Destinació Galícia - Dia 3: Villafranca del Bierzo y Castro Caldelas

Diumenge, 2 d'agost del 2020

Hem passat una nit molt tranquil·la a Villafranca del Bierzo. Avui hem dormit ben tapats i al matí estàvem a uns 15 graus!

Anem a fer una volta pel poble, passegem pels seus carrers i entrem a alguna església. La de Sant Francesc, a dalt un petit turó, és una església on es barregen diversos estils: portalada romànica, interior gòtic amb un preciós sostre tallat mudèjar del segle XV i retaule barroc. Hi ha una noia encarregada de l'edifici que, amablement, engega les llums de les capelles.



Després ens acostem al castell i pel camí trobem un artesà (carrer de la Gallina, número 2) que fa reproduccions d'algunes façanes locals amb fusta, així com làmpades de sobretaula.



El castell és propietat privada i no es pot visitar i decidim acostar-nos a l'església romànica de Santiago Apòstol. En aquest cas no ens trobem cap element gòtic, és 100% romànica i molt ben conservada, amb una capella lateral d'estil barroc, però no està permès fer fotografies ni vídeos. Aquí ens trobem els primers pelegrins, doncs Villafranca del Bierzo està en plena ruta del camí de Sant Jaume, i aprofitem per entrar a una hospederia i fer un cop d'ull.

I de tornada a l'autocaravana ens aturem a la Colegiata de Santa María. Es tracta d'un edifici del gòtic tardà, amb elements renaixentistes i barrocs. És una església de tres naus realment impressionant, però està a punt de començar la missa i no gossem fer cap foto.

Iniciem ruta direcció Parada de Sil. Entrem per fi a Galícia per una carretera nacional amb un ferm irregular, i amb continus viaductes per sobre el riu Sil. A l'alçada de Ribas de Sil el GPS ens envia per la carretera LU-P-5301. És una carretera estreta però en bon estat, que es va enfilant continuament fins arribar al mirador de l'Alto do Moa, amb unes vistes excepcionals.



Un cop passat l'alto de Moa el paisatge canvia de forma espectacular, però el ferm de la carretera cada cop està pitjor. Sort que no tenim pressa i no hi ha gens de trànsit. Finalment arribem a una carretera tipus nacional, en bon estat.

S'acosta l'hora de dinar i encara tenim un bon tros fins arribar a Parada de Sil. A l'entrar al poble de Castro Caldelas veiem una indicació d'àrea d'autocaravanes i decidim aturar-nos a dinar.

L'àrea està molt ben situada, a 5' del poble que és, segons hem llegit, un dels pobles més macos d'Espanya.



Després de dinar i de fer una bona becaina ens acostem al castell. Evidentment, està a la part alta del poble. L'entrada costa només 2€ i val molt la pena, sobretot per les magnífiques vistes que tenim des de dalt la torre de l'homenatge.

Tot i haver patit atacs i reconstruccions, està en força bon estat.

Baixant del castell ens endinsem pels carrerons de pedra, amb cases amb balconades porticades que, en un moment donat, em fan pensar en Cordes-Sur-Ciel.



Se'ns ha fet tard per continuar la ruta i decidim fer nit aquí. Ens dutxem i així demà podrem sortir ben aviat. Demà hi ha fira d'artesans al poble, però segurament hi haurà més gent de la que ens agradaria trobar... Maleït Covid 😡😡😡

Quilometratge total acumulat: 1077km
Pernocta: Àrea d'autocaravanes de Castro Caldelas. Park4Night


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari!