Feia molt de temps que teníem a la llista de destins visitar el País Basc, però ens semblava un destí massa proper per unes vacances llargues, i massa llunyà per unes vacances curtes. Quin embolic! Però aquest any, per fi, els astres s'han conjurat i hem pogut gaudir d'algun dia més a la Setmana Santa per fer aquesta escapada.
En aquest article us mostrem una petita ruta que hem fet per la costa, des de Lekeitio fins a Donostia (Sant Sebastià), i esperem que la gaudiu tant com nosaltres!
La preparació
Aquest cop ens hem deixat aconsellar per l'Agència Basca de Turisme-Basquetour i hem
seguit part de "The Basque Route", tot i que ja sabeu que no som gaire rigorosos en aquests temes. Però a la seva web trobareu moltíssima informació, així com la possibilitat de muntar-vos la vostra pròpia ruta a mida.
La ruta
Lekeitio
Després d'unes quantes hores de conducció, arribem a Lekeitio passada la una del migdia. Hem pogut aparcar la Pelotilla a la zona destinada per a autocaravanes que està a l'entrada del poble, i encara bo, perquè pel centre de la població tenim prohibit circular.
Decidim anar a fer un tomb abans de dinar, mala idea quan només ens trobem tavernes, bars i terrasses plenes de gent, fent un vinet o un "zurito" amb els coneguts pintxos. I és que, tot i ser Setmana Santa estem a 20° 🥵🥵🥵.
A l'entrada de la població, just al costat de l'aparcament amb zona habilitada per a autocaravanes, trobem el Jardí Botànic Uribarren Abaroa, d'accés gratuït (tot i que nosaltres vam tenir mala sort, doncs estava tancat per obres). Però des de fora podeu veure uns quants arbres ben curiosos.
Casi tot el casc antic és per a vianants, on només els veïns poden accedir en cotxe, per la qual cosa és molt còmode passejar-hi i quedar-se embadalit davant les boniques cases i els palaus de diverses èpoques que ens anem trobant pel camí.
 |
| Façana particular a Lekeitio Quan arribem a la façana marítima és impossible no quedar-se amb la boca oberta davant la Basílica de l'Assumpció de Santa Maria, un temple gòtic que, malauradament, no podem visitar per dins. |
 |
| La Basílica de Santa Maria des del passeig |
 |
| Pesquer arribant a port |
També hi ha una gran platja per gaudir del sol i de l'aigua, si el temps ho permet, i quan hi ha marea baixa potser us podeu arriscar a acostar-vos a l'illa de Sant Nicolau.
És el primer poble que visitem i ja sabem que aquesta escapada ens agradarà moltíssim!
Mutriku
Per anar des de Lekeitio fins a Mutriku decidim fer-ho per la carretera de la costa, la BI-3438. És una carretera amb no gaire bon ferm, però amb unes vistes espectaculars. Com espectacular és la baixada fins al port de Mutriku, un poble amb una orografia ben complicada.
 |
| Port de Mutriku |
El port de Mutriku sempre ha estat el centre del poble, a partir del qual ha teixit la seva història. En el passat va ser un important port balener i a més, l'activitat econòmica que es desenvolupava a les seves drassanes i la indústria conservera van esdevenir el motor econòmic que va convertir la població en el lloc adient per a la construcció de nombrosos palaus.
Però nosaltres ens quedem amb l'edifici de la llotja, de l'època medieval, i que sembla que actualment és el punt de reunió de les noies de l'equip de rem, o traineres, o el que sigui.
Zumaia
Continuem per la carretera de la costa direcció Est. Travessem Deba amb una mica d'enrenou, doncs hi ha obres a la carretera que, a partir d'aquí, ja és més àmplia i amb més trànsit.
A Zumaia aparquem a un polígon situat al costat del riu Urola, on dormim ben tranquils. Des d'allà tenim un agradable passeig fins al poble on, el primer que destaca, són les drassanes Balenciaga, en funcionament des del 1921.
 | ||
| Drassanes Balenciaga I és que a Zumaia l'existència de drassanes es remunta fins als seus inicis, al segle XVI, on era un dels negocis que van fer florir la vila. En aquella època es van arribar a comptabilitzar més de 10 drassanes, entre públiques i privades, que oferien els seus serveis als pescadors i mariners de la zona. Pensem que en aquella època estava en plena efervescència la pesca de balenes i de fet, les típiques traineres són un record de les barques que es feien servir per acostar-se a les balenes i ferir-les de mort. Però si hi ha quelcom que ha posat a Zumaia en el mapa turístic és el Flysch, un conjunt sedimentari format a dins del mar i que va emergir a la superfície fa milers d'anys, i que ens ofereix un paisatge espectacular.
Hem fet una visita guiada per la zona on hem aprés moltes coses, com per exemple què és el cicle de Milankovic, una teoria sobre les variacions orbitals i el seu efecte en el clima i, més concret, en les glaciacions; o que cadascuna de les plaques representen 10.000 anys; l'alternança de terreny dur i terreny tou i com afecta a la configuració del terreny; que l'ermita de Sant Telm (sí, la de la pel·lícula) la van construir els vilatans i servia tant pel culte com per veure les balenes i controlar el flux de vaixells de comerciants o possibles enemics... Tota una experiència! |
I un darrer apunt, la costa entre Mutriku, Deba i Zumaia confoma el Geoparc Mundial de la UNESCO. És un privilegi poder-ho veure de tant a prop!
Zarauz
Continuem per la carretera de la costa fins a Zarauz, una població força turística, amb una gran platja i tot d'apartaments que no ens crida especialment l'atenció. Però la nostra propera destinació està molt a prop, a les afores. I és que anem a visitar un celler de txacolí.
El txacolí és un vi jove que es produeix exclusivament a la província de Guipúscoa. Aquí, dalt d'un turonet a tocar del Parc Natural de Pagoeta, trobem el celler Mokoroa, una petita finca familiar, de només 7 hectàrees, on des de l'any 2000 es dediquen de forma artesanal a la seva explotació. En Joseba ens fa una visita guiada per les vinyes i per les instal·lacions del petit celler, acabant amb una cata de les dues varietas principals, el txacolí blanc i el rosat. Evidentment, ens enduem unes quantes ampolles per a la tornada!
 |
| Ceps al celler Mokoroa |
Donostia
I acabarem el dia a Donostia. Hem pogut aparcar a la zona universitària, doncs l'àrea està plena, i des d'allà anirem caminant fins a la platja d'Ondarreta, que queda just davant de la conegudíssima Platja de la Concha. I tot i que el dia ha començat ben rúfol a Zumaia, per la tarda el sol convida a passejar i deixar-se veure pel passeig.
La badia de la Concha és espectacular, es miri des d'on es miri, però la millor vista és des de dalt del Mont Igueldo,
 |
| La badia des del mont Igueldo Cal tenir en compte que l'accés és de pagament, ja sigui a peu, en cotxe o, com vam fer nosaltres, amb l'antic funicular que, amb més de 100 anys d'història, continua oferint els seus serveis a l'espera que les administracions decideixin el seu destí. I si hi aneu amb peques, a banda de les vistes trobareu un petit parc d'atraccions que els encantarà! |
Aquest cop no hem fet cap visita més a la ciutat. El seu cas antic és prou nou (això és un oxímoron?), doncs tota la ciutat vella va cremar farà uns 200 anys i només queda un carrer de l'època medieval. Tot i això, té edificis ben espectaculars. No deixeu de visitar-la!
Què fer?
- Sortida geològica al Flysch. La visita consta d'una passejada de 2h i 15 minuts a peu, més 45 minuts en vaixell. El preu és de 20€ per a cada adult. Consulteu disponibilitat i altres opcions a la web de l'Oficina de Turisme de Zumaia.
- Visita + cata de vi txacolí al celler Mokoroa. El preu és de 14€ per persona i la durada de la visita d'una hora, aproximadament.
- Pujada al Mont Igueldo i gaudir de les vistes i de les atraccions. El preu del funicular és de 4€ (anada i tornada) o 2,5€ (només un trajecte). En el cas de les atraccions, els preus van des de 1€ fins a 2,80€. Us deixem la web de Parc d'atraccions per a més informació.
On dinar?
A qualsevol lloc, literalment. Al País Basc només trobareu bons àpats, estigueu on estigueu 😍. Però en funció de l'època us recomanem un menú de sidreria. Aquest consisteix, normalment, en una truita de bacallà, bacallà fregit i un txuletón, com diuen per aquí. El preu del menú pot estar al voltant dels 30-40€ per persona.
Nosaltres vam sopar a la Sidreria Petritegi on, a més, tenen un espai habilitat per la pernocta amb els nostres vehicles, tot un detall (tot i que nosaltres no el vam fer servir).
La paraula SAGARDOTEGIA significa "sidreria". Veureu molts cartells per la carretera!
On pernoctar?
Ja sabeu que a la costa sempre és complicat aparcar i pernoctar però, de totes formes, nosaltres no hem tingut cap problema. Us deixem a continuació els llocs on hem dormit i la seva ubicació, segons Park4Night:
- Lekeitio - aquí no hem dormit, però tenen una àrea per autocaravanes amb serveis de canvi d'aigües que, crec, són de pagament (no els vam fer servir). Ubicació: 43.358299, -2.50636.
- Zumaia - no es tracta d'una àrea, però està permesa la pernocta. Evidentment, sense serveis. Ubicació: 43.293499, -2.250154.
- Donostia - us deixem la ubicació de l'àrea, tot i que és complicat trobar lloc. Nosaltres vam dormir ben a prop, a la zona universitària, però hi ha comentaris de possibles multes. Ubicació: 43.307899, -2.01433.
Vols saber més?
Subscriu-te al nostre canal de Youtube per veure tota la sèrie!
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari!