Destinació Galícia - Dia 4: Congost del Sil

Dilluns, 3 d'agost del 2020

Hem passat una nit molt tranquil·la a l'àrea de Castro Caldelas i ens aixequem una mica aviat per buidar aigües. 

Val a dir que la zona de buidatge no està gaire ben pensada. D'una banda, per buidar el potty només hi ha un forat a terra i, d'altra, només hi ha una aixeta que es fa servir tan per netejar el potty com per omplir el dipòsit d'aigües netes. En aquests casos preferim no omplir.

Ens dirigim cap a Parada de Sil, punt de partida per veure el canó del Sil. Prop l'ajuntament hi ha una zona d'aparcament habilitada per busos i autocaravanes, on sembla ser que està permès pernoctar, tot i que no està gaire anivellada.

Mentre esperem que obrin l'oficina de turisme (a les 11h!!!) passejo una mica i em trobo amb el primer horreo! És una construcció petita, destinada a emmagatzemar i assecar el cereal, en aquest cas panolles de blat de moro.

Des de l'ajuntament ens recomanen anar primer cal al Monestir de Santa Cristina de Ribes de Sil i agafem una estreta i sinuosa carretera cap a allà.

Trobem un mirador, passat el càmping, des d'on podem albirar el canó i el riu Sil que passa per sota. Les vistes són impressionants.

Continuem baixant amb la Pelotilla (hi ha un desnivell del 12%) fins arribar al Monestir, on acaba la carretera amb un espai per fer mitja volta. Deixem la Pelotilla aparcada al voral i paguem 1€ per persona per accedir al monestir.

El Monestir de Santa Cristina de Ribas de Sil és d'origen romànic, tot i que ha patit diverses "actualitzacions". L'església de creu llatina manté la portalada original, així com els elements estructurals propis de l'època.

Del claustre se'n conserven només dos laterals i a sobre hi ha les cel•les dels monjos, tot i que només es pot accedir a una d'elles.

En resum, si esteu per la zona no podeu deixar de visitar-lo!

Tornem pel mateix camí a Parada de Sil. Volem anar als balcons de Madrid, però de nou Google Maps ens juga una mala passada, i ens adonem quan preguntem el camí i ens diuen que hem de tornar a Parada de Sil, i que està indicat 🙄. La veritat és que la indicació costa de trobar.

El mirador dels balcons de Madrid està a uns 2 quilòmetres del poble. Hi ha gent que hi va caminant, doncs la carretera és estreta, però fa un sol de justícia i decidim arriscar-nos. Aquest cop ens surt bé! Al final del camí hi ha una àmplia zona d'aparcament on podem deixar la Pelotilla sota una bona ombra. A tocar hi trobareu també una zona de pic-nic amb taules i bancs de pedres i barbacoes, i un camp de futbol 🙄.

Com que no cal caminar gaire per arribar al mirador és un lloc molt transitat. Hi ha un sender que porta a un altre mirador, passant per una ermita, però són més de 2 km per trajecte i fa moolta calor (per si no ho havia dit).

Després de fer les fotos i vídeos corresponents, tornem a dinar a l'auto i, després de descansar posem rumb a Ourense.

A l'aplicació Park4Night hi surten diversos aparcaments. Selecciono el que ens sembla més proper a la ciutat, però quan hi arribem veiem que és un descampat a ple sol que no ens dóna confiança. Continuem voltant i intentem trobar lloc prop la ciutat per visitar-la, però sembla missió impossible! Al final decidim anar a comprar al supermercat i buscar l'àrea d'autocaravanes per dormir, però aquí tornem a trobar un espai força inadequat, a ple sol i sense cap indicació, tot i que sí hi ha espai per buidar aigües.

Una mica agobiats continuem endavant i de sobte veiem unes autocaravanes aparcades. Estem al pàrquing de les Termes d'Outariz, i aquí passarem la nit.

No ens acostem a les termes, doncs hem llegit que estan tancades, però si fem un bon tros del camí, força planer, que arriba fins a Ourense. Són 4 quilòmetres de passejada vora el riu Miño, molt agradable.

Deixarem la visita a la ciutat per demà!

Quilòmetratge total acumulat: 1.185,2