Diumenge, 5 d'agost
El dia anterior vam preguntar a la recepció del càmping per zones de bany properes i ens van dir que les més conegudes eren a Jarandilla de la Vera, a una hora i mitja del càmping, aproximadament. La veritat és que havíem pensat per les piscines naturals de la Vera i el Jerte més endavant, però l'onada de calor ens fa canviar de plans.
Tot i la calor hem aconseguit dormir i abans de les 10 ja hem carregat el cotxe amb el dinar del dia (amanida de llenties), gel i aigua, molta aigua. El termòmetre ja marca 30 graus o sigui que no val a badar, tenim 125 km per davant.
Ens dirigim cap a l'autovia A-66, direcció Salamanca. El càmping està a la sortida de Càceres i de seguida agafem aquesta via, que no deixarem fins a arribar a Plasència. A partir d'aquí i fins a Jarandilla ens endinsem per la comarca de la Vera.
Passem vàries indicacions a piscines naturals i a la Garganta de la Olla, que la tinc anotada com a punt d'interès, però decidim arribar a Jarandilla i, si no ens agrada, ja anirem reculant i explorant altres opcions.
Travessem diversos pobles, Cuacos de Yuste (amb el Monestir de Yuste, que al final no hem pogut visitar), Jaraiz, etc. A l'entrada de Jarandilla, davant el càmping Jaranda, ja divisem una piscina natural que es veu molt xula, però continuem endavant i parem a preguntar a una oficina d'informació. Allà ens donen indicacions de totes les piscines naturals i, evidentment, no ens donarà temps de visitar-les totes. També ens expliquen com arribar a la piscina del pont medieval, que no és la mateixa que havíem vist des de la carretera, i allà hi anem.
Al ser diumenge hi ha força gent que ha anat a passar el dia, però tenim sort i aconseguim aparcar el cotxe a l'ombra. Com que no és possible trobar un lloc apartadet (a tot arreu hi ha gent), ens col·loquem on bonament podem i anem a fer el nostre primer bany.
Hi ha una zona a ple sol amb sorra de platja, però preferim situar-nos a l'ombra. Després de dinar juguem una mica a cartes i fem una excursió riu avall, però no agafem els mòbils per por que caiguin a l'aigua i, per tant, no tenim fotos.
En Pau es posa a practicar amb el seu "dapo" i en poc estona hi ha uns quants bocabadats mirant-s'ho. Deu ser que aquesta moda no ha arribat encara aquí.
Cap a les 5 de la tarda decidim marxar i anar a l'altra piscina que hi ha a l'entrada del poble, però abans passegem pel parador nacional on va estar allotjat, entre 1556 i 1557, el rei Carlos I, abans de retirar-se al monestir de Yuste.
A la piscina aparquem el cotxe al sol (aquí no hem tingut tanta sort) i agafem només les tovalloles i les cartes.
Per accedir a la piscina es pot fer des d'una zona tancada, amb gespa i un xiringuito, que és per on entrem nosaltres, o des de fora de la tanca, però en aquest cas l'accés no és tan bo. La zona del "xiringuito" és més maca que on hem dinar, però no deixen entrar menjar de fora, o sigui que ja hem fet bé.
Val a dir que a les dues piscines l'aigua és molt neta i no massa freda, tot i que acostumada a banyar-me al mar o a piscines al principi es fa estrany que l'aigua no tingui cap gust.
Després del bany i de la partida de Conti de rigor (si no n'hem fet 30 partides durant les vacances no n'hem fet cap), tornem al parking per tornar cap a Càceres. Veiem una parelleta jove amoïnada i trucant per telèfon, doncs resulta que no es veuen amb cor de treure el cotxe d'on l'han aparcat sense carregar-se'l. El problema és que ha aparcat un altre cotxe que els dificulta la maniobra. En Xavier s'ofereix per treure'l ell, però la noia diu que no cal, que ja han avisat la grua. Però com en Xavier és així de pesat en menys de dos minuts ja ha reunit a 4 homes (en Pau entre ells), es posa al volant i en un pis-pas el cotxe està fora del sot. Això sí, han aixecat una polseguera que sembla que estiguem al desert! Tots li donen les gràcies i ell s'acomiada amb un "Salut i República!", xulo que és ell, jajaja.
Ja se'ns ha fet tard per parar al Monestir i com a la recepció del càmping ens havien dit que l'Eroski de Càceres obre el primer diumenge de mes hi posem via, però tot i que arribem a les 21:15 resulta que està tancat. Mala sort!
Tornem al càmping i sopem alguna coseta lleugera. Juguem a cartes i anem a dormir no massa tard. Això sí, com ahir dormim amb tot obert i sense llençols ni sacs.
El dia anterior vam preguntar a la recepció del càmping per zones de bany properes i ens van dir que les més conegudes eren a Jarandilla de la Vera, a una hora i mitja del càmping, aproximadament. La veritat és que havíem pensat per les piscines naturals de la Vera i el Jerte més endavant, però l'onada de calor ens fa canviar de plans.
Tot i la calor hem aconseguit dormir i abans de les 10 ja hem carregat el cotxe amb el dinar del dia (amanida de llenties), gel i aigua, molta aigua. El termòmetre ja marca 30 graus o sigui que no val a badar, tenim 125 km per davant.
Ens dirigim cap a l'autovia A-66, direcció Salamanca. El càmping està a la sortida de Càceres i de seguida agafem aquesta via, que no deixarem fins a arribar a Plasència. A partir d'aquí i fins a Jarandilla ens endinsem per la comarca de la Vera.
Passem vàries indicacions a piscines naturals i a la Garganta de la Olla, que la tinc anotada com a punt d'interès, però decidim arribar a Jarandilla i, si no ens agrada, ja anirem reculant i explorant altres opcions.
Travessem diversos pobles, Cuacos de Yuste (amb el Monestir de Yuste, que al final no hem pogut visitar), Jaraiz, etc. A l'entrada de Jarandilla, davant el càmping Jaranda, ja divisem una piscina natural que es veu molt xula, però continuem endavant i parem a preguntar a una oficina d'informació. Allà ens donen indicacions de totes les piscines naturals i, evidentment, no ens donarà temps de visitar-les totes. També ens expliquen com arribar a la piscina del pont medieval, que no és la mateixa que havíem vist des de la carretera, i allà hi anem.
Al ser diumenge hi ha força gent que ha anat a passar el dia, però tenim sort i aconseguim aparcar el cotxe a l'ombra. Com que no és possible trobar un lloc apartadet (a tot arreu hi ha gent), ens col·loquem on bonament podem i anem a fer el nostre primer bany.
Hi ha una zona a ple sol amb sorra de platja, però preferim situar-nos a l'ombra. Després de dinar juguem una mica a cartes i fem una excursió riu avall, però no agafem els mòbils per por que caiguin a l'aigua i, per tant, no tenim fotos.
En Pau es posa a practicar amb el seu "dapo" i en poc estona hi ha uns quants bocabadats mirant-s'ho. Deu ser que aquesta moda no ha arribat encara aquí.
Cap a les 5 de la tarda decidim marxar i anar a l'altra piscina que hi ha a l'entrada del poble, però abans passegem pel parador nacional on va estar allotjat, entre 1556 i 1557, el rei Carlos I, abans de retirar-se al monestir de Yuste.
Parador Nacional a Jarandilla de la Vera
A la piscina aparquem el cotxe al sol (aquí no hem tingut tanta sort) i agafem només les tovalloles i les cartes.
Per accedir a la piscina es pot fer des d'una zona tancada, amb gespa i un xiringuito, que és per on entrem nosaltres, o des de fora de la tanca, però en aquest cas l'accés no és tan bo. La zona del "xiringuito" és més maca que on hem dinar, però no deixen entrar menjar de fora, o sigui que ja hem fet bé.
Val a dir que a les dues piscines l'aigua és molt neta i no massa freda, tot i que acostumada a banyar-me al mar o a piscines al principi es fa estrany que l'aigua no tingui cap gust.
Després del bany i de la partida de Conti de rigor (si no n'hem fet 30 partides durant les vacances no n'hem fet cap), tornem al parking per tornar cap a Càceres. Veiem una parelleta jove amoïnada i trucant per telèfon, doncs resulta que no es veuen amb cor de treure el cotxe d'on l'han aparcat sense carregar-se'l. El problema és que ha aparcat un altre cotxe que els dificulta la maniobra. En Xavier s'ofereix per treure'l ell, però la noia diu que no cal, que ja han avisat la grua. Però com en Xavier és així de pesat en menys de dos minuts ja ha reunit a 4 homes (en Pau entre ells), es posa al volant i en un pis-pas el cotxe està fora del sot. Això sí, han aixecat una polseguera que sembla que estiguem al desert! Tots li donen les gràcies i ell s'acomiada amb un "Salut i República!", xulo que és ell, jajaja.
Ja se'ns ha fet tard per parar al Monestir i com a la recepció del càmping ens havien dit que l'Eroski de Càceres obre el primer diumenge de mes hi posem via, però tot i que arribem a les 21:15 resulta que està tancat. Mala sort!
Tornem al càmping i sopem alguna coseta lleugera. Juguem a cartes i anem a dormir no massa tard. Això sí, com ahir dormim amb tot obert i sense llençols ni sacs.
.jpg)
Jo tampoc no m’hi he banyat mai, en piscines naturals, deu ser tot curiós això que dius que l’aigua no tingui gust.
ResponEliminaBona opció per a combatre la calorada.
En Xavier fent amics amb la salutació, hahaha