Destinació Galícia - Dia 11: Costejant fins a Finisterre!!!

Dilluns, 10 d'agost del 2020

Ens aixequem ben aviat, doncs avui tenim previst arribar a Finisterre, fent algunes parades abans. A l'Illa hem vist un parell de capvespres espectaculars, i l'albada també ho és. Una bonica manera d'acomiadar-nos d'aquesta illa que ja ens ha enamorat.

El dia anterior ja havíem pagat l'estada de l'àrea de l'Illa d'Arousa (24€ per 2 nits) i havíem fet el canvi d'aigües. Només queda pendent buidar el potty i ho fa en Xavier.

Posem rumb a Muros on arribem cap a les 10 del matí (abans hem fet parada tècnica al Mercadona de Noia per omplir la nevera).

Muros està situada al final (o al principi) de la ria del mateix nom. Trobem un lloc per aparcar al port del poble, com ja va sent habitual en aquest viatge.

Ens dirigim a l'Oficina de Turisme on ens donen informació de la zona i passegem pel poble, el casc antic del qual està declarat Bé d'Interès Cultural i també és Conjunt Monumental Històric-Artístic des de l'any 1970. 

Ens perdem pels seus carrers, amb places porticades, blasons i cases de pescadors i arribem fins a l'església, amb una portalada romànica i interior gòtic, però la resta de llocs, com el museu del Mar, estan tancats. La veritat és que el poble és maco, però fa una mica de pena veure tan poca gent.

De Muros anem a Carnota, on veiem l'hórreo més gran de Galícia. L'hórreo és un momument conegut i, com a tal, hi ha molta gent que el va a veure. Per sort, aquest cop no hem fet cas a Google Maps i hem aparcat a la carretera. Sort d'això, sinó encara estaríem atascats al poble.

Al costat de l'hórreo hi ha l'església parroquial de Santa Comba i el cementiri. L'església, com tantes altres aquest viatge, està tancada, però ens crida l'atenció la gran quantitat de làpides o recordatoris que hi ha tot al voltant de l'edifici (fora del cementiri pròpiament dit). Es tracta d'enterraments que es van fer fins a finals dels anys 1950. Totes les làpides estan orientades cap a l'altar per tal que, quan arribi la fi del món, la llum divina els faci ressuscitar d'entre els morts 😐.

Des d'allà anem a Ezaro, a veure l'única cascada del món que finalitza a una ria, però ens decep una mica. Potser és perquè estem cansats, o perquè el dia no acompanya, o per la gent... Realment ens pensàvem que seria més "imponent" (que ho és).

L'accés està limitat, però no tenim problemes per accedir-hi (potser perquè el temps tampoc acompanya gaire). Avancem per una pasarel·la de fusta fins arribar al mateix peu de la cascada, des d'on ens dediquem a intentar fer fotos on no sorti ningú més que nosaltres (no imagino com deuria estar sense COVID).

I d'Ezaro a Cee, una població el nom de la qual és d'origen incert, doncs els historiadors no s'acaben de posar d'acord si és un nom helènic, si prové de la paraula "cetárea" ("cetus" en llatí és tonyina o balena), o del gaèlic. I ni tan sols s'han posat d'acord en la toponimia, doncs al llarg de la seva història podem trobar-ho escrit de tres maneres: Cée, Ceé o Cee (i això que només té tres lletres) 

Dinem davant la platja de la Conxa i de l'hospital, però el dia és ventós i la platja no és un lloc agradable per ser-hi. De totes formes, sembla un bon lloc per pernoctar, però no és que tenim previst. De fet, anem buscant un forn on fan el pa de sègol més bo de Galícia (diuen), però avui dilluns tanquen 😒 . 

No trobem res més interessant a Cee. Jo m'he quedat sense dades i decidim continuar cap a Fisterra.

Però abans ens aturem al poble que està a continuació de Cee, Corcubión, amb una mica més d'encant. O almenys, això ens sembla a nosaltres.

Corcubión és un petit poble situat al costat de la ria del mateix nom. Passegem pels seus carrers fins a l'església (tancada) i ens crida l'atenció la reproducció d'un vaixell espanyol, el Glorioso, que va tenir certa rellevància en la història de la vil·la, que podeu consultar aquí. 

I per fi arribem a Finisterre. Veiem un parell d'aparcaments d'autocaravanes, però decidim pujar fins a dalt de tot amb la Pelotilla. No hi ha lloc, però ens esperem uns minuts i uns companys amb una furgoneta ens cedeixen el seu lloc. Llàstima que avui el dia està núvol i no tindrem un capvespre com els anteriors, però hem arribat a la fi del món!

Quilòmetratge total acumulat: 1.635,70 km.