Dimarts, 7 d'agost
Avui tenim prevista una primera incursió a la vall del riu Jerte. Aquesta vall és coneguda per la floració dels seus cirerers, que pels volts de la primavera omplen la vall d'olors i de colors i també, és clar, de turistes.
No hem quedat a cap hora amb la meva germana i resta de grup i cap a les 9:00 del matí li envio un WhatsApp per dir-li que ja ens hem aixecat i esbrinar a quina hora quedem. No em contesta fins a les 11:00, quan s'acaba d'aixecar. 😨
Com que fa molts anys que la conec, i nosaltres ja teniem tot preparat, quedem que ens trobarem al poble de Navalconcejo, on hi ha una àrea recreativa al costat del riu amb taules per dinar, i així nosaltres no els hem d'esperar i ells no han de correr. És la millor solució.
Per tant carreguem de gel la nevera i agafem l'A-66 cap a Plasència. Portem el GPS i, sense saber molt bé perquè, ens fica pel centre de la ciutat. Quan passem davant la muralla decidim buscar lloc per aparcar i fer un tomb. Són les 12 del migdia i "només" estem a 35 graus, però per dins la zona amurallada no fa gaire calor.
Plasència compta amb un destacat conjunt monumental que inclou dues catedrals. El conjunt històric està declarat bé d'interès cultural des del 1958 i alguns monuments, com la Catedral de Santa Maria, també ha esta inclosa a títol individual a la llista de béns d'interès cultural.
Com que no disposem de gaire temps i, a més, coincideix que avui és "Martes Mayor", i està tot ple de paradetes d'artesania, ens dediquem a passejar durant una hora, aproximadament, i tornem a buscar el cotxe.
Arribem a Navaconcejo cap a la una i, tot just a l'entrada del poble, trobem un parc al costat del riu amb taules de pic-nic. Decidim esperar allà a la resta del grup i quan ells arriben al poble resulta que no era el lloc previst, però igualment venen a trobar-nos i aprofitem per dinar. Un cop hem acabat, agafem els cotxes i travessem el poble i creuem un pont sobre el riu Jerte. Seguint les indicacions de la zona recreativa aparquem els cotxes i accedim a una petita platja, on estem un bona estona remullant-nos.
Ens haguéssim quedat tota la tarda, però la Cristina ens dóna pressa. Si volem fer la ruta de las Nogaledas hem de sortir ja.
Aquesta ruta, en teoria, és una ruta circular que puja per uns corriols perfectament identificats i on, de tant en tant, trobem salts d'aigua per remullar-nos, tot i que l'aigua està força freda. Segons aquesta entrada de Wikiloc es tracta d'una ruta molt assequible, però nosaltres tenim uns quants handicaps: la Noa té tres anys, el seu pare (Miguel) fa anys va tenir un accident de moto i te una cama molt malmesa, amb més de 18 operacions a sobre, i a mi les pujades no em van gaire...
Hi ha un moment que es formen tres grups: en Pau, en Raúl i l'Emma van grimpant com cabres, la Cristina, en Miguel, en Xavier i la Noa van darrera de tot, i sense saber com, jo em quedo sola enmig dels dos grups. Decideixo que quan arribi a un lloc on es pugui parar m'esperaré a trobar algú, doncs a la dificultat de la pujada es suma el calçat, que no és el més apropiat, però llavors de sobte el camí finalitza en una carretera asfaltada on estan esperant l'Emma, en Pau i en Raúl, al costat d'un salt d'aigua preciós.
Quan arriba la resta del grup aprofitem per remullar peus (ja no fa sol i l'aigua està gelada), fer fotos i gravar un vídeo per l'Alba, que l'endemà celebra el seu cumple.
Encara ens queda mitja hora de pujada, aproximadament, i la baixada, però com que la meitat del grup ja n'hem tingut prou, en Raúl torna al parking i, al cap de mitja hora, apareix per la carretera amb el cotxe del Miguel. Allà ens encabim ell, les nenes, en Xavier i jo entre les dues cadiretes, i enfilem camí avall.
Els tres "joves" arriben només 10 minuts després que nosaltres.
Mentre els esperem, hem aprofitat per berenar una mica i, un cop reunits, ens adonem que el nostre cotxe s'ha quedat sense bateria. Havíem deixat la nevera connectada durant les 4 hores (aprox) que ha durat l'excursió, i s'ha descarregat totalment. Sort que portem cables i en 10 minuts ja l'hem pogut ressuscitar.
Ja són les 9 del vespre, o sigui que ens acomiadem i comencem la tornada fins al càmping. L'endemà tenim previst una ruta més llunyana, i quedem a les 10:00 al Parc Valhondo.
Avui tenim prevista una primera incursió a la vall del riu Jerte. Aquesta vall és coneguda per la floració dels seus cirerers, que pels volts de la primavera omplen la vall d'olors i de colors i també, és clar, de turistes.
No hem quedat a cap hora amb la meva germana i resta de grup i cap a les 9:00 del matí li envio un WhatsApp per dir-li que ja ens hem aixecat i esbrinar a quina hora quedem. No em contesta fins a les 11:00, quan s'acaba d'aixecar. 😨
Com que fa molts anys que la conec, i nosaltres ja teniem tot preparat, quedem que ens trobarem al poble de Navalconcejo, on hi ha una àrea recreativa al costat del riu amb taules per dinar, i així nosaltres no els hem d'esperar i ells no han de correr. És la millor solució.
Per tant carreguem de gel la nevera i agafem l'A-66 cap a Plasència. Portem el GPS i, sense saber molt bé perquè, ens fica pel centre de la ciutat. Quan passem davant la muralla decidim buscar lloc per aparcar i fer un tomb. Són les 12 del migdia i "només" estem a 35 graus, però per dins la zona amurallada no fa gaire calor.
Plasència compta amb un destacat conjunt monumental que inclou dues catedrals. El conjunt històric està declarat bé d'interès cultural des del 1958 i alguns monuments, com la Catedral de Santa Maria, també ha esta inclosa a títol individual a la llista de béns d'interès cultural.
Com que no disposem de gaire temps i, a més, coincideix que avui és "Martes Mayor", i està tot ple de paradetes d'artesania, ens dediquem a passejar durant una hora, aproximadament, i tornem a buscar el cotxe.
Arribem a Navaconcejo cap a la una i, tot just a l'entrada del poble, trobem un parc al costat del riu amb taules de pic-nic. Decidim esperar allà a la resta del grup i quan ells arriben al poble resulta que no era el lloc previst, però igualment venen a trobar-nos i aprofitem per dinar. Un cop hem acabat, agafem els cotxes i travessem el poble i creuem un pont sobre el riu Jerte. Seguint les indicacions de la zona recreativa aparquem els cotxes i accedim a una petita platja, on estem un bona estona remullant-nos.
Ens haguéssim quedat tota la tarda, però la Cristina ens dóna pressa. Si volem fer la ruta de las Nogaledas hem de sortir ja.
Aquesta ruta, en teoria, és una ruta circular que puja per uns corriols perfectament identificats i on, de tant en tant, trobem salts d'aigua per remullar-nos, tot i que l'aigua està força freda. Segons aquesta entrada de Wikiloc es tracta d'una ruta molt assequible, però nosaltres tenim uns quants handicaps: la Noa té tres anys, el seu pare (Miguel) fa anys va tenir un accident de moto i te una cama molt malmesa, amb més de 18 operacions a sobre, i a mi les pujades no em van gaire...
Hi ha un moment que es formen tres grups: en Pau, en Raúl i l'Emma van grimpant com cabres, la Cristina, en Miguel, en Xavier i la Noa van darrera de tot, i sense saber com, jo em quedo sola enmig dels dos grups. Decideixo que quan arribi a un lloc on es pugui parar m'esperaré a trobar algú, doncs a la dificultat de la pujada es suma el calçat, que no és el més apropiat, però llavors de sobte el camí finalitza en una carretera asfaltada on estan esperant l'Emma, en Pau i en Raúl, al costat d'un salt d'aigua preciós.
Quan arriba la resta del grup aprofitem per remullar peus (ja no fa sol i l'aigua està gelada), fer fotos i gravar un vídeo per l'Alba, que l'endemà celebra el seu cumple.
De tant en tant podem observar el paisatge
Encara ens queda mitja hora de pujada, aproximadament, i la baixada, però com que la meitat del grup ja n'hem tingut prou, en Raúl torna al parking i, al cap de mitja hora, apareix per la carretera amb el cotxe del Miguel. Allà ens encabim ell, les nenes, en Xavier i jo entre les dues cadiretes, i enfilem camí avall.
Els tres "joves" arriben només 10 minuts després que nosaltres.
Mentre els esperem, hem aprofitat per berenar una mica i, un cop reunits, ens adonem que el nostre cotxe s'ha quedat sense bateria. Havíem deixat la nevera connectada durant les 4 hores (aprox) que ha durat l'excursió, i s'ha descarregat totalment. Sort que portem cables i en 10 minuts ja l'hem pogut ressuscitar.
Ja són les 9 del vespre, o sigui que ens acomiadem i comencem la tornada fins al càmping. L'endemà tenim previst una ruta més llunyana, i quedem a les 10:00 al Parc Valhondo.
.jpg)
Quina varietat de recorreguts amb piscines, gorgues i cascades ! Així compenseu la calorada.
ResponElimina