, es va acabar de construir al començament del s. XVII per ordre de Don Diego González de Castejón i Vinuesa, regidor de Sòria i Ágreda. Està situat entre el barri de Sant Miquel i el barri àrab.

El palau compta a més, amb dos espais enjardinats: un d'ells d'estil renaixentista, en què destaquen els parterres de nusos, un jardí d'herbes i un teatre vegetal. El segon està inspirat en un jardí barroc. 

L'edifici va ser restaurat el 1980 i actualment acull diversos serveis municipals. L'accés és lliure.

Palau dels Castejón

Jardí renaixentista

L'església de Nostra Senyora dels Miracles és un temple de dimensions catedralícies construït entre els segles XVI i XVII, en el seu interior acull la imatge de Ntra. Sra. dels Miracles, una important peça gòtica de gran valor espiritual per als veïns d'Ágreda i la seva comarca. A dins, també podem trobar dos espectaculars retaules gòtics de l'S.XV de l'escola aragonesa i castellana, dedicats a Sant Llorenç i Sant Vicent Màrtir. 

Església de Nostra Senyora dels Miracles

Aquests són els monuments que vam poder veure en el curt espai de temps que vam passar a Ágreda, però trobareu més edificis i monuments dignes de ser visitats en aquest enllaç.

I si fem exercici?

Si us agrada caminar des d'Ágreda teniu la possibilitat de fer diverses rutes senderistes. Nosaltres ens vam decidir per la ruta circular de les Hortes Àrabs que, en un recorregut d'uns 3,5 quilòmetres ens va permetre admirar el patrimoni i la situació estratègica d'Ágreda. La ruta s'inicia des de la porta de Felip II i té un desnivell positiu de 120 metres. A més, al principi del trajecte podem entrar a la cova del moro, sense cap dificultat.

Indicació de ruta de senderisme

En aquest enllaç us deixem informació d'altres rutes que podeu fer, si disposeu de més temps, i que són molt interessants (visitar la fageda a la tardor ha de ser molt maco).

Ágreda i les autocaravanes

A Ágreda no tindreu cap problema per pernoctar amb la vostra autocaravana, furgoneta, camper o similar (desconec si està permesa la pernocta amb caravana), doncs disposem d'una àrea gratuïta a tocar de la vila amb dels serveis bàsics de canvi i càrrega d'aigua (aigua neta, buidatge de grises i negres) i també vam veure un edifici amb lavabos a uns 150 metres, però no podem confirmar que fossin accessibles per a tothom (no ens hi vam acostar).

L'àrea és plana i davant mateix teniu una gran esplanada d'herba per gaudir de jocs i passejades.

Situació: 41.847067, -1.929659

Àrea d'autocaravanes

Sor Maria de Jesús d'Ágreda

Si hi ha un personatge històric emblemàtic a Ágreda és Sor Maria de Jesús (1602-1665). Religiosa castellana de l'Orde de la Immaculada Concepció, va ser abadessa del convent d'Ágreda, escriptora mística i consellera de Felip IV d'Espanya, a més d'haver estat proclamada venerable per l'Església Catòlica Romana.

Es deia que havia estat, sense sortir del convent, predicant a tribus indígenes de Nou Mèxic i Texas, que testimoniaren que havien rebut la visita d'una "dama de blau"; la monja descrivia perfectament les contrades americanes sense haver-hi estat mai, i recordava fets que s'hi havien donat que no havia tingut manera de poder conèixer sense haver-hi estat. La seva obra "Tratado de la redondez de la tierra" on descriu el suposat viatge realitzat, «a lloms» dels seus sis àngels custodis. 

El més curiós d'aquesta obra és que descriu fidelment característiques físiques i geogràfiques que difícilment es podien conèixer en aquella època, i encara menys per una persona que no havia sortit mai de la vila. Realitat o fantasia? Potser no ho sabrem mai, però aquest misteri ha donat peu a investigacions vàries. Inclús l'escriptor Javier Serra Albert va visitar Ágreda per inspirar-se en aquesta figura i escriure el seu llibre "La dama blava".

I per acabar-ho d'adobar, el seu cos es manté incorrupte i s'exposa a l'església del convent concepcionista d'Ágreda.

Sepulcre de Sor Maria de Jesús d'Ágreda

Gastronomia

No podeu marxar d'Ágreda sense provar els "torreznos" de Sòria. Nosaltres els vam comprar a la Plaça Major i estaven boníssims! A més, a la mateixa plaça podeu comprar pa, aigua, fer una cervesa, una tapa o comprar unes magdalenes (no muffins) recobertes a La Espiga de Oro. 

Alguns companys van dinar un menú a l'Hostal Doña Juana, molt i molt bé, segons ens van dir.

Segurament la gastronomia soriana té molt més per explorar, la qual cosa vol dir que hem de tornar amb més temps per gaudir-ne.

Torreznos sorians

Darreres recomanacions

Us deixem l'enllaç al nostre vídeo de Youtube, on vam documentar aquesta magnífica trobada. I, si encara no ho heu fet, què espereu a suscriure-us-hi???