Dilluns, 6 d'agost
Avui tenim previst passar el dia amb la meva germana Cristina, en Raúl (la seva parella), en Miguel (cosí d'en Raúl) i les seves filles, Emma i Noa.
Ens trobem a les 11:00 al Parc de Valhondo, a Càceres. Avui no anem tan carregats, doncs dinarem a un restaurant que hi ha a la zona de bany, i per tant només portem la nevera amb gel, aigua i begudes i coses de "picoteo".
A més, com que el diumenge havia estat el cumple de la Cristina portem també alguns regalets.
Agafem primer una carretera comarcal per accedir a l'autovia A-66, ja coneguda per nosaltres.
Els eterns camps de cereals ens acompanyen part del camí.
Parem a Moraleja a comprar "queviures". Nosaltres ja anem proveïts, però tot i això aprofitem per comprar productes de la terra, com la morcilla patatera, que és força "axoriçada", i xoriço blanc, que sembla una llonganissa amb gust de xoriço. Comprem també un parell de peces pel Ginés, un amic nostre que aquests dies s'està fent càrrec dels pericos.
Continuem camí i ens endinsem a la Serra de Gata, tot i que no em fixo gaire en els noms dels pobles. Arribem a l'àrea recreativa i, a diferència d'ahir, potser perquè és dilluns, però no hi ha gaire gent.
Es tracta d'una zona amb un restaurant, una piscina natural i un riuet que baixa i que forma diverses balses, on ens podem remullar. A més, tenen una zona on es pot accedir amb gossos, i això és primordial, doncs la Cristina i en Raúl en porten dos.
El terra és de sorra com de platja (nou d'aquest any, segons la Cris), o sigui que hi posem les tovalloles i ens dediquem a remullar-nos i fer el manta fins l'hora de dinar.
Per dinar compartim unes amanides amb uns tomàquets deliciosos i de segon uns quants demanem ous estrellats amb patates. De tant en tant ve de gust menjar aquestes coses. El dinar surt a 10€ per cap.
Els que porten el restaurant, o la zona recreativa, no ho sé ben bé, són una mica hippies. A la zona de bany hi ha algunes hamaques que es poden fer servir (només demanen fer servir una tovallola per higiene), tenen habilitada una zona per fer massatges, un racó amb joguines un pèl atrotinades perquè hi juguin els nens mentre els pares estan al restaurant, una taula de ping-pong... En fi, un lloc molt recomanable si me'n recordés com anar-hi ;-)
Per acabar-ho d'arrodonir, fent conya amb la cambrera ens assabentem que és catalana, cosa que ni la meva germana sabia, i això que fa més de tres anys que és clienta.
Cap a les 8 decidim tornar cap al càmping. La meva germana i la família del Raúl decideixen quedar-se una estona més, i al final arribaran a Càceres a les 2:30 de la matinada, doncs estaven tan bé que van quedar-se a sopar.
De tornada agafo jo el cotxe, tenim per endavant uns 120 km, aproximadament. Quan enllacem amb l'autovia em dedico a comptar els cotxes que van direcció Càceres. En uns 40 kilòmetres només arribo a 8! Sens dubte, tenen unes infraestructures infrautilitzades. Quina enveja!
Avui tenim previst passar el dia amb la meva germana Cristina, en Raúl (la seva parella), en Miguel (cosí d'en Raúl) i les seves filles, Emma i Noa.
Ens trobem a les 11:00 al Parc de Valhondo, a Càceres. Avui no anem tan carregats, doncs dinarem a un restaurant que hi ha a la zona de bany, i per tant només portem la nevera amb gel, aigua i begudes i coses de "picoteo".
A més, com que el diumenge havia estat el cumple de la Cristina portem també alguns regalets.
Agafem primer una carretera comarcal per accedir a l'autovia A-66, ja coneguda per nosaltres.
Els eterns camps de cereals ens acompanyen part del camí.
Parem a Moraleja a comprar "queviures". Nosaltres ja anem proveïts, però tot i això aprofitem per comprar productes de la terra, com la morcilla patatera, que és força "axoriçada", i xoriço blanc, que sembla una llonganissa amb gust de xoriço. Comprem també un parell de peces pel Ginés, un amic nostre que aquests dies s'està fent càrrec dels pericos.
Continuem camí i ens endinsem a la Serra de Gata, tot i que no em fixo gaire en els noms dels pobles. Arribem a l'àrea recreativa i, a diferència d'ahir, potser perquè és dilluns, però no hi ha gaire gent.
Es tracta d'una zona amb un restaurant, una piscina natural i un riuet que baixa i que forma diverses balses, on ens podem remullar. A més, tenen una zona on es pot accedir amb gossos, i això és primordial, doncs la Cristina i en Raúl en porten dos.
El terra és de sorra com de platja (nou d'aquest any, segons la Cris), o sigui que hi posem les tovalloles i ens dediquem a remullar-nos i fer el manta fins l'hora de dinar.
Per dinar compartim unes amanides amb uns tomàquets deliciosos i de segon uns quants demanem ous estrellats amb patates. De tant en tant ve de gust menjar aquestes coses. El dinar surt a 10€ per cap.
Els que porten el restaurant, o la zona recreativa, no ho sé ben bé, són una mica hippies. A la zona de bany hi ha algunes hamaques que es poden fer servir (només demanen fer servir una tovallola per higiene), tenen habilitada una zona per fer massatges, un racó amb joguines un pèl atrotinades perquè hi juguin els nens mentre els pares estan al restaurant, una taula de ping-pong... En fi, un lloc molt recomanable si me'n recordés com anar-hi ;-)
Per acabar-ho d'arrodonir, fent conya amb la cambrera ens assabentem que és catalana, cosa que ni la meva germana sabia, i això que fa més de tres anys que és clienta.
Cap a les 8 decidim tornar cap al càmping. La meva germana i la família del Raúl decideixen quedar-se una estona més, i al final arribaran a Càceres a les 2:30 de la matinada, doncs estaven tan bé que van quedar-se a sopar.
De tornada agafo jo el cotxe, tenim per endavant uns 120 km, aproximadament. Quan enllacem amb l'autovia em dedico a comptar els cotxes que van direcció Càceres. En uns 40 kilòmetres només arribo a 8! Sens dubte, tenen unes infraestructures infrautilitzades. Quina enveja!
.jpg)
Caram, això té encara millor pinta que les piscines d’ahir, sembla que vau estar tranquils i fresquets !
ResponElimina