Aquest cap de setmana llarg hem aprofitat per sortir del país i acostar-nos a França (quatre dies no donaven per gaire més), i més concretament a la província de l'Alt Garona, al Pirineu francès. Com que preveiem que el camí serà llarg, el mateix dimecres aconseguim sortir de Mataró a les 14:30, en direcció a Martorell. Allà agafem la A2 direcció Lleida, que deixem a l'alçada d'Anglesora per dirigir-nos, via Tàrrega i Balaguer, cap a la Vall d'Aran.
Quan estem a uns 30 km de Vielha, rebem la trucada d'uns companys, en Francesc i la Roser, que ens avisen que el port que pensàvem agafar (Pourtillon) està tancat per obres, per la qual cosa acordem esperar-los a ells i a en Jordi i l'Esther per decidir quina ruta agafem. En Xavier no para de repetir "En quina aventura m'has ficat...".
Ens esperem en una benzinera, al cap de cinc minuts arriba en Toti (Esther i Jordi), i una mica més tard en Francesc i la Roser. Després de mirar el mapa, veiem que la única opció que ens queda és anar via Les. Avisem a la resta de companys que sabem que feien la mateixa ruta, els Tiramillas i els Raboga, que han sortit més tard, i continuem el camí, amb l'únic inconvenient que les llums de la caravana han decidit deixar de funcionar, la qual cosa ens fa patir una mica.
A Vielha parem a fer benzina i aprofitem per revisar la pinya de la llum, però no hi ha manera, les llums es van encenent i apagant de forma totalment aleatòria. Quan arribem a Les s'encenen, però a 300 metres de la frontera es tornen a apagar, i ja no s'encendran més durant la resta del viatge. A més a més, per empitjorar-ho tot està pluvent, una pluja fina i minsa, i sort que ara enfosqueix més tard.
Per fi arribem a destí, Bagneres de Luchon. A l'àrea d'autocaravanes ja ens esperen en Joan i la Paqui (Didi), i encara que insisteixen en que pasem la nit allà, decidim anar a buscar el càmping que havíem vist a internet i que, segons la web, no tancaven la recepció fins a les 10 del vespre. Després de donar un parell de voltes per Luchon, i que ningú ens sàpiga informar (a més, com que plou, casi no hi ha gent pel carrer), trobem indicacions d'un altre càmping, però en arribar veiem que està tancat, per la qual cosa finalment decidim fer cas als nostres amics, i tornem a l'àrea d'autocaravanes.
Val a dir que l'àrea està força plena, però ningú ens diu res. Treiem algunes coses de la caravana que encabim al garatge de l'auto dels Ross, repartim el menjar que ha d'anar a la nevera i portem el sopar a l'auto d'en Toti. Després de sopar ens ajuntem tots a la mateixa auto d'en Toti. Com que a la nostra caravana no tenim llum ni calefacció, la Roser ens ofereix que els nens dormin amb ella, i així ho fem. Cap a les onze posem els nens a dormir, i seguim la xerradeta fins una mica abans de les dotze, que marxem cadascú a la seva "caseta". En Xavier i jo dormim a la caravana, i pasem una mica de fred, però res de l'altre món.
L'endemà ens trobem amb la resta del grup, que han arribat passades les dotze de la nit: els Tiramillas, en Raboga i en Payvi. Anem a fer una passejada, uns a peu i altres caminant, i arribem fins a unes cascades molt maques. En tornar, ens trobem als companys d'Olot, en Nanan i Xguell, amb les respectives famílies i xino-xano tornem cap a l'àrea.
Una part del grup decideix marxar cap a Loundenville abans de dinar. La resta decidim dinar, anar a fer un volt per Luchon i, cap a les 5 de la tarda, marxem cap al nou destí. Val a dir que Luchon és una petita ciutat que respira "señorio" pels quatre costats. Les seves cases, el passeig principal, les termes i el parc, i sobretot la pau que hi ha, només trencada per un grup de catalans una mica esborrajats, ens transporten uns quants anys enrera sense ni adonar-nos.
Tornem a l'àrea i cap a les 17:00 sortim direcció Loundenville, on ens esperen la resta del grup. El lloc on han aparcat les autos està just davant del camping Le péne blanche, on col·loquem la caravana i ens instal·lem, sense treure gaires "trastos". Cap al tard, abans que es faci fosc, fem un passeig fins el llac. És una passejada molt agradable, però se'ns fa tard per sopar, i els mosquits comencen a molestar, i tornem a l'àrea. Cadascú sopa a la seva "caseta", i ens retrobem després per fer la xerradeta, encara que fa força fred.
L'endemà tenim dues opcions, o bé fer una volta en bici al voltant del llac, o bé anar passejant fins al poble. Nosaltres no tenim més remei que dividir-nos, en Pau i jo ens apuntem a la sortida en bici, i en Xavier i l'Alba se'n van al poble. La volta en bici és molt agradable, doncs la majoria del trajecte és pla i per camins, sense sortir a la carretera. Només hem de pujar un petit turó, que ho fem la majoria amb la bici a la mà (menys en Joan, que es veu que està en forma). Quan arribem a l'àrea decidim continuar el passeig i ens dirigim cap a un molí proper, que en teoria es pot visitar, però està tancat. Malgrat tot, la passejada és molt agradable, i sobretot la tornada que és tota baixada!!!
A les 17:30 ja estem tots a punt per anar-nos a remullar a les termes. Estem molt a prop del complexe de Bálnea, i anem carregats de tovalloles, banyadors, xancletes i altres estris. Quan arribem allà tenim alguna sorpresa, primer de tot ja et donen tovallola i, un cop a dins, no pots fer servir les xancletes, has d'anar descalç per tot arreu. Les termes tenen dues àrees principals, una més familiar, que inclou una sauna on poden entrar els nens, i una a la qual només poden accedir els majors de 12 anys, on el que més em va agradar va ser una mena de jacuzzi on, si summergies el cap a l'aigua fins cobrir les orelles, se sentia música relaxant mentre t'envoltava una olor de gessamí. Molt recomanable.
Sortim de les termes cap a les 20:00h, tots contents i més aviat aplatanats. Aquesta nit anirem a dormir aviat.
L'endemà hi ha les primeres partides: la Paquita i en Vicenç han de marxar per estar a Barcelona a la tarda, i una part del grup (Nanan, Xguell, Didi i Toti) se'n van al pic de Bigorri. Ens quedem, per tant, Raboga, Tiramillas, Ross i nosaltres mateixos.
Passem un matí força mogut. Primer la M.José (Tiramillas) treu una corda de saltar i ens divertim una bona estona. Més tard, algú té la brillant idea de jugar un partit de "pichi", ens separem en dos equips, adults contra nens, i comencem el partit. La veritat és que ens fem un fart de riure, i al final no queda clar qui ha guanyat. L'únic problema són les tiretes que tenim l'endemà i que a mi em duren dos o tres dies.
A la tarda, massa cansats per fer cap esforç excepcional, anem a comprar uns gelats al poble i fem una passejada, però el sol escalfa massa, i més aviat anem buscant les ombres. Més tard ens acostem a una zona del riu on podem mullar-nos els peus, però la veritat és que l'aigua està congelada. Passem una divertida estona tirant pedres i pals a l'aigua, que una gossa que no coneixem s'encarrega d'anar recolling. A més, quan marxem decideix seguir-nos, fins que en Xavier li fa un crit, quan ja veiem la gosseta a Badalona...
Com que l'endemà ja marxem, n Xavier i jo marxem al camping a recollir una mica i quan ens tornem a acostar a l'àrea ens trobem que els nens ja han sopat, amb la qual cosa ja tenim part de la feina feta (gràcies M.José!). Decidim marxar aviat, sortir a les 8:00h del matí, per poder dinar cap a les 13:00h. No podem anar-nos a dormir sense fer la darrera xerradeta, i ja sigui perquè no fa gaire fred, o perquè ens hem aclimatat, en Raboga i nosaltres ens decidim a fer una passejada de nit. Els nens es queden "recollits" a l'auto d'en Raboga.
Quan ens aixequem l'endemà pensem en què depressa han passat aquests dies, que ens han permés conèixer uns paratges meravellosos i compartir l'estada amb uns amics molt especials per a nosaltres.
Durant el viatge de tornada, finalment com que hem fet molta via decidim no parar a dinar, i poc a poc ens anem separant per seguir cadascú el seu camí, fins a la propera...
Quan estem a uns 30 km de Vielha, rebem la trucada d'uns companys, en Francesc i la Roser, que ens avisen que el port que pensàvem agafar (Pourtillon) està tancat per obres, per la qual cosa acordem esperar-los a ells i a en Jordi i l'Esther per decidir quina ruta agafem. En Xavier no para de repetir "En quina aventura m'has ficat...".
Ens esperem en una benzinera, al cap de cinc minuts arriba en Toti (Esther i Jordi), i una mica més tard en Francesc i la Roser. Després de mirar el mapa, veiem que la única opció que ens queda és anar via Les. Avisem a la resta de companys que sabem que feien la mateixa ruta, els Tiramillas i els Raboga, que han sortit més tard, i continuem el camí, amb l'únic inconvenient que les llums de la caravana han decidit deixar de funcionar, la qual cosa ens fa patir una mica.
A Vielha parem a fer benzina i aprofitem per revisar la pinya de la llum, però no hi ha manera, les llums es van encenent i apagant de forma totalment aleatòria. Quan arribem a Les s'encenen, però a 300 metres de la frontera es tornen a apagar, i ja no s'encendran més durant la resta del viatge. A més a més, per empitjorar-ho tot està pluvent, una pluja fina i minsa, i sort que ara enfosqueix més tard.
Per fi arribem a destí, Bagneres de Luchon. A l'àrea d'autocaravanes ja ens esperen en Joan i la Paqui (Didi), i encara que insisteixen en que pasem la nit allà, decidim anar a buscar el càmping que havíem vist a internet i que, segons la web, no tancaven la recepció fins a les 10 del vespre. Després de donar un parell de voltes per Luchon, i que ningú ens sàpiga informar (a més, com que plou, casi no hi ha gent pel carrer), trobem indicacions d'un altre càmping, però en arribar veiem que està tancat, per la qual cosa finalment decidim fer cas als nostres amics, i tornem a l'àrea d'autocaravanes.
Val a dir que l'àrea està força plena, però ningú ens diu res. Treiem algunes coses de la caravana que encabim al garatge de l'auto dels Ross, repartim el menjar que ha d'anar a la nevera i portem el sopar a l'auto d'en Toti. Després de sopar ens ajuntem tots a la mateixa auto d'en Toti. Com que a la nostra caravana no tenim llum ni calefacció, la Roser ens ofereix que els nens dormin amb ella, i així ho fem. Cap a les onze posem els nens a dormir, i seguim la xerradeta fins una mica abans de les dotze, que marxem cadascú a la seva "caseta". En Xavier i jo dormim a la caravana, i pasem una mica de fred, però res de l'altre món.
L'endemà ens trobem amb la resta del grup, que han arribat passades les dotze de la nit: els Tiramillas, en Raboga i en Payvi. Anem a fer una passejada, uns a peu i altres caminant, i arribem fins a unes cascades molt maques. En tornar, ens trobem als companys d'Olot, en Nanan i Xguell, amb les respectives famílies i xino-xano tornem cap a l'àrea.
Una part del grup decideix marxar cap a Loundenville abans de dinar. La resta decidim dinar, anar a fer un volt per Luchon i, cap a les 5 de la tarda, marxem cap al nou destí. Val a dir que Luchon és una petita ciutat que respira "señorio" pels quatre costats. Les seves cases, el passeig principal, les termes i el parc, i sobretot la pau que hi ha, només trencada per un grup de catalans una mica esborrajats, ens transporten uns quants anys enrera sense ni adonar-nos.
Tornem a l'àrea i cap a les 17:00 sortim direcció Loundenville, on ens esperen la resta del grup. El lloc on han aparcat les autos està just davant del camping Le péne blanche, on col·loquem la caravana i ens instal·lem, sense treure gaires "trastos". Cap al tard, abans que es faci fosc, fem un passeig fins el llac. És una passejada molt agradable, però se'ns fa tard per sopar, i els mosquits comencen a molestar, i tornem a l'àrea. Cadascú sopa a la seva "caseta", i ens retrobem després per fer la xerradeta, encara que fa força fred.
L'endemà tenim dues opcions, o bé fer una volta en bici al voltant del llac, o bé anar passejant fins al poble. Nosaltres no tenim més remei que dividir-nos, en Pau i jo ens apuntem a la sortida en bici, i en Xavier i l'Alba se'n van al poble. La volta en bici és molt agradable, doncs la majoria del trajecte és pla i per camins, sense sortir a la carretera. Només hem de pujar un petit turó, que ho fem la majoria amb la bici a la mà (menys en Joan, que es veu que està en forma). Quan arribem a l'àrea decidim continuar el passeig i ens dirigim cap a un molí proper, que en teoria es pot visitar, però està tancat. Malgrat tot, la passejada és molt agradable, i sobretot la tornada que és tota baixada!!!
A les 17:30 ja estem tots a punt per anar-nos a remullar a les termes. Estem molt a prop del complexe de Bálnea, i anem carregats de tovalloles, banyadors, xancletes i altres estris. Quan arribem allà tenim alguna sorpresa, primer de tot ja et donen tovallola i, un cop a dins, no pots fer servir les xancletes, has d'anar descalç per tot arreu. Les termes tenen dues àrees principals, una més familiar, que inclou una sauna on poden entrar els nens, i una a la qual només poden accedir els majors de 12 anys, on el que més em va agradar va ser una mena de jacuzzi on, si summergies el cap a l'aigua fins cobrir les orelles, se sentia música relaxant mentre t'envoltava una olor de gessamí. Molt recomanable.
Sortim de les termes cap a les 20:00h, tots contents i més aviat aplatanats. Aquesta nit anirem a dormir aviat.
L'endemà hi ha les primeres partides: la Paquita i en Vicenç han de marxar per estar a Barcelona a la tarda, i una part del grup (Nanan, Xguell, Didi i Toti) se'n van al pic de Bigorri. Ens quedem, per tant, Raboga, Tiramillas, Ross i nosaltres mateixos.
Passem un matí força mogut. Primer la M.José (Tiramillas) treu una corda de saltar i ens divertim una bona estona. Més tard, algú té la brillant idea de jugar un partit de "pichi", ens separem en dos equips, adults contra nens, i comencem el partit. La veritat és que ens fem un fart de riure, i al final no queda clar qui ha guanyat. L'únic problema són les tiretes que tenim l'endemà i que a mi em duren dos o tres dies.
A la tarda, massa cansats per fer cap esforç excepcional, anem a comprar uns gelats al poble i fem una passejada, però el sol escalfa massa, i més aviat anem buscant les ombres. Més tard ens acostem a una zona del riu on podem mullar-nos els peus, però la veritat és que l'aigua està congelada. Passem una divertida estona tirant pedres i pals a l'aigua, que una gossa que no coneixem s'encarrega d'anar recolling. A més, quan marxem decideix seguir-nos, fins que en Xavier li fa un crit, quan ja veiem la gosseta a Badalona...
Com que l'endemà ja marxem, n Xavier i jo marxem al camping a recollir una mica i quan ens tornem a acostar a l'àrea ens trobem que els nens ja han sopat, amb la qual cosa ja tenim part de la feina feta (gràcies M.José!). Decidim marxar aviat, sortir a les 8:00h del matí, per poder dinar cap a les 13:00h. No podem anar-nos a dormir sense fer la darrera xerradeta, i ja sigui perquè no fa gaire fred, o perquè ens hem aclimatat, en Raboga i nosaltres ens decidim a fer una passejada de nit. Els nens es queden "recollits" a l'auto d'en Raboga.
Quan ens aixequem l'endemà pensem en què depressa han passat aquests dies, que ens han permés conèixer uns paratges meravellosos i compartir l'estada amb uns amics molt especials per a nosaltres.
Durant el viatge de tornada, finalment com que hem fet molta via decidim no parar a dinar, i poc a poc ens anem separant per seguir cadascú el seu camí, fins a la propera...
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari!