Diumenge, 12 d'agost
Avui decidim que, sí o sí, hem de visitar la Ciutat Encantada. Hem demanat informació de la zona a la recepció del càmping i ens han facilitat un mapa de carreteres de la zona.
Quan ahir vam anar-hi, vam veure que al trencall on vam agafar la CM-2104 per anar a la Ciutat Encantada hi havia una indicació que marcava 49 quilòmetres fins al naixement del riu Cuervo, i no tenim clar si val la pena fer tants quilòmetres, però la noia de recepció ens diu que val la pena, que és molt maco i decidim que avui farem ruta tot el dia.
Per tant, carreguem la nevera amb aigua, embotits, pa, bambes per caminar i tot el que se'ns acut i enfilem la CM-2105 direcció Tragacete. La veritat és que està tot molt ben indicat i no cal posar el GPS per res.
Quan arribem a destí ens trobem amb un parking i una zona amb taules i bancs força rústics. Hi ha també un senyal on explica quin és l'itinerari per arribar al naixement i altres rutes que es poden fer des d'allà mateix. El camí és molt assequible, dura una hora aproximadament i es tracta d'una ruta circular que va vorejant el riu. De fet, fins arribar als salts d'aigua que a la primavera han de ser espectacular, és apte per anar inclús amb cotxets o cadira de rodes (amb una mica d'ajuda). Val a dir que l'espai està catalogat com a Monument Natural Nacional.
Tot i ser l'equivalent a una carretera comarcal, està en força bon estat i, el millor de tot, molt poc transitada.
Passem pel costat d'una zona que es veu apta pel bany, però hi ha uns quants cotxes i en Xavier decideix no parar. Més endavant, a la bifurcació per anar a una altra àrea recreativa, deixem el cotxe i en Xavier i jo trobem una zona, sota el pont de la carretera, on podem baixar a fer un banyet, tot i que l'aigua està gelada, però ja ens serveix per treure'ns la calor, doncs avui el dia està molt canviant i tornar a fer sol.
Tornem a agafar el cotxe. Són més o menys les cinc de la tarda i em comença a entrar la pressa per anar a la Ciutat Encantada, no sigui que ens tornin a tancar un altre cop. Volíem aturar-nos al poble de Las Majadas, on ens havien dit que hi havia una zona coneguda com Los Callejones molt similar a la Ciutat Encantada, però d'accés gratuït, però entre que se'ns està fent tard i que no veiem cap indicació, travessem el poble sense entretenir-nos.
Agafar aquesta drecera ens ha costat més del que pensàvem, no en quilòmetres, però si hem anat més a poc a poc, doncs el paisatge s'ho valia. Inclús ens ha passat un voltor a uns 10 metres del cotxe, ha sigut al·lucinant!
Per fi tornem a arribar al parking de la Ciutat Encantada. Ja són les 7 de la tarda i, de nou, el cel amenaça pluja. De fet, està força negre i el trons ressonen a la muntanya. Penso si potser estarem gafats i no podrem visitar-ho. Però ens armem de valor i d'un paraigües i ens endinsem a la ciutat.
La visita dura, com a molt, dues hores que és el que es pot trigar en fer tot el circuit d'uns 5 quilòmetres Tots els monuments, grans roques amb formes que recorden animals, objectes o inclús persones, estan ben senyalitzats i anem seguint el camí que està perfectament senyalitzat, com a l'Ikea.
Avui decidim que, sí o sí, hem de visitar la Ciutat Encantada. Hem demanat informació de la zona a la recepció del càmping i ens han facilitat un mapa de carreteres de la zona.
Quan ahir vam anar-hi, vam veure que al trencall on vam agafar la CM-2104 per anar a la Ciutat Encantada hi havia una indicació que marcava 49 quilòmetres fins al naixement del riu Cuervo, i no tenim clar si val la pena fer tants quilòmetres, però la noia de recepció ens diu que val la pena, que és molt maco i decidim que avui farem ruta tot el dia.
Per tant, carreguem la nevera amb aigua, embotits, pa, bambes per caminar i tot el que se'ns acut i enfilem la CM-2105 direcció Tragacete. La veritat és que està tot molt ben indicat i no cal posar el GPS per res.
Quan arribem a destí ens trobem amb un parking i una zona amb taules i bancs força rústics. Hi ha també un senyal on explica quin és l'itinerari per arribar al naixement i altres rutes que es poden fer des d'allà mateix. El camí és molt assequible, dura una hora aproximadament i es tracta d'una ruta circular que va vorejant el riu. De fet, fins arribar als salts d'aigua que a la primavera han de ser espectacular, és apte per anar inclús amb cotxets o cadira de rodes (amb una mica d'ajuda). Val a dir que l'espai està catalogat com a Monument Natural Nacional.
Inici del camí
Salt d'aigua
Venen ganes de banyar-se, però és un espai protegit i està prohibit
Naixement del riu Cuervo
Havíem carregat amb les motxilles del menjar pensant que pararíem a dinar pel camí, però la ruta és tan curta que no dona temps. A més, l'accés al naixement és un corriol que no permet aturar-nos més que per fer algunes fotos.
Per tant, tornem a la zona del parking acabant la ruta circular i quan ens entaulem comencen a caure quatre gotes. Acosto el cotxe a la taula on ens havíem situat i en un moment es posa a ploure força. És una pluja d'estiu força intensa, tot i que no s'aprecia en el vídeo de sota, i ha caigut al pitjor moment. Però ens encabim sota la porta de darrera del cotxe i podem acabar de dinar sense problemes.
Un cop dinats ens mirem el mapa que ens havien facilitat a la recepció. Veiem que hi ha una carretera comarcal que ens permet tornar sense fer, aparentment, tants quilòmetres com a l'anada. És una carretereta que s'agafa a l'alçada de El Alto de la Vega, direcció Las Majadas. Val a dir que en aquesta carretera també hi ha marcades un parell de zones recreatives que, aparentment, estan al costat del riu, i com que torna a fer calor decidim anar a l'aventura.
Tot i ser l'equivalent a una carretera comarcal, està en força bon estat i, el millor de tot, molt poc transitada.
Passem pel costat d'una zona que es veu apta pel bany, però hi ha uns quants cotxes i en Xavier decideix no parar. Més endavant, a la bifurcació per anar a una altra àrea recreativa, deixem el cotxe i en Xavier i jo trobem una zona, sota el pont de la carretera, on podem baixar a fer un banyet, tot i que l'aigua està gelada, però ja ens serveix per treure'ns la calor, doncs avui el dia està molt canviant i tornar a fer sol.
Tornem a agafar el cotxe. Són més o menys les cinc de la tarda i em comença a entrar la pressa per anar a la Ciutat Encantada, no sigui que ens tornin a tancar un altre cop. Volíem aturar-nos al poble de Las Majadas, on ens havien dit que hi havia una zona coneguda com Los Callejones molt similar a la Ciutat Encantada, però d'accés gratuït, però entre que se'ns està fent tard i que no veiem cap indicació, travessem el poble sense entretenir-nos.
Agafar aquesta drecera ens ha costat més del que pensàvem, no en quilòmetres, però si hem anat més a poc a poc, doncs el paisatge s'ho valia. Inclús ens ha passat un voltor a uns 10 metres del cotxe, ha sigut al·lucinant!
Per fi tornem a arribar al parking de la Ciutat Encantada. Ja són les 7 de la tarda i, de nou, el cel amenaça pluja. De fet, està força negre i el trons ressonen a la muntanya. Penso si potser estarem gafats i no podrem visitar-ho. Però ens armem de valor i d'un paraigües i ens endinsem a la ciutat.
La visita dura, com a molt, dues hores que és el que es pot trigar en fer tot el circuit d'uns 5 quilòmetres Tots els monuments, grans roques amb formes que recorden animals, objectes o inclús persones, estan ben senyalitzats i anem seguint el camí que està perfectament senyalitzat, com a l'Ikea.
El Tormo, la figura més representativa i representada
El mar de pedra
El convent
Lluita entre l'elefant i el cocodril
Quan acabem la visita i tot just estem a la botigueta de l'entrada, la pluja comença a caure molt més fort i tenim el temps just de ficar-nos al cotxe sense mullar-nos gaire.
La pluja ens acompanyarà casi tota la tornada, però quan arribem al càmping ja ha parat i podem sopar tranquil·lament.
Ha estat un dia molt ben aprofitat!
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari!