VACANCES 2019 (Cap. 5) - Platja de Plouha

Dimecres, 7 d'agost del 2019

Hem dormit força tranquils a l'àrea de Binic que, personalment, no té cap encant. El preu és de 5€ i els únics serveis que té és per buidar i omplir aigües però l'aixeta per omplir no té rosca, així que decidim omplir només les ampolles i anem a fer un tomb pel poble.

El poble no té res d'especial a excepció d'un bon port. A l'hora que hi arribem molts vaixells estan sortint a passar el dia fora (imaginem).

Tornem a l'autocaravana i ens dirigim cap a la platja de Plouha, a uns 13 quilòmetres de Binic. Segons hem llegit, hi ha una àrea per a 5 autocaravanes, però en realitat hi caben unes 20. És gratuïta, però només hi ha una reixa per buidar aigües grises i els banys de la pròpia platja, d'aquells automàtics que es netegen sols i sempre t'enganxen a dins pujant-te els pantalons 😂.

Aparquem davant les pistes de petanca i anem a veure la platja, doncs avui tenim un dia força assolellat. És una plata estreta, només hi ha uns 10 metres d'espai fins arran de mar i, a més, el terra és de còdols, tot i que a l'entrar a l'aigua hi trobem sorra fina. Agafem la cadira de platja i intentem banyar-nos, però està molt freda i jo no em mullo més amunt del cul. És d'aquelles platges planeres, que pots anar caminant, caminant i no et cobreix mai.

Platja de Plouha, al migdia

Anem a dinar a l'autocaravana i, al costat de les pistes de petanca, veiem unes famílies dinant a les taules de pic-nic. Els nens porten galledes, pales i tot d'estris per jugar a la sorra, i nosaltres ens diem "Aquests no saben com és la platja". Però resulta que sí que ho sabien, els "catetos" érem nosaltres, que venim del Mediterrani. I és que només una hora més tard l'aigua s'havia enretirat un parell de metres, i a les 6 de la tarda el canvi era absolutament brutal. Inclús gent a cavall hi havia passejant per la platja. I els nens, of course, fent castells de sorra.

A l'hora de dinar ens adonem que estem casi sense aigua. A l'àrea de Binic no n'hem posat perquè ens pensàvem que teníem força, i ara veiem que s'encén el llum de la "reserva". Preguntem al veí francès si sap on podem posar-ne, i ens diu que a l'àrea de Binic és la més propera. També ens diu que, al final de la platja, hi ha una dutxa amb una aixeta, però tampoc tenim cap garrafa que vagi bé per omplir el dipòsit. L'home, súper amable, ens cedeix 10 litres que té ell. Almenys podem estar tranquils per un dia. L'endemà un noi basc ens ensenyarà un "truquillo" per omplir el dipòsit amb una ampolla de refresc modificada. Ens ho anotem per la propera!

Des d'una punta de la platja es pot accedir al GR-34 que anomenen també "Camí dels Contrabandistes". És un GR preciós que va dibuixant tota la costa de Bretanya. El temps no acompanya gaire. Tot i que al matí feia sol, ara a la tarda està força tapat i a estones plou, però és aquella pluja tan fina que no molesta gaire. Així que anem caminant amb l'esperança de trobar-nos uns penya-segats a la Punta de Plouha que, segons la nostra guia, són espaterrants, però o bé no arribem prou lluny o no ho són tant, però de totes formes l'excursió ha valgut la pena.

Recorregut GR-34

Al vespre tots els cotxes que havien vingut a passar el dia marxen cap a caseta i ens quedem només les autocaravanes. També hi ha un parell de restaurants, però nosaltres sopem a la nostra Pelotilla. 

Platja de Plouha, al vespre

L'endemà ens aixecarem aviat per anar cap a un altre destí. Si no fos pel problema de l'aigua ens hi quedaríem un parell de dies més. Aquesta platja ocupa des d'ara un lloc important als nostres cors. Ens hem enamorat del tot!

Pernocta i quilometratge

• Platja de Plouha
• Quilòmetres recorreguts: 13,2
• Quilometratge total acumulat: 1.410,8

El vídeo!!!