Dimecres, 14 d'agost del 2019
Tot i que encara no ho sabem quan ens aixequem, estem esgotant el darrer dia a la Bretanya. Hem dormit tranquils a Concarneau però el dia es presenta ben ennuvolat i amb plugim. Mirem els mapes i les meves anotacions sobre la ruta i ens dirigim cap a Carnac. Allà podrem veure les famoses alineacions de menhirs.
Els alineaments de Carnac estan considerats el monument megalític més gran del mon i, un cop ho visitem, en podem donar fe (tot i que no som gens experts en monuments megalítics). Rengleres i rengleres de megàlits de diferents mides ocupant vàries hectàrees de terreny.
Intentem aparcar al pàrquing del complex però, tot i la pluja, és missió impossible, per la qual cosa aparquem al voral de la carretera com la majoria dels cotxes i ens disposem a visitar-ho.
Hi ha la possibilitat de fer una visita guiada però, d'una banda no ens coincideixen els horaris (hauríem d'esperar més d'una hora), i d'altra el plugim que cau no és el més adient per estar dues hores voltant entre pedres. Per això, decidim agafar el sender que voreja l'alineament i així podem veure-ho perfectament. Aquest sender és prou ample i està preparat per anar-hi amb cotxets (si fos el cas) o cadires de rodes (esperem que no sigui mai el cas...).
Posem rumb direcció Rocherfort-en-Terre, un altre dels pobles més bonics de França, però més o menys a mig camí ens aturem per visitar Vannes (o Gwened en bretó). Aparquem en un P+R gratuït que localitzem a les afores i agafem un bus fins al centre de la ciutat.
L'entrada a la ciutat és força lenta, hi ha molt de tràfic (no sabem si per la pluja o és habitual) i donem gràcies a haver deixat l'autocaravana al pàrquing. No hi ha cosa que em desesperi més que fer cua dins una ciutat amb l'autocaravana.
El bus ens deixa al Port de Vannes, un port aparentment fluvial tot i que de fet és una mena de ria que s'endinsa a la ciutat. Entrem al casc antic per la Porte Saint Vicent i ens dediquem a passejar tot admirant els edificis típics de la Bretanya amb entramats de fusta. Busquem un lloc de dinar però és una mica tard (les dues del migdia, gens tard per a nosaltres) i trobem tots els restaurants plens o amb la cuina ja tancada. Com que continua plovent i estic començant a agafar fred, decidim tornar a l'autocaravana en bus i acabem dinant en un McDonalds de les afores 😞.
Ja amb la panxa plena ens dirigim cap a Rocherford-en-Terre, un altre dels anomenats "Pobles més bonics de França". El poble, igual que Locronan, està molt ben preparat per al turisme. Hi ha un pàrquing de pagament amb una zona específica per a autocaravanes, el preu ronda els 5€. Des del pàrquing estem a 2 minuts del poble, tot està a prop, així que un cop instal·lats ens dediquem a passejar tranquil·lament.
El dia continua lleig, i potser per això no hi ha gaire gent pels carrers. Potser també perquè ja són les 5 o 6 de la tarda i els francesos es retiren aviat. Per fi ha parat de ploure i podem veure'l amb molta tranquil·litat. El poble està ple de galeries d'art i botiguetes de tot tipus, inclús hi ha un museu de les arts de la Imaginació, el Museu Naia, que si hagués vingut en Pau segur que l'hauríem visitat (i jo em quedo amb les ganes, però estan a punt de tancar).
Pugem fins al castell, construït al segle XII però que va ser convertit en el palau actual al segle XX, per l'artista Alfred Klots. Abans d'arribar-hi hi ha un espai on estan preparant paradetes per una fira medieval que hi haurà l'endemà. Com que de fires medievals ja n'hem vist unes quantes, decidim que no ens quedarem.
Un cop visitats tots els racons, tornem cap al pàrquing on passem una nit molt tranquil·la.
Pernocta i quilometratge
- Pernocta al pàrquing de Rochefort-en-Terre (Park4Night)
- Quilòmetres recorreguts: 163
- Quilòmetres totals acumulats: 2.032,3
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari!