Dimecres, 8 d'agost
Avui és el cumple de l'Alba i per tant el primer que faig és enviar-li el vídeo que vam gravar ahir a un salt d'aigua de las Nogaledas.
En principi havíem quedat a les 10:00, doncs avui tenim una bona pallisa de cotxe (175 km de trajecte), però a primera hora em truca la meva germana per dir-me que l'Emma s'ha passat tota la nit vomitant i que, per tant, en Miguel ha decidit tornar el mateix dimecres a Madrid, en comptes de dijous. Per tant, decidim anar a casa seva per acomiadar-nos d'aquesta familia tan maca.
Però evidentment això fa que surtim tardíssim i amb tota la calor a sobre. Agafem l'A-5 direcció sud. El trajecte per la via nord (Plasència, Jaráiz de la Vera, etc.) és més curt, però no hi tants trams d'autovia i, per tant, és més lent.
No sé a quina hora arribem a Madrigal, però encara ens queda una mitja hora fins arribar a la zona de bany. Des de Madrigal agafem la carretera per endinsar-nos en la comarca de la Vera (direcció Jaráiz) i en un moment donat agafem un trencall no senyalitzat a la dreta. Ens endinsem per una pista estreta, on per sort ens creuem només amb un parell de cotxes, fins arribar al final, on aparquem els cotxes.
Com que no sabem com és el camí, ni on anem (la meva germana és poc explícita en aquests casos), i a més, ens hem deixat les motxilles al càmping, no ens queda més remei que carregar amb la bossa de les tovalloles, la nevera elèctrica, el cistell i, per si de cas, les cadiretes.
Baixem una pista d'uns 200 metres, i a continuació ens endinsem a un bosc de falgueres d'un metre d'alçada i altres arbres, per un corriol bastant planer. Conforme ens acostem al riu desapareix l'ombra i entre la calor i la càrrega que portem comencem a posar-nos de mal humor.
A més, quan arribem al lloc on els nostres "guies" tenien previst que ens quedéssim, resulta que està ocupat, però és que només hi cabien dues persones, i nosaltres en teoria hauríem sigut 7 i 2 gossos. A vegades em pregunto com li funciona el cap a la meva germana, jajaja.
De totes formes, fem una parada per refrescar-nos, i en Raúl s'avança per buscar un altre lloc.
Com que en Raúl no torna, continuem camí fins a trobar una petita platja, on passarem la resta del dia. Estem sols i aprofitem per banyar-nos com aqui, és a dir, en pilotes, i a tirar-nos des d'una pedra fent el ximple. És un petit paradís, ha valgut la pena la caminada.
Després de dinar i de banyar-nos a gust, agafem les tovalloles només i anem una mica més amunt, on trobem un gorg amb un petit tobogan d'aigua molt xulo.
Tornem cap a la nostra platjeta i cap a les 7 recollim i iniciem la tornada cap al cotxe. Com és habitual, quan arribem al camí de pujada em quedo l'última i haig d'anar parant per matar els mosquits que ens ataquen. Per sort, es deuen haver afartat amb en Pau i en Raúl, que anaven primers, i surto força immune de l'aventura.
De tornada parem a Madrigal per fer un cafè i un gelat, doncs és el darrer dia que estarem amb la meva germana, i ens acomiadem amb petons i abraçades, segurament fins Nadal no ens tornarem a veure.
Arribem força tard al càmping, i estem tan cansats que ni tan sols sopem. Una partida de conti, i cap al llit.
Avui és el cumple de l'Alba i per tant el primer que faig és enviar-li el vídeo que vam gravar ahir a un salt d'aigua de las Nogaledas.
En principi havíem quedat a les 10:00, doncs avui tenim una bona pallisa de cotxe (175 km de trajecte), però a primera hora em truca la meva germana per dir-me que l'Emma s'ha passat tota la nit vomitant i que, per tant, en Miguel ha decidit tornar el mateix dimecres a Madrid, en comptes de dijous. Per tant, decidim anar a casa seva per acomiadar-nos d'aquesta familia tan maca.
Però evidentment això fa que surtim tardíssim i amb tota la calor a sobre. Agafem l'A-5 direcció sud. El trajecte per la via nord (Plasència, Jaráiz de la Vera, etc.) és més curt, però no hi tants trams d'autovia i, per tant, és més lent.
No sé a quina hora arribem a Madrigal, però encara ens queda una mitja hora fins arribar a la zona de bany. Des de Madrigal agafem la carretera per endinsar-nos en la comarca de la Vera (direcció Jaráiz) i en un moment donat agafem un trencall no senyalitzat a la dreta. Ens endinsem per una pista estreta, on per sort ens creuem només amb un parell de cotxes, fins arribar al final, on aparquem els cotxes.
Com que no sabem com és el camí, ni on anem (la meva germana és poc explícita en aquests casos), i a més, ens hem deixat les motxilles al càmping, no ens queda més remei que carregar amb la bossa de les tovalloles, la nevera elèctrica, el cistell i, per si de cas, les cadiretes.
Baixem una pista d'uns 200 metres, i a continuació ens endinsem a un bosc de falgueres d'un metre d'alçada i altres arbres, per un corriol bastant planer. Conforme ens acostem al riu desapareix l'ombra i entre la calor i la càrrega que portem comencem a posar-nos de mal humor.
A més, quan arribem al lloc on els nostres "guies" tenien previst que ens quedéssim, resulta que està ocupat, però és que només hi cabien dues persones, i nosaltres en teoria hauríem sigut 7 i 2 gossos. A vegades em pregunto com li funciona el cap a la meva germana, jajaja.
De totes formes, fem una parada per refrescar-nos, i en Raúl s'avança per buscar un altre lloc.
Com que en Raúl no torna, continuem camí fins a trobar una petita platja, on passarem la resta del dia. Estem sols i aprofitem per banyar-nos com aqui, és a dir, en pilotes, i a tirar-nos des d'una pedra fent el ximple. És un petit paradís, ha valgut la pena la caminada.
Després de dinar i de banyar-nos a gust, agafem les tovalloles només i anem una mica més amunt, on trobem un gorg amb un petit tobogan d'aigua molt xulo.
Tornem cap a la nostra platjeta i cap a les 7 recollim i iniciem la tornada cap al cotxe. Com és habitual, quan arribem al camí de pujada em quedo l'última i haig d'anar parant per matar els mosquits que ens ataquen. Per sort, es deuen haver afartat amb en Pau i en Raúl, que anaven primers, i surto força immune de l'aventura.
De tornada parem a Madrigal per fer un cafè i un gelat, doncs és el darrer dia que estarem amb la meva germana, i ens acomiadem amb petons i abraçades, segurament fins Nadal no ens tornarem a veure.
Arribem força tard al càmping, i estem tan cansats que ni tan sols sopem. Una partida de conti, i cap al llit.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari!