El riu Corb neix a Rauric i finalitza el seu recorregut a Vilanova de la Barca, on es troba amb el Segre del que és afluent. La Vall transcorre entre Rauric i Bellpuig, enmig de camps de vinyes, oliveres, ametllers i cereals.
A l’època romana era el corredor que connectava
Barcino amb Ilerda i, durant un cap de setmana de la passada tardor vam decidir
explorar aquest territori.
Estem a la comarca de la Conca de Barberà.
La ruta
Es tracta d'una ruta circular, amb origen i finalització a Santa Coloma de
Queralt, que nosaltres vam repartir en tres dies.
A continuació, la nostra proposta:
Dia 1 - Des de Santa Coloma de Queralt a Ciutadilla
Iniciem la ruta a l'àrea d’autocaravanes de Santa Coloma de Queralt, on hem passat una nit molt tranquil·la. Des d'allà ens dirigim al casc antic i travessem la muralla pel Portal de Cervera, un dels quatre portals que donen accés al nucli emmurallat. Abans però hem vist la Font de les Canyes, on neix el riu Gaià.
Vagaregem sense prestar gaire atenció a les nostres passes, travessem la
Plaça Major amb les seves arcades porticades i l'Ajuntament (s XVIII), voltem
pels carrers del call jueu i arribem al Castell dels Comptes de Queralt,
un edifici de planta rectangular amb una gran torre cilíndrica i una gran plaça
d'armes al davant, que actualment és un edifici de l'Ajuntament on també està
l'Oficina de Turisme.
L'església de Santa Maria, d'estil gòtic, s'eleva majestuosa a la Plaça de
l'Església. Malauradament, està tancada, com també ho està l'església de Santa
Maria de Bell-lloc, d'estil romànic, situada fora muralles.
 |
| Santa Maria de Bell-lloc |
Agafem la carretera T-224 i ens dirigim a Vallfogona de Riucorb. Ens aturem a l'alçada del Balneari i aprofitem el pàrquing situat sota els plataners per dinar. Hi ha nombrosos senders, però no acabem de veure quin és l'itinerari final. El Balneari està tancat per efecte de la COVID, i els jardins estan plens de fulles seques que han caigut dels nombrosos plataners que hi ha. El riu Corb, casi un rierol, ens acompanya en la passejada.
A només un quilòmetre i mig ens trobem amb el nucli de Vallfogona. Es
tracta d'un poble que conserva el caràcter medieval, amb carrers costeruts i
cases de pedra. Un dels seus fills il·lustres va ser en Francesc Vicent Garcia
i Ferrandis, el rector de Vallfogona (1579-1623), i les rajoles dels noms dels
carrers porten frases literàries i petites obres commemoratives.
 |
| Carrer de Vallfogona |
Seguim per la T-224 fins a Guimerà, on aparquem en una gran esplanada situada a l'entrada del poble tot i que, segons els senyals, està prohibit aparcar autocaravanes. Creuem els dits!
Guimerà és un poble que es veu de lluny: una petita muntanya, un castell
dalt del cim, l'església parroquial i tot de cases amuntegades fins a la llera
del riu que constitueixen un laberint de carrers amb llambordes, carrers estrets
i amb cases construïdes sobre porxos, arcades que uneixen carrers, escales i,
evidentment, pujades. No hi ha ni un sol carrer planer. Però en arribar a dalt
el castell (o de la torre, que és l'únic que queda) es té una visió de la vall
privilegiada, i si teniu la sort d'anar-hi quan es pon el sol, encara és més
espectacular.
 |
| Guimerà des del Castell |
Tot el poble és un conjunt declarat bé cultural d'interès nacional, per tant és visita obligada en aquesta ruta.
A continuació ens dirigim a Ciutadilla, un petit poble ja a la província de
Lleida (igual que Guimerà) on hi ha un petit pàrquing (gràcies a Vanwoow) on
podem passar la nit sense cap problema.
El més destacable de Ciutadilla és, sense cap mena de dubte, el seu
castell, actualment en procés de rehabilitació. La torre de l’homenatge,
afegida en època renaixentista, es pot veure des de ben lluny.
Les primeres referències del castell daten del 1029 i des de llavors ha
anat passant per diverses mans, des dels senyors de Guimerà fins al Marquesat
de Ciutadilla, encara existent avui dia.
 |
| Castell de Ciutadilla |
Dia 2 - Des de Ciutadilla fins a Conesa
Des de Ciutadilla, tornem direcció Vallfogona de Riucorb i agafem una
petita carretera comarcal, poc més que una pista asfaltada, fins a Savallà del
Comtat, una vila sorgida pels volts del segle XI, situada en un enclavament
estratègic i envoltada de camps de cereals.
Amb la Pelotilla aparquem a una petita esplanada amb una noguera on ens
afartem d'agafar nous de terra. Pugem caminant fins al que queda del castell,
avui dia força deteriorat. L'origen del castell se situa a la fi del segle XV i
veiem restes d'estil gòtic i renaixentista. Era la residència habitual dels
Boixadors, comptes de Savallà, fins al segle XVII.
 |
| Carrer a Savallà del Comtat |
Des del castell ens endinsem pels seus carrerons, a hores d'ara totalment deserts, i ens apropem a l'església de Sant Pere, però està tancada. També veiem que hi ha un petit bar, potser un casal, i passejant trobem un vilatà a qui preguntem com accedir a les obagues del riu Corb. L'itinerari que ens indica no l'acabem de veure clar, però també ens diu que el poble de Conesa és molt bonic, i decidim anar-hi cap allà.
Seguint les seves instruccions, circulem per una carretera estreta però
sense trànsit, la TV-2244, que ens porta fins a Conesa.
Només arribar-hi veiem que hi ha una zona d'aparcament, però és força petita i no hi
ha lloc. Tornem a la carretera i, seguint les indicacions del GPS, accedint a
una zona d'aparcament al costat d'una riera, amb una zona de pícnic ben aprop
(tot i que això ho descobrim més tard).
 |
| Plaça de la Vila a Conesa |
El poble de Conesa manté l'encant dels pobles emmurallats i només es pot accedir per dos Portals, el de Santa Maria i el de Sant Antoni. Endinsar-se als seus carrers és com tornar al passat, amb el barri jueu, les fonts, l'església amagada o els porticons de la plaça, on també trobem el Restaurant de Conesa, l'únic lloc amb cobertura pels mòbils via wi-fi.
Des de Conesa fem una breu sortida fins al poble de Segura que, segons ens sembla,
és un poble de segones residències, però amb unes vistes de la vall impressionants,
i tornem a Conesa, on intentarem dormir si ens deixen les campanades de l'església,
que sonen exactament cada 15 minuts, durant tota la nit! Tot i això, s'ha convertit en un dels pobles que més ens ha agradat d'aquesta escapada.
 |
| La Pelotilla a Conesa |
El segon dia en format vídeo al nostre canal de Youtube: La Vall del Corb-2
Dia 3 - Des de Conesa fins a Santa Coloma de Queralt
Després d'una nit de poc dormir ens dirigim cap a un altre poble de la zona, Rocafort de Queralt. Allà aparquem la Pelotilla en un petit descampat i ens dirigim cap a la cooperativa modernista, un edifici obra de l'arquitecte Cèsar Martinell com una de les seves “catedrals del vi”. L'edifici l'estan condicionant per poder fer visites turístiques i, molt amablement, la noia que atén la botiga, junt amb un dels cooperativistes, ens ofereixen una visita privada molt interessant, amb una petita cata inclosa. Evidentment, sortim d'allà carregats d'ampolles de vi i cava. Dins de les obres d'arranjament han projectat fer una àrea per a autocaravanes, la qual cosa segur que servirà per atreure turistes a la zona.
Una passejada pel poble ens permet veure alguns edificis d'indians, doncs a finals del segle XIX va haver-hi un important moviment migratori cap a Cuba, d'on van tornar alguns rocafortins prou enriquits com per seguir els corrents més de moda en aquell moment.
Al poble també hi ha un castell, edifici reconstruït que actualment és de
propietat particular.
I de Rocafort ens anem fins a un petit llogarret, Biure, on pugem amb la
Pelotilla (sort que és petita) fins al castell, on hi ha una petita esplanada.
Des d’allà mateix podem fer una passejada per un dels senders que està
senyalitzat, o passejar pel petit poble.
El castell domina el paisatge i se'l veu des de lluny. Es tracta també d'una
construcció particular, però en molt bon estat de conservació.
 |
| Castell de Biure |
Tot i que és el poble més petit que hem visitat, és on tenim més interacció amb els vilatans. Parlem una bona estona amb una mare que està pintant la façana de casa seva, i que ens explica perquè van anar-hi a viure fa uns quants anys, i com s'ho fan per pujar la canalla i treballar en un lloc tan apartat. I també amb un matrimoni, que ens explica perquè hi ha pobles tan ben conservats i arreglats, com Conesa i Forés (aquest el tenim pendent), i d'altre mig abandonats, com és el cas de Biure. I sembla ser que es deu a les inversions que fan les empreses amb l'energia eòlica. Si tens la sort de que el teu municipi tingui terrenys “aprofitables” per a aquest tipus de servei, el poble sortirà molt beneficiat.
I després de dinar i la becaina tornem a l'àrea de Santa Coloma de Queralt, per poder buidar els dipòsits i poder tornar, tranquil·lament, cap a Mataró. A esperar la propera sortida, el proper desconfinament.
Últim dia en format vídeo al nostre canal de Youtube: La Vall del Corb-3
Què fer
On menjar
Nosaltres no som gaire de
dinar fora, però tot i així creiem que podem recomanar-vos un parell de llocs
sense equivocar-nos. A Guimerà podeu anar a l'Hostal Sant Jordi i provar la
seva “fórmula”, un aperitiu a base de formatge, fuet, olives, patates xip i
salsa d'escopinyes. I a Conesa, el Restaurant Conesa us ofereix carns a la
brasa i altres àpats casolans.
On dormir amb autocaravana
- Santa Coloma de Queralt disposa d'àrea per autocaravanes amb serveis de canvi d'aigües gratuïts i llum de pagament. La seva ubicació: 41.536800, 1.382380.
- A Ciutadilla trobareu un pàrquing habilitat al just passada la piscina municipal. Mireu com arribar-hi fent clic aquí.
- Tot i que vam passar una nit a Conesa, no ho recomanem pel soroll continu de les campanes.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari!